Aquest tampoc no l’han llegit

27 gener 2010 | Categoria: Llengua

 

http://www.bibiloni.cat/ambbonesparaules/son_bordoi.html

 

22 comentaris

22 comentaris rebuts

    1
  1. Sebastià - 27 gener 2010 4:18 pm

    Aprofitaré per a consultar-te el cas de “Païssa”/”Pallissa”, una possessió del terme de Llucmajor.

    En aquest cas concret, el fet que la iod (pròpia de la iodització o ieisme històric) vagi seguida, precisament, de la vocal homorgànica “i” fa que aquella aproximant gradual no es pronunciï a cap poble de Mallorca, ni tan sols com una [ĕ] debilitada; i això només passa en aquest context: /ji/.

    En tractar-se d’un mot del lèxic comú (que figura als diccionaris generals), la regla d’or de la toponímia ens diu que s’hauria d’escriure d’acord amb la normativa vigent: “Pallissa”.

    Però el cas és que, encara avui, és predominant (si no unànime) escriure aquest topònim a la manera tradicional i, per tant, amb adequació a la pronúncia ioditzant: “Païssa”.

    Quin d’aquests dos criteris creus que hauríem de fer prevaler en aquest cas concret?

    2. 2
  2. Bernat - 27 gener 2010 4:22 pm

    Segons el Nomenclator toponímic de la Catalunya del Nord publicat per l’IEC, el nom del topònim actual és ‘Bordoll’, el qual depèn d’un poble més gran que es diu Orellà.

    http://www.scribd.com/doc/3762441/Nomenclator-toponimic-de-la-Catalunya-del-Nord

    Segons el DCVB, el topònim Bordoll tindria una variant més antiga que és, efectivament, Bardoll.

    Pel que fa al cognom Bardoll, em sembla que t’equivoques perquè no existeix. El cognom que existeix és Bordoll, el qual es pot trobar a Lleida. Pots comprovar-ho a l’Idescat de la Generalitat.

    3. 3
  3. Bernat - 27 gener 2010 8:33 pm

    La hipòtesi que Bordoy/Bordoi, un cognom català que trobam a tot el domini lingüístic (Catalunya, País Valencià i a les Balears) té la mateixa etimologia que el cognom Bordoll (freqüent a la zona de Lleida) crec que és la més encertada. El topònim en qüestió del qual prendria el nom seria el llogaret de Bordoll ( Orellà, el Conflent) , el qual, segons l’Alcover-Moll, havia tingut la variant antiga de Bardoll (i d’altres) (DCVB. BORDOLL. Bardolio (a. 957), Bardol (a. 1019), Pardoll (a. 1046), Bardoyl (a. 1313), Bordoll (a. 1358), Bordull (a. 1438), ap. Guiter Phon. Top. 14.).

    El fenonem de la iodització és freqüent en català i fa de mal dir quan es va deixar de pronunciar. Caldria estudiar la grafia del cognom Bordoy/Bordoi durant l’edat mitjana per saber si darrere la gafia ‘y’ hi hagués cap indicació d’una ‘ll’ (Probablement hi trobaríem ‘yl’ o un signe semblant, una grafia freqüent durant l’edat mitjana’ per indicar ‘ll’). No soc pas un expert en paleografia ni m’hi dedic, però almenys ço que he vist en documents antics, és que a Mallorca el cognom Bordoy a finals del segle XV i començament del XVI s’escriu amb ‘y’ (ho he vist en documents transcrits moderns, no directament en els antics); a partir del XVI i fins al XVIII més aviat amb ‘i’, i a partir del XVIII torna a la ‘y’, per una probable influèncica castellana.

    La hipòtesi del topònim del Conflent també crec que pot ésser molt més encertada perquè Bordoy és un cognom proporcionalment més freqüent a Mallorca que a la resta del domini lingüístic. En aquest territori és molt freqüent de trobar cognoms que tenen l’origen en el nord de Cataluya (Rosselló, Roses, Canoves, Cabanelles…), fruit de la repoblació de les Balears de catalans de la Catalunya Nord i de l’Empordà. A més, l’estreta relació entre el Rosselló i les Illes durant el Regne de Mallorca també en seria un indici.

    D’altra banda, Gabriel, has oblidat de comentar que en català també existeix una paraula (recollida per l’IEC i el GREC) que coincideix amb aquest cognom: Bordoi (IEC; GREC: 1. Paratge aigualós. 2. Xipoll). L’etimologia d’aquesta paraula és incerta, el GREC diu ‘d’origen incert, potser de doll ‘raig’ amb el prefix modificatiu bes-, canvi fonètic de sd en rd i assimilació de e a la o tònica]. No sé si té res a veure amb el cognom en qüestió.

    Finalment, la hipòtesi que comentes, que provingui de ‘Bord’ + el sufix ‘oi’ (com Mudoi o Xicoi), en què es destaca o es fa un dimiutiu de la qualitat de ‘mut’, ‘xic’, o ‘bord’ en aquest cas, trob que és la menys encertada, ja que: 1) El sufix ‘oi’ és amb o oberta mentre que el cognom Bordoy en general (a Mallorca i en Nord-Occidental, segur), és amb ‘o’ tancada. Hom pot pensar que és per influència de la ‘o’ anterior, però això no és veritat per què hi ha molts mots en català que es construeixen amb una síl·laba amb o tancada + una síl·laba amb o oberta (tots les paraules amb sufix augmentatiu -ot: donot, bojot, pomot…). 2) D’altra banda, també em sorprèn que en la formació d’un cognom es faci un diminutiu sobre el fet d’ésser ‘bord’. Hom pot ésser petit i petitet; xic i xicoi; mut i mudet o mudoi; coix i coixet. Tanmateix, durant l’edat mitjana el fet d’ésser ‘bord’ no crec que fos objecte de diminutius afectuosos, era un fet amb una càrrega molt accentuada. De fet, en català hi ha el cognom Bastard/Bestard/Bastarda/Bastardas que té la mateixa etimologia que ‘bord’, però no tenim cap exemple de ‘bastardet’ ni de ‘bastardoi’.

    4. 4
  4. G. Bibiloni - 27 gener 2010 9:49 pm

    Sí, estic pràcticament d’acord en tot. No he volgut encara fer el pas de recomanar d’escriure “Son Bordoll”, però potser hauré de prendre la decisió, perquè prepar un llibre sobre els cognoms de les Illes (amb la proposta de normalització gràfica)i m’hauré de definir. Crec també que els correctors no estan obligats a tenir tota la informació que ha sortit i sortirà sobre aquest punt; però sí que han de saber que en un topònim no es pot escriure una y grega. I s’haurien pogut guiar per la Gran Enciclopèdia Catalana i la Gran Enciclopèdia de Mallorca, on hi ha diverses entrades amb “Bordoi”, i concretament “Son Bordoi”.

    5. 5
  5. G. Bibiloni - 27 gener 2010 9:57 pm

    Sebastià,
    el topònim s’ha d’escriure les Pallisses sense cap dubte. Escriure Païsses no té la més mínima justificació, per la raó que dius molt bé. Record que una vegada un col·lega defensava Païsses “per a evitar confusions”. Imagina. Quin concepte que tenen alguns de “confusió”.

    6. 6
  6. Sebastià - 28 gener 2010 12:12 am

    Molt bé, doncs. Tan sols vull puntualitzar que la possessió de què parl és “Pallissa” (en singular i sense article), no “les Pallisses”. 😉

    D’altra banda, i just per a ampliar coneixements: tenc entès que, si Fabra va decidir finalment que, en la llengua literària, no es distingís ortogràficament entre /ʎ/ i /j/ fou perquè, a diferència del que s’esdevé amb /b/ i /v/, els mateixos parlars ioditzants evitaven des d’antic fer tal distinció en els escrits formals (p. ex.: escriptures notarials) i, fins i tot, en certs llinatges o cognoms. M’agradaria que, en poder, ens explicassis i ampliassis aquest punt.

    7. 7
  7. Pere Llofriu - 28 gener 2010 12:41 am

    Amb els llinatges hem topat, mestre Bibiloni. ¿Quants Bordoys, Mayols, Rayós, Reynés(-os?), fins i tot escriptors, han normativitzat el seu llinatge? Amén dels acabats en “ch” que només serveixen per a que els de fora hi posin un èmfasi grotesc. A part tenim la tradició secular d’escriure malament, encara ben viva, sobretot en el que algú (Sousa?) anomenava escriptura a la intempèrie, i això que probablement no conegués el nostre inefable “Ca’n”, per no dir l’insultant “C’an”.

    Aquest “Can” preludia una mena de pseudotopònim en tota sa gamma de transició, des de senzillament informar on viu “en Bordoy”, que pot viure a un pis, a una caseta, tenir un parell de quarterades, fins a “Son Bordoi”.

    També m’he fixat en aquesta qüestió per Girona, la impressió general sobre la toponímia és encara pitjor. Sembla que ningú no ha notat que ben prop de Maçanet hi hagi Can Massanet, i no gaire enfora de Vilaür, Can Vilahur. Amb les neutres esdevingudes “a”, cap problema: Can Torra, mas Nabot, i si als polítics els fa més gràcia “Capmany” així es queda, encara que alguns documents parlin de “campus magnus”.

    Crec que encara haurem de donar gràcies al nostre “Son”, que almenys posa els topònims al seu lloc. El “mas” balla molt més, una cosa grossa, fins i tot he vist “mas El Mas”, a part de “l’aglutinitis” que ja comentàrem fa uns mesos: “Masjoan”.

    Un altre tema és la relació entre un cognom d’ara i el seu presumpte origen a l’any tirurany. Això ja és discutible, després hi ha l’evolució divergent, amb molts casos en què aquest lligam grinyola força, o al seu portador li ho sembla o, per qüestions seves, que no ens interessen, no li acaba de fer el pes. D’altra banda, quan es consensua l’ortografia ja portam molts segles de deformació indocta… No sé si m’explic, vull dir que, entre Bardoll i Bordoi, la diferència ja és un bon motiu per a què els portadors del cognom no els faci gràcia el canvi, i si hi ha “Paieres” que no volen tenir com a referent un “caramull de palla”, no seré jo que els obligui… i si “Can Peieres” es fes famós…

    I continuant amb “la pallissa”, a Eivissa, és sinònim de possessió, camps?

    8. 8
  8. G. Bibiloni - 28 gener 2010 10:47 am

    Sebastià,
    perdó per la meva distracció i per respondre a l’atropellada (ho deies ben clar: terme de Llucmajor).
    Però és igual: si “Pallissa” és el mot “pallissa”, la grafia és aquesta. Llevat que algú ens digui que el topònim és pre-no-sé-què. La toponímia és un ensurt continu.

    Pere,
    El cognom propi d’una persona s’ha d’escriure com sobiramenent vulgui aquesta persona. I jo crec que tant si és del segle XX com si és del segle XVI. Parlant de topònims consolidats és una altra cosa. La casa o el piset on viu en Bordoy és “can Bordoy”, però els qui viuran a la macrourbanització (si es fa) viuran a “Son Bordoi” o potser a “Son Bordoll”. Però teniu raó que és una “gamma de transició”. I que la toponímia és una cosa molt complexa.

    9. 9
  9. Sebastià - 28 gener 2010 5:25 pm

    Cercant un poc més (miracles del Google), he trobat que, segons Joan Veny, el topònim llucmajorer “Pallissa” provendria del cognom del Principat (Barcelona, Molins de Rei…, segons el DCVB) del mateix nom. De fet, «entre els beneficiats en el repartiment de terres figura un “Gueraldi de Paliza” (Guerau de Pallissa), que deu correspondre al mateix llinatge».

    Joan Veny apunta també que, abans de la Reconquesta, el nom d’aquesta possessió era un altre: “Benimenigill”. No sé quina és la font d’aquest “Benimenigill”, ja que, al “Llibre del repartiment”, l’alqueria del terme de Montuïri (que comprenia l’actual terme de Llucmajor) que va tocar a Guerau de Pallissa es deia “Benideni (o Benili) Abinzafora”, de 4 jovades d’extensió. Semblen un poc distints aquests dos topònims, per haver derivat aquell d’aquest…

    Si no vaig errat, la primera vegada que la possessió de Pallissa apareix ja documentada amb el topònim català (en la seva grafia antiga: “Pahissa”), i no pas amb topònim àrab o mossàrab, és en una al·legació 1511 on consta el traspàs d’aquesta finca del forà Franscec Pelegrí al ciutadà Bernat Nicolau.

    10. 10
  10. G. Bibiloni - 28 gener 2010 6:34 pm

    Crec que no seria l’únic cas de topònim procedent d’un cognom, sense ‘Son’ ni ‘Can’ ni res.

    11. 11
  11. Bernat - 28 gener 2010 7:56 pm

    Em sembla, Gabriel, que caldria que corregit això de ‘Bardoll’.’Bardoll’ és una variant antiga, crec que documentada al segle XIII del topònim Bordoll, documentat així des de fa segles. També existeix el cognom ‘Bordoll’, que, presumptament, prendria nom d’aquest topònim. Sincerament, no sé d’on ha sortit això del cognom ‘Bardoll’.

    http://www.idescat.cat/orpi/?TC=111

    12. 12
  12. Bernat - 28 gener 2010 8:06 pm

    He vist que sí que existeix el cognom ‘Bardoll’, es pot trobar a la província de Castelló. És molt poc freqüent, però. Menys que el ‘Bordoll’ , distribuït principalment al nord de Lleida.

    13. 13
  13. G. Bibiloni - 28 gener 2010 8:22 pm

    Sí, existeixen les dues variants del cognom (ja ho havia verificat a Google) i les dues variants successives del topònim. Amb tot, ja tenia pensat de fer algun retoc a l’article, a fi de millorar-ne la redacció. Gràcies a tots per les vostres aportacions.

    14. 14
  14. Bernat - 28 gener 2010 9:52 pm

    Una eina útil per cercar distribució de cognoms és el cercador de l’IDESCAT, en el cas del Principat, i l’Instituto Nacional de Estadística, en l’àmbit d’Espanya. En francès també existeix el cognom Bourdouil, que per ventura també té relació amb aquests altres. Al Conflent, el topònim Bordoll es pronuncia Burdull.

    15. 15
  15. G. Bibiloni - 28 gener 2010 10:33 pm

    No hi ha dubte que ‘Bourdouil’ és ‘Bordoll’.

    16. 16
  16. Bernat - 29 gener 2010 2:00 pm

    També existeix ‘Bardouil’

    17. 17
  17. Bernat - 29 gener 2010 2:06 pm

    També existeix el mot ‘Bardoll’, segons el DCVB propi del País Valecià. No sé si té res a veure el fet que els Bardoll (cognom) en qüestió siguin tots de Castelló.

    BARDOLL m.
    || 1. Conjunt de coses o persones barrejades sense orde (Castelló, Val.). Eixaguar no li’n falte, que’n té bon bardoll en lo racó del seu quartet, J. Pascual (BSCC, ii, 223). No veeu el bardoll de gent que aguarda!, J. Pascual (BSCC, vi, 337).
    || 2. Persona desordenada (Castelló, Val.). No se’n recorde de la emblanquinada…, Es un bardoll, BSCC, ii, 46.
    Fon.: baɾðóʎ (val.).
    Etim.: és possible que vingui de barboll, amb influència analògica de barda.

    18. 18
  18. Bernat - 30 gener 2010 9:23 am

    Un altre indici que ‘Bordoy’ provindria d’un topònim és el fet que durant l’edat mitjana trobem persones amb aquest cognom que porten la partícula ‘de’ davant, una partícula que durant l’edat mitjana indicava sobretot procedència. Per exemple, hi ha un manuscrit de l’any 1312 de la Catalunya Nord (que es pot consultar en línia: http://www.archive.org/stream/revuedeslanguesr2930univuoft#page/n69/mode/2up), en què apareix un P. de Bordoyl; trobem un altre exemple a Mallorca, en un manucrit de l’any 1346 en què apareix un Guillem de Bordoy, prevere. (‘Els pergamins de la cartoixa de Valldemossa’, Consell de Mallorca, pàg 111. Palma, 2000).

    19. 19
  19. Joan A. Coll - 30 gener 2010 5:27 pm

    A Pollença hi ha un Son Brull perfectament normalitzat. El bordell polític, i el bunyol ortogràfic, de Son “Bordoy” no tenen nom.

    20. 20
  20. Bernat - 01 febrer 2010 3:54 pm

    Gabriel,

    En el lligam electrònic que he posat en la meva darrera intervenció(un altre dia estaria bé que parlasses d’enllaç o lligam electrònic…), he vist en aquest manuscrits transcrits del Rosselló que el cognom Bardoyl i Bordoyl van canviant encara que es refereixi a la mateixa persona. Devia ésser l’època en què es modifica també el topònim.

    21. 21
  21. Dídac - 01 febrer 2010 4:15 pm

    Els antropotopònims poden presentar dificultats quan el llinatge corresponent encara és present.

    Això és el que passa amb Can Boixeres/Can Buxeres, una finca de l’Hospitalet Nord (entre Can Serra i Santfeliu): http://didaclopez.blogspot.com/2008/05/can-boixeres-o-can-buxeres-un-problema.html

    22. 22
  22. Sebastià - 01 febrer 2010 6:19 pm

    La família Buxeres pot escriure el seu cognom com vulgui, seguint la tradició escrita del seu llinatge. Però des del moment que dit nom passa a formar part d’un topònim, aquest és de domini públic i, per tant, roman sotmès a la normativa ortogràfica que tots, de comú acord, ens hem donat. En aquest sentit, crec indiscutible que el topònim s’ha d’escriure amb el dígraf “ix”, per molt vius que siguin els Buxeres. Cosa distinta és la qüestió de la “o/u”. Si l’etimologia (< “boix”) no és clara, doncs caldrà estar a la tradició i, així, escriure “Buixeres”. Aquest és el meu parer sobre la qüestió.

Podeu deixar un comentari