Comentaris mig amnistiats
Encara que sembli estrany, es veu que aquest blog, que bàsicament tracta de temes de llengua, és llegit per una bona quantitat de persones d’aquelles que diem blaveros, secessionistes, gonelles, militants contra la unitat de la llengua catalana i, en el fons, portadors d’odi contra aquesta mateixa llengua. Dic estrany perquè de plaer, el que se’n diu plaer, no crec que puguin trobar-ne gaire en la lectura d’aquests posts. Però cadascú que passi el temps com millor trobi. La cosa és que no sols llegeixen el blog sinó que de tant en tant aquesta lectura els enardeix de passió i disparen els seus comentaris, acarnissats, insultants i, per descomptat, anònims. Com que aquí la política sobre els comentaris és clara i explícita, aquests textos van directament a la paperera, amb la qual cosa la iniciativa és un mer desfogament primari sense gaire efectes pràctics (sobretot sense cap efecte sobre mi, que és l’únic que podrien pretendre).
Amb tot, poques coses hi ha en aquest món que no tinguin alguna mena d’interès per algun cantó, i per això he decidit que aquests comentaris també seran publicats, però en una secció especial dita La paperera (trobareu l’enllaç a la part de la dreta), un aixopluc humanitari per als qui trobin tancades les portes que donen ple accés a la casa. A canvi de l’aixopluc prestaran el servei de distracció i divertiment dels convidats ben rebuts i acollits, que són quasi tots.
I que la dada no passi per alt: malgrat la negació de la unitat de la llengua, es veu que entenen perfectament tot el que escric, com jo entenc —i ara els lectors entendran— el que ells escriuen. Les faltes d’ortografia no han estat mai un element que impedeixi la intercomprensió entre parlants d’una llengua.
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Bona!
Trob que els detractors han de tenir el seu espai als bons blogs. Que els blogaires com toca n’haurien d’estar orgullosos. Només els acomplexats, insegurs i incoherents temen els arguments contraris.
Però potser et donen massa feina, perquè veig que fas una plana amb els seus comentaris. Amb el WordPress potser és més fàcil
1. Crear una plana nova, anomenada «paperera».
2. En el moment de l’aprovació, modificar aquests comentaris per què tenguin el codi d’apunt de la plana «paperera».
3. Deixar, dins el comentari, la frase «comentari enviat a l’apunt» (i enllaç cap a l’apunt original).
Gràcies, Benjamí. Miraré de fer-ho així. El problema és que quan he decidit de treure el material ja hi havia una pila de comentaris d’aquests al soterrani.
Jo no crec ni que es mereixin la paperera del teu blog: vulgues no vulgues això és donar-los una rellevància que no es mereixen. Com els que perden el temps i la llavor rebatent els postulats lingüístics de l´actual batle de Calvià: ho trob senzillament indigne. Cal ignorar activament els analfabets amb títol universitari o càrrec públic. I focalitzar les nostres energies en allò que de positiu, noble, i constructiu té defensar la nostra essència com a poble.
Instructiva, molt instructiva, la paperera. Jo, que sóc de filosofia “pagesa” (més aviat “pagesota”) i, segons una companya de feina m’ha dit avui, de filosofia “cap problema”, em pensava que estava curada d’espants. De fet, llegir la paperera no m’ha espantat ni m’ha esverat; d’entrada m’he fet un fart de riure i després m’ha fet una pena infinita que hi hagi gent amb tanta ràbia al cor com per gastar el seu temps fent comentaris a algú que “suposadament” detesten.
Ai, senyor…
Benvolgut Gabriel:
És una bona idea de posar els articles que has seleccionat i col·locat en la paperera perquè puguin ser llegits per tots. Diuen molt més de la persona que els ha escrit que el propi valor o pes del comentari escrit. Toni
Avui és el Dia mundial de la rialla. Aquesta és la meva aportació a l’esdeveniment.
Una iniciativa que aplaudeixo!! 😉
Quina marxa duu el valencià!. De totes maneres ha estat una bona manera de posar una mica de sal a un avorrit dilluns dematí. Hi ha certes expressions que empra que ja se veu d’un bon tros enfora per quines contrades pastura.
Tot d’una que he lletgit es valencià que escriu a sa paperera, l’he associat amb en Paco Martínez Soria. Per què deu esser?
Aquests comentaris, almenys els que he llegit, demostren que el català encara s’empra al País Valencià. Els hauríem de donar les gràcies per demostrar una evidència, que ens entenem mútuament i que parlen la nostra llengua.
A mi no em fa le pes, personalment (almenys veient els comentaris desats fins el moment). Trobo molt blaverisme i poc gonellisme, massa redacció en català (o com ells li vulguin dir, que en saben tant) i poca en castellà.
Encara es pot millorar el nivell. Acostumat com estic a gaudir de la brossa intel·lectual que destil·len els gonelles a “Baleares Liberal” (http://www.balearesliberal.com/) crec que encara li falta molt per igualar la magnificència i brillantor del portal que esmento. Tot i així, he assistit a un espectacle prometedor: reservaré butaca per dies veniders.
Senyor Bibiloni, em sembla que aquests comentaris tan ofensius i gens constructius no haurien de ser publicats al vostre blog perquè donen una imatge bestial i ridícula del poble valencià. Penseu que als seus blogs blavers no hi ha espai per a les diferències d’opinió i el seu capteniment és violent envers els qui creiem en la unitat de la llengua. Us felicite personalmet per la dedicació i el temps que, de ben segur, hi deveu haver esmerçat.