Costa dels Pins?
Publicat en el Diari de Balears el 18 de juliol.
En general, les viles, vilatges i llogarets de les Balears tenen un nom sorgit de manera diguem-ne natural. Quan es varen construir aquests nuclis de població, ho feren a un lloc que ja tenia un nom —el nom d’una alqueria, d’un rafal, d’una possessió o d’una part d’aquesta—, i aquest nom és el que espontàniament els veïns i els externs donaren al nou nucli.
L’explosió d’urbanitzacions sobrevinguda a les Illes a l’època turística ha dut amb ella un fenomen inèdit. Si bé, afortunadament, la immensa majoria d’aquestes urbanitzacions han rebut el nom a partir del topònim preexistent, en alguns casos s’ha imposat una denominació fruit de la inventiva o del caprici d’un urbanitzador o una persona relacionada. Continua aquí.
9 comentaris9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
N’hi ha, d’aquests topònims inventats per urbanitzadors, que són realment abusius, no tan sols en l’aspecte de normalitat lingüística. Quin dret té, per exemple, a anomenar Badia Blava l’urbanitzador d’un racó d’aqueixa badia que té un nom oficial? I a imposar noms damunt altres preexistents, com a Cala Anguila “Portocristo Novo”, a la cala de S’Estany den Mas “Cala Romàntica” i a altres indrets Sometimes, Bellevue, Puerto Adriano, etc.? Els topònims tradicionals són patrimoni cultural del poble, i per tant, substituir-los i posar-ne de nous, i sobretot en llengües esternes,hauria d’estar prohibit per llei.
Un que trob particularment repulsiu és Palmañola, ara Palmanyola.
I de Sometimes, què me´n deis?
No he arribat a aclarir d’on ve aquest nom. N’hi ha que diuen que és el malnom d’una senyora, dita na Sometimes, pronunciat ben a la catalana, però així i tot no veig el “significat” d’aquest malnom.
Vaig conèixer una senyora, aleshores ja major, que per devers els anys setanta parlava de tant en tant del xalet que un germà seu tenia a “Sonetines”.
El problema de la normalització dels topònims és que molts mitjans de comunicació de les Balears no empleguen les formes que proposes. A ib3, per exemple, molts cops he sentit la Costa dels Pins i coses per l’estil. De fet, els redactors que hi ha per aquí no són sensibles a tot això.
Si no em falla la memòria, per Son Servera i per Manacor, quan jo era jove (fa prop de cinquanta anys), a aqueix tros de costa de Son Jordi li deien “sa cósta de los pinos”, res de “còsta dels pins”, com tampoc ningú deia, a Palma, “la ciutat jardí”, sinó “sa siudat jardín”, i “las maravillas”, i “las palmeras”, i crec que encara es diu “bahía grande” i “bahia assul”. Potser que haguem millorat una mica, però queda encara molt per millorar.
El cas més greu d’una ciutat que ha estat incapaç de respectar i conservar els seus topònims és el d’Alacant.
Hi vaig viure més de dos anys i vaig comprovar com topònims com ara “els Dotze Ponts”, “els Antigons”,”Baver”,”el Palamó” van ser bandejats pels aberrants “San Gabriel”,”Benalúa”,”Babel”i”Villafranqueza” respectivament.A més a més, allà on s’ha creat un barri nou el constructor o el govern de torn s’ha empescat topònims com ara “Tómbola”,”Vistahermosa”,”Muchavista”,”Ciudad de Asís”,etc. en comptes d’haver investigat “in situ” el nom de la partida sobre la qual estaven a punt de construir. Això és toponímia menor,però si aneu des d’Alacant cap a Elx, ensopegareu amb una vila que es diu “Torrellano”!!?? Era tan complicat demanar als habitants que hi vivien el nom d’aquell logaret? Fins i tot els nord-americans van respectar la toponímia castellana de Califòrnia. Per què ací no hi posem remei?
Mira que a Cala Millor (un topònim també artificial de que Déu n’hi do, conseqüència de Cala Bona) han construït una rotonda i, perquè hi degué haver una intercessió divina per retirar un indicador en què hi posava “Costa de los Pinos”, ara hi ha la “Costa dels Pins” oficial. No obstant això, recuperar la forma “Son o (fins i tot) Sant Jordi” no estaria del tot malament, encara que no li agradi a la gent de Ponent que neda en les seves piscines.