AVL i desconcert onomàstic
Diu el dictamen de l’ALV (i el diccionari del IEC) que valencià designa la varietat dialectal valenciana i la llengua catalana en conjunt. Que un nom sigui alhora el d’una llengua (tota) i el d’una varietat geogràfica d’aquesta llengua és un fet insòlit i completament anòmal, que no crea més que confusió.
Passa que l’Estatut d’autonomia del País Valencià diu que una de les llengües oficials és “el valencià”, i com que no és desitjable que es consideri que només és oficial la varietat dialectal geogràfica i no la llengua tota (així paraules com aquest, estableix o sortir podrien restar fora de l’oficialitat, i de fet ja ho intenten), s’ha hagut de seguir l’estratègia d’establir que valencià és “també” el nom de la llengua en conjunt. Estratègia justificada per a fer front a una anormalitat jurídica fruit del que tots sabem. Però la anormalitat jurídica (la causa) és una anomalia històrica, i per tant també s’hi ha de considerar la conseqüència. És a dir la conseqüència ha de ser estrictament provisional. A ningú no se li ocorre que mallorquí hagi de ser alhora el nom de la varietat dialectal de Mallorca i un nom de tota la llengua, i mallorquí és nom tan antic i estimat per molta de gent com el de valencià.
Els fets són tossudament evidents: quan els valencians es refereixen al valencià pensen només en la parla pròpia del País Valencià. Cap valencià –o quasi cap– no diria que TV3 parla en valencià o que Josep Pla escriu en valencià. I com designa la majoria dels valencians la llengua en conjunt? No la designen, perquè per a ells no hi ha llengua en conjunt. Aquesta és la anormalitat que s’ha de redreçar. I només es redreçarà dient les coses pel seu nom: el tot és el tot i la part és la part.
3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Em sorpren que s?pies el que pensem els valencians al nomenar la llengua com a "valenci?", vols dir que no ?s un prejudici aix?.
No seria la primera volta en q a una llengua li cal un nom compost per a referir-se a la totalitat del seus dialectes o des d’un ?mbit extranger, no veure aix? ?s igual de nefast per a la seua superviv?ncia com negar la seua unitat.
Em sorpren que s?pies el que pensem els valencians al nomenar la llengua com a "valenci?", vols dir que no ?s un prejudici aix?.
No seria la primera volta en q a una llengua li cal un nom compost per a referir-se a la totalitat del seus dialectes o des d’un ?mbit extranger, no veure aix? ?s igual de nefast per a la seua superviv?ncia com negar la seua unitat.
Potser, senyor Ganriel mai ha estat al Pa?s Valenci?, i d’ ahi que vinga la seua desconeixen?a. No s?c cap professor, per? crec que sap perfectametn que el mot valenci? t? molt anys, es comen?a a utilitzar amb for?a al segle XV, en alguns casos per denominar tota la llengua, simplement, i mire que es f?cil, perque l’ Antic Regne de Val?ncia era la pot?ncia mediterr?nia per aquella ?poca. Com pot dir que ?s extrany que una variant dialectal s’ anomene igual que el nom de tota la llengua? El catal? oriental de barcelona ?s una variant dialectal del Catal? i se li anomena catal?, no?
Bo, que tots els valencians pensem que no existeix el conjunt de la llengua catalna, ho diu, de nou, pel desconeixemnt de les nostres terres i la nostra gent. Aix?, m’ agradaria senyor Bibiloni, que no agafara com a ?nica imatge dels valencians la del senyor Lizondo, o el seu seguidor Santandreu.
Gr?cies