Blogocaos
Més que res picat de la curiositat, i ajudat per la llista de referència de l’amic Gordillo i pel directori de Vilaweb, he pegat una ullada a la blogosfera catalana (on encara continua el ball blogosfera/blocosfera/bloguesfera/bloquesfera/blocsfera, etc.) amb la intenció de veure quin embalum fèiem els bloguistes que fem servir la forma blog i fins a on arriba el nombre dels qui han decidit seguir les desventurades directrius de l’«autoritat» o bé algunes rutines (bloc). Doncs bé, els bloguistes catalans estan dividits en tres grups: els qui segueixen l’«autoritat» (o alguna rutina), els qui diplomàticament eviten el problema –les dues formes en litigi– usant sinònims i jocs literaris, i els qui disposen d’un criteri propi i exhibeixen blog sense complexos. Perquè no em negareu que utilitzar blog quan et diuen i rediuen aquell doiet de “en català es diu bloc” implica tenir un criteri propi. Pensava que aquests darrers serien pocs, i la sorpresa ha estat majúscula. Per això n’he fet una llista (inacabada, com és lògic) i l’he penjada per a públic coneixement i (tant de bo) efectes oportuns. El nivell de “desobediència” és tal que el Termcat hauria de fer una reflexió.
Per cert, la terminologia del món bloguer és una olla que no s’atura de bullir. Veig que una de les curioses incorporacions és reblogució (78 resultats al Google). Encara no he vist reblocució? (0 resultats, com és possible?).
Ja que hi som, apuntau-hi també el meu invent del títol d’aquesta nota.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Ep, mestre! Que jo també! I a més li faig propaganda del “Blog, escriguem-ho bé”.
Precisament ho faig perquè jo vaig tenir problemes en equips de traducció de programari lliure per tenir criteri propi…més aviat per anar contra l’autoritat (dictador benèvol li diuen en alguns projectes).
Tot i que em consola veure com termes que aquella gent intentava traduir traient-els-hi tot sentit etimològic, o donant-els-hi un sentit totalment confús en català, han acabat sent incorporats al nou DIEC (veure script). Apa, a canviar les traduccions, passerells!
Salutacions des del dissortat Principat.
I em sembla que l’opció de “bloguejar” s’està imposant sobre la de “blogar”. O serien conceptes diferents? “Bloguejar” navegar per diferents blogs i “blogar” editar el teu blog?
“Bloguejar”, “bloquejar” i altres -ejars afegits a un substantiu per formar verbs…
Generalment, els verbs acabats en -ejar contenen el matís ‘semblar’, ‘ser com’. Així, deim: “Aquest vestit boneja”, i volem dir ‘fa bo’. Fins i tot, el xot que “xoteja” té MASSA gust de xot.
Què voldria dir, per tant, “bloguejar” si el català no tingués damunt la llosa de l’espanyol? Voldria dir ‘semblar un blog’. I avui en dia tindria molt de sentit: algunes webs bloguegen, perquè estan organitzades com un blog.
I “bloquejar”? Bloquejar és el que fa l’il·lustre bunyolí Amadeu Corbera (http://notesdediari.blocat.com): és a dir, ‘actuar com un partidari del Bloc’. Segur que els companys de partit li diuen que “bloqueja”, si parlen bé.
M’havia oblidat de respondre la qüestió que posava Ventdecabylia. Disculpes. Ara en Pere Bueno ho ha fet ben encertadament. Només afegesc que en espanyol el sufix -ear forma verbs que expressen “accions en general” (telefonear, sondear, bloquear, torpedear, sabotear, boxear, bombardear, formatear…) En català aquestes accions reclamen el sufix -ar (o altres). El sufix -ejar té el valor que diu en Pere (un mallorquí que menorquineja, un juliol que agosteja, etc.) També hi ha altres valors, com fer moviments amb una part del cos (capejar, coejar, potonejar, parpellejar,…) etc.
Com s’ha de dir la idea de “dur un blog” (anglès to blog, espanyol bloguear)? No estic segur que ens calgui una paraula per a això. Com no en tenim cap per a dir “tocar piano”, “fer poemes”, “cultivar un hort” i una llista que no s’acabaria mai.
Trobe interessant el debat terminològic de l’activitat que ens té captius a molts: bloguejar. Com a usuari, ensenyant i “filòleg” de la llengua proposaria mantenir el lexema anglès “blog” (derivat de “weblog”) tot i que puguem usar metàfores del caire “bitàcola”, “diari”, “bloc” que jo mateix faig servir. Pel que fa als derivats morfològics, el rendiment dels sufixos -ejar i -ar es poden usar amb els matisos que Ventdcabylia molt bé proposa: bloguejar (revisar blogs) i blogar (dur, fer, escriure el seu propi blog), verb menys usable que les pròpies perífrasis de portar, escriure o dur un blog. Ah! el morfema -ejar té més significats que el de “semblar”. Busqueu més verbs i ho comprovareu. Tot i la meua proposta, l’economia lingüística i les preferències personals imposaran les formes definitives democràticament.
blogosfera/blocosfera/bloguesfera/bloquesfera/blocsfera…
I per què no adoptem CATOSFERA?
Què en penses, Gabriel, d’aquest terme?