Algunes consideracions sobre toponímia «franquista»
La supressió de la toponímia viària que recorda els quaranta anys de fèrria dictadura és un imperatiu legal i una qüestió de sentit comú, però també és una operació que reclama prudència i reflexió. El problema principal és la delimitació d’aquesta toponímia. Hi poden entrar elements molt variats, des dels màxims responsables del règim o la seva ideologia, els militars de carrera o de lleva que moriren en la guerra, molts dels quals no tenen gens de culpa de res, els ideòlegs locals o forans del franquisme, els col·laboradors en el seu manteniment, etc. Esporgar aquests noms del nomenclàtor urbà topa amb la necessitat de trobar un punt raonable on situar el límit de l’acció
Tan bon punt l’Ajuntament de Palma va disposar d’un govern democràtic, el 1979, aquest va emprendre la primera depuració, i desaparegueren de les plaques els artífexs principals de la dictadura (Generalísimo, José Antonio, Goded, Mola, Queipo de Llano), els caps o unitats militars que actuaren a Mallorca (Arturo Rizzi, García Ruiz, Jinetes de Alcalá, Héroes de Manacor, Héroes del Baleares) i alguns altres referents (Alcázar de Toledo, Caídos, Calvo Sotelo, División Azul, Primo de Rivera).
Durant la dècada dels 80 es començà a substituir el centenar i mig de noms de militars i paramilitars del bàndol rebel morts en combat, un procés que ara, amb els canvis recents, impulsats amb intel·ligència per la regidora Nanda Ramon, es pot donar quasi per acabat (només resta un petit residu que suposam que aviat serà eliminat).
El que encara no s’ha abordat a fons —però es farà— és la revisió d’un conjunt de denominacions que fan referència a ideòlegs civils del règim sense cap relació amb Mallorca que fàcilment acordarem que entren dins el sac d’una nomenclatura que en aquest moment no té gens de sentit: desaparegueren Onésimo Redondo, Matías Montero, José Escudero i José Solís, i ara Licinio de la Fuente, però romanen Ruiz de Alda (canviat però després reposat), Ramiro de Maeztu, Ramiro Ledesma, Eduardo Urgorri, Santiago Álvarez Avellán i potser algun altre). Quant als ideòlegs i col·laboradors locals, val més no entrar-hi.
Un altre capítol —prou extens— és el dels referents militars del franquisme. Alguns s’han substituït (Artillería de Montaña, Destructor Velasco, Minador Júpiter, Minador Vulcano, Submarino Mola) i en queda un paquet voluminós, dins el qual hi ha noms de personatges diversos, algun d’ells força obscur, (Almirante Bonifaz, Almirante Churruca, Almirante Gravina, Almirante Oquendo, Álvaro de Bazán, Gómez Ulla, Méndez Núñez), altres noms de vaixells de guerra (Almirante Cervera), batalles de l’èpica militar del règim, siguin de la mateixa guerra del 36 o anteriors (Albuera, Alfambra, Arapiles, Bailén, Belchite, Brunete, Castillejos, Lepanto, Navas de Tolosa, Salado i Trafalgar) i establiments militars (Cuartel de Simancas).
Segurament l’apartat més problemàtic és el que fa referència a noms de països i ciutats amics del règim, avui completament “nets”, però que foren assignats a una via urbana en un acte clarament franquista. Entre aquests noms hi ha Argentina, Berlín, Lisboa, Milà, Navarra, Teruel, Toledo —els dos darrers en homenatge a les batalles que s’hi lliuraren—, Via Alemania, Via Portugal i Via Roma.
Ja que en aquest mateix diari s’ha publicat que sóc partidari de canviar alguns noms d’aquest darrer apartat, voldria exposar les meves raons, que defens i defensaré amb tot el respecte per les visions discrepants. Si ho expòs aquí és perquè crec que això pot contribuir modestament al debat que tot això reclama, entre els ciutadans i en l’àmbit polític on es prenen les decisions.
No hi ha dubte que aquests noms en principi no tenen per què ser cap problema. Si no en tots els casos en quasi tots, si aquests noms no els hagués imposat el règim de Franco, molt probablement els hauria imposat un règim democràtic. És evident, per exemple, que Alemanya ha de tenir un carrer dedicat, i un carrer important, a la ciutat de Palma. I no sols perquè en tenen o en poden tenir tots els Estats europeus, o perquè entre nosaltres hi ha molts d’alemanys, sinó, també per altres raons, com el fet que Alemanya ha estat sempre un gran amic del nostre país i de la nostra cultura, la catalana (tothom sap que és el país estranger on més universitats ensenyen i estudien català).
La raó per a canviar alguns d’aquests noms no és necessàriament el seu origen franquista, sinó que es faria per altres motius, entre aquests per a recuperar un nom tradicional important que va ser usurpat sense manies. El nom del carrer de Navarra —ara de la Riera— es va canviar per aquesta raó, i no hi ha dubte que Navarra és un nom prou digne per a figurar en el nostre nomenclàtor. L’avinguda Argentina és una via de comunicació molt anterior a l’enderrocament de la murada i la construcció de la ciutat nova. Té un nom antiquíssim —Ronda de Ponent— que fa part d’aquest patrimoni valuós que és la toponímia històrica. Els carrers de Berlin, de Lisboa i de Milà fan part d’un conjunt toponímic ben delimitat basat en el món púnic, i només recuperant els noms anteriors —Magó, Tesino i Trebia respectivament— esmenarem l’error que va suposar desvirturar aquest conjunt. La reposició feta ara mateix del carrer de Cartago (fins ara avenida Nacional, nom franquista) va en aquest mateix sentit. I, finalment, crec que s’haurien de substituir els noms de les tres grans vies que inicialment són un homenatge toponímic a l’Eix (Via Alemanya, Via Portugal i Via Roma), que consider un cas especial. Primer perquè les avingudes, el solar de l’antiga murada, són part del centre històric i com a tal reclamen un tractament escrupolós de la seva toponímia (preservar els noms de les portes, per exemple) i sempre amb referents culturals autòctons. En segon lloc, perquè la conjunció tan ostensible en un mateix lloc de les tres vies mai no deixarà de recordar l’origen dels seus noms, i aquest s’ha d’esborrar. En tots aquests casos no es tracta de suprimir uns noms, com es fa amb la resta dels considerats franquistes, sinó un simple canvi d’ubicació, dur-los a un lloc més adequat i no cal dir que prou digne. És una certa molèstia momentània per als veïns, però bé ho paga pensant en l’interès cultural de tots.
18 comentaris18 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
En resposta al teu comentari del post anterior, però molt més ajustat a aquest, puc dir-te que jo també agranaria tots els noms de capellanum que tant de mal han fet i fan. I, per descomptat, en una societat laica, tot el santoral i les marededéus (que aquí, de verges, no en temim ni en volem!).
Però estic parlant del nomenclator dels noms franquistes i no he vist que ni tu ni ningú faci la més mínima referència a l’avinguda d’en Verga!
Està bé que retirin tota la púrria de “soldados” i “alferez” i “teniente coronel”, però i el patrocinador de la “gloriosa cruzada”, què?
Fa molts d’anys (entre el 1979 i el 1982), un homenet de Calvià em va dir que tenia un disgust molt gran, perquè havien suprimit el carrer del seu germà, un dels “flechas” de 16 anys del Baleares. “Era una manera de recordar un innocent. En canvi el qui va armar els sublevats té una placa posada justament al cap de cantó de Palma on hi havia el magatzem de Can Mir, on més de la meitat dels que hi passaren els hi feren colar la vida! El meu germà era un àngel de bondat. En Verga un home sense escrúpols!”.
La memòria em juga aquestes males passades. Ho puc suportar. En canvi, no puc suportar que es facin parts i quarts en un document que té per objectiu suprimir el record dels sublevats es mantingui el tresorer! Ja sé que el capital mou el món… però no ens hauríem de deixar subornar per qui ha bastit la fortuna sobre la sang del poble. Gens metafòric això darrer: tal qual! Podria entendre que els “polítics” es baixin els calçons. Sabem bé que en saben! Però no puc entendre que tu no hagis escainat com toca reclamant la retirada de l’avinguda del que va ser conegut com el darrer pirata de la mediterrània (tot i que de darrer, res de res!).
T’ho dic tal com raja, perquè necessitam dir les coses pel seu nom. Sense volteres ni eufemismes.
L’homenet de Calvià i tu teniu tota la raó. Crec, però, que no tens tota la informació per a jutjar si he escainat prou o no. A mi més que escainar m’agrada treballar amb discreció. Cadascú té el seu estil. En tot cas, t’assegur que tothom sap qui és en Joan March i què va fer. Ho saben tots els responsables polítics de l’Ajuntament i dels partits. No som jo el responsable que no vulguin suprimir-li el carrer. I si escainant hagués d’aconseguir tot el que vull, no faria res més en tot el dia que escainar.
Quin nom hauria de tenir el tram d’avinguda que ara es diu “de Juan March Ordinas”?
Per cert, la placa més luxosa de tot Mallorca, tot i que la va pagar ell!
El nom que volguessin posar-li. Abans era la mateixa avinguda del Comte de Sallent, un nom que no deu aixecar entusiasme en gaire gent.
Allò que et retrec és una qüestió de CRITERI. En el teu article fas relació dels distints blocs temaris (artífexs de la dictadura, militar rebels, ideòlegs civils, referents militars, noms geogràfics que glossen la guerra o el aliats dels revoltats…). No creus que, tant o més que aquells que dotaren la insurrecció feixista militar d’arguments, mereix una referència teva directa la persona que la va bastir?
Et tenc, i ho saps, en la més alta consideració. Per això em sap més greu que facis l’anguila per excusar-te en la teva metodologia de treball amb discreció. No has estat gens estugós, en el teu article, a l’hora de fer desfilar marcialment noms d’individus que no tenen ni una centèssima part de responsabilitat del que jo he escric. Ho torn a fer, perquè em dius que no tenc tota la informació per retreure si has escainat prou o no. O s’escaina en privat? No m’importa fer-me pesat i repetir-te el nom que no apareix ni a les teves cròniques (sobre toponimia FRANQUISTA) ni a cap comentari periodístic ni enlloc. Apunta a l’agenda: JOAN MARCH ORDINAS, SPONSOR DE FRANCO, PATROCINADOR DE LA GUERRA IN-CIVIL, EXPLOTADOR DELS PAGESOS MALLORQUINS, INCREPAT EN EL SEU POBLE COM A ASSASSÍ D’EN GARAU… Clar, com que tothom ho sap! Pobre argument, aquest, per exculpar el silenci!
Ben cordialment,
Bartomeu Mestre i Sureda
A vegades les coses no son con son. Han llevat el nom del carrer Ramón Servera Moyá (El Terreno) per el de Georges Bernanos, supós que per iniciatives delirants de gent com els sonambuls i aprofitats germans Capellá. Els Bernanos, que visqueren a El Terreno els anys 30 eren tots partidaris confesos dels revoltats i un dels seus fills, el jovenet Ives, n’era una fura falangista (preguntau al Pare Massot, de l’Abadia de Monserrat) que en la pistola del 9 Llarg es va cobrir de gloria a Porto Cristo i a altres indrets mes de Mallorca. Els Bernanos, católics, apostolics i romans foren grans colaboradors de la rebelió (de misa diaria, comploguent al Rector Parera i a l’inspector eclesiastic, depurador del Magisteri i posterior benefactor final dels Capellá, Bartomeu Bosch Sansó) a la fi de que daixo, daixo, el dits Bernanos poguesin sortir de l’Illa i arribar a França i colaborar també amb Petain i el Régim de Vichy. Fins que novament tocá el cavi i Bernanos empra la mateixa táctica del doble joc per “pasarse” a De Gaulle i acabar els seus dies cobert de glória. La literatura permet desfressar.ho absolutament tot.
Per cert que de passats a Mallorca ni hagué bastants mes. Si els “cientifics” treballasin a fons, molts dels carrers tornarien a la nomenclatura antiga. Por si acaso, de los males el menor.
Aquestes son les miseries del canvis dels noms del carrers. Pot sortir tota la merda.
Tomeu, respect el teu punt de vista i la teva llibertat de criticar-me. Les coses sempre es poden veure de maneres diferents.
Però no em sent gens culpable de fer-me l’anguila respecte d’en March. Parles de les meves cròniques sobre toponímia franquista. Però si sobre això només he publicat el modest article d’avui. Un article que es diu “Algunes consideracions sobre toponímia franquista”. Algunes, no totes. Com dius, classific els noms de carrers imposats per a exaltació de la dictadura i la seva ideologia en diferents apartats. I dic explícitament que hi ha un apartat en què no entraré, en aquest article: el dels col•laboradors i ideòlegs del país. Supòs que tenc la llibertat de parlar del que vulgui. Si hi hagués entrat i no hagués esmentat el cap d’aquesta secció, és quan m’ho podries recriminar. Però no hi he volgut entrar. Entre altres raons perquè la seva complexitat requeriria un altre article encara més llarg i no gens fàcil. No és igual un feixista que mor feixista, que un feixista que deixa de ser-ho o algú que s’afilia a la Falange per a salvar la pell. No exculp ningú, ni inculp, ni sóc ningú per a fer-ho. Només dic que a l’article d’avui no he entrat en aquest apartat ni hi estava obligat.
Voldria donar una idea per la Plaça d’Espanya (o, si més no, per qualsevol plaça d’imortància): Plaça de Ciutat. De fet, és l’alter ego del topònim palmesà (Ciutat de Mallorca / Medina Mayurka).
També trobo a faltar -tot i no ser tant urgent- la presència de places i carrers denominadors de barri. Fòrmules com “carrer gran de…”, “plaça major de…” o “avinguda de…” pels carrers o places principals de molts petits barris. Això suposaria traure alguns topònims actuals que no calen, però donaria més personalitat a dites travessies.
A Barcelona, pràcticament tots els barris (tant els municipis agregats a finals del segle XIX com els construïts de nova planta durant el XX) tenen carrers i places dedicats al seu nucli urbà. I de pas, aconsegueixen una gran neutralitat i unanimitat entre la població, per sobre d’ideologies.
Repicó: Aquesta és l’essència, precisament del desacord. La teva frase diu exactament: “Quant als ideòlegs i col·laboradors locals, val més no entrar-hi.” Aquesta és la meva crítica: podem entrar en els “militars” locals, a les “víctimes locals”, i en els “ideòlegs i col·laboradors sense cap relació amb Mallorca.” A banda de la discutible afirmació (per a mi sí que els Matias Montero i Ramiro de Maeztu, dissortadament, varen tenir “relació” amb Mallorca i amb la meva formació), no puc entendre que afirmis que “val més no entrar-hi”! És aquest el punt central de la divergència, perquè jo crec que si que s’hi ha d’entrar, a fons, amb rigor i sense esbiaixar una part de l’estudi. La teva frase exacta, Gabriel, la trobaràs reivindicada darrerament en els debats de la Llei de la Memòria Històrica, òbviament des de les files que encara ara no han condemnat la insurrecció feixista-militar o “la cruzada” (segons la Conferència Episcopal Espanyola) de 1936. Els pobles (sobretot si volen dignificar-se i evitar que les malifetes es repeteixin) han d’entrar amb rigor i a fons a l’anàlisi correcta, sense criteris esbiaixats, sense forats negres.
I el cas d’en Verga és un autèntic forat negre, sobre el qual no s’ha fet altra cosa que tapar-li el cul amb set flassades.
Evidentment, tens la llibertat de parlar del que vulguis (i de callar del que no vulguis), però em sembla no gens insignificant excloure d’unes reflexions sobre la toponímia viària franquista, l’inductor principal que va “oferir” Mallorca. Em reiter, per tant, no només en les meves conviccions ideològiques (que hi són), sinó sobretot en la llacuna, al meu entendre cabdal, de la teva aportació.
Exposat el punt clau que ens separa, aprofit el comentari per qüestionar-te la valoració que fas a l’impuls intel·ligent de la regidora Nanda Ramon, perquè el veig una segona estació de la mateixa ruta de fracàs iniciada amb la vexació del monument feixista del creuer “Baleares”. De nou, quan topam amb el poder econòmic (d’això va, també, el tema del monument), tothom (no només el poder polític, sinó també l’intel·lectual) fa l’anguila. Em sap greu reiterar l’expressió animalera, sobretot en recordar Timoneda: qui té anguila per la cua, bé pot dir que res no té! Idò això!
Salutacions cordials i completes,
Bé, doncs hem tingut l’oportunitat d’exposar els dos punts de vista, que és el que importava. Només vull afegir que “val més no entrar-hi” era una manera de dir que no hi vull entrar per les dificultats que he apuntat. Segurament la redacció no és afortunada, però també escrivint ningú no és perfecte.
Com que l’article parla de la relació entre toponímia i ideologies i polítiques lingüístiques imperialistes, crec que t’interessarà molt llegir aquesta nota que m’he trobat a la xarxa, sobre quin discurs prescriptiu s’aplica als topònims oficials estrangers i quin altre als topònims majors oficials de Catalunya (els balears ni els esmenta; no en diu res de Palma/Palma de Mallorca) a la norma de la RAE, i quin seguiment en fan certs mitjans:
“Myanmar y Gerona o de la rebelión política contra la RAE”
http://purnasenozierzo.blogia.com/2008/051301-myanmar-y-gerona-o-de-la-rebelion-politica-contra-la-rae.php
Benvolgut,
ara m’he empassat l’entrevista que et fan al DM on, fent referència als noms franquistes que blasmen els cap de cantons de la ciutat de Palma, afirmes que el canvis no s’han acabat. Enhorabona! Estic content! Fas esment a Ruiz de Alda, com a exemple de nom a suprimir, sense referir-te (ni tu, ni els de Memòria Històrica ni ningú mai de mais!) al personatge més determinant que va brindar Mallorca a la sublevació feixista militar de 1936: Joan March Ordinas, el patrocinador de la guerra!
Ahir vaig acabar el llibre “Contraban, República i Guerra” de Perer Ferrer Guasp. Certifica els assassinats d’en Verga i la seva participació a la Guerra Civil Espanyola i a les dues Gran Guerres (de 1914 i 1939) com a proveïdor dels alemanys. Ningú no ha desmentit mai (és un fet provat) ni els assassinats ni la col·laboració directa amb Franco i Hitler.
La pregunta és evident: qui, si no l’assessor de Cort en matèria de toponímia, ha de reclamar la urgent retirada del nom d’un assassí al tram més important de l’avinguda que desemboca a l’espanyolitzada plaça del Rei en Jaume? Deu ser cosa d’en Pere Peixet? Et vull repetir que, jo de tu, voldria salvar la responsabilitat en aquesta ignomínia.
Hi ha una altra cosa de l’entrevista, sense relació amb els topònims franquistes, que no he arribat a entendre. Et fan dir que “se ha cambiado Francesc Manuel de los Herreros por Francisco Manuel de los Herreros”. Tal com està, això vol dir que s’ha castellanitzat el nom? Vull creure que és un lapsus calami. D’aquest home en puc parlar hores i hores (de fet, n’he publicat diversos articles). Va ser (1894-1930) el segon President de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears i, tot i que segons algunes fonts va néixer a un poble de Conca, ell sempre va manifestar ser “natural de Maó” (sic) abans d’instal·lar-se a Mallorca, on seria Director de l’Institut General. Però hi ha altres qüestions més importants que el lloc de naixement, com és la seva “ACTITUD LINGÜÍSTICA”. Doncs bé, Manuel de los Herreros va veure com l’Arxiduc Lluís Salvador li dedicava un agraïment generós per l’assessoria que li va brindar en la confecció dels sis volums del Die Balearen referits a l’illa de Mallorca. Més enllà del coneixement profund de l’alemany (el seu segon llinatge era Schwager), va corregir l’Arxiduc (amb més eficàcia i èxit que Mateu Obrador) en un tema fonamental: la nostra CATALANITAT! Efectivament, mentre que en el primer dels toms de la seva magna obra, Les Antigues Pitiüses, Lluís Salvador (no Luigi com signava) diu que la llengua d’Eivissa és un “llemosí corromput que ve de l’espanyol”, en el volum de Mallorca corregeix aquella afirmació i fa una clara professió de la unitat lingüística i, fins i tot, ironitza sobre el paper “regionalista” de qualque poeta com Tomàs Forteza que defuig l’article literari. Estic segur que tot això, i molt més, ho coneixes perfectament. Aleshores, com així espanyolitzar el nom propi de Francesc Manuel de los Herreros? Pel lloc de naixement? No ho crec possible, perquè això ens provocaria una allau de contradiccions en el nomenclàtor que no cal detallar-te. Tampoc no crec possible que ho determini la seva signatura habitual, perquè (només com a exemple) si fos així, i mentre no es proposi la seva retirada, hauries de disposar que l’avinguda Joan March Ordinas es digui de “Don Juan March” (tal com firmava el contrabandista assassí). Tampoc no crec que sigui un argument defensable avui l’ús habitual del seu nom, perquè si fos així, excepte en Moll, hauríem de castellanitzar la majoria de carrers amb el nom Francesc… i qualque Pere (t’imagines carrer de Pedro Capellà?). Com a exemple de referència, no oblidem que Pau Casals, en vida, va ser Pablo Casals. Pablo era el seu nom familiar i així va batejar, ell mateix, el Festival que encara es fa a Prada cada juliol. Implica això que un carrer amb el seu nom, avui, hagi de ser Pablo Casals? De cap manera! Aleshores, quin és l’argument per forasteritzar una persona compromesa amb el país i amb la llengua com Francesc Manuel de los Herreros? No ho entenc! Ho consider una nova vexació. Podries explicar-ho? Gràcies a l’avançada!
PS.- Si la cosa és com et fan dir al DM, et faig el suggeriment d’explicar-ho també a Neus Garcia, autora de “Els principis professionals de Francesc (sic) Manuel de los Herreros Schwager”.
És molt bo d’entendre. Si tu te n’anaves a viure a un altre país, per molt que et posassis al costat dels interessos d’aquest país i tinguessis una bona “actitud lingüística” —cosa que no dubt que faries—, estic bastant segur que no voldries deixar de ser Bartomeu. No s’ha castellanitzat res, sinó que s’ha aplicat un principi de coherència en els noms de les persones.
He fet referència a Ruiz de Alda perquè l’entrevistadora em demana per aquest nom.
D’altra banda, l’entrevistadora m’atribueix un paper excessiu en tot això (los cambios son principalmente obra suya). Són els polítics de l’Ajuntament els qui decideixen quins carrers es canvien, i un cop això decidit els assessors podem proposar un nom d’acord amb l’historial toponímic del carrer o altres circumstàncies i interessos.
Amb tot respecte, deixa que et digui que t’hauries de tranquil·litzar.
1. Crec que no hauries de ser tan diligent i àgil amb les rèpliques, sobretot quan les fonamentes en un apriorisme fals i sense fonament o sobre documents esbiaixats (tot i que no m’has donat cap dada objectiva). Un amic comú m’ha assegurat que sempre vols tenir raó i no admets la possibilitat de l’error. Esper que no sigui cert i, en haver llegit aquest comentari, vegis i reconeguis l’error. Sota cap concepte es pot castellanitzar el nom de Francesc Manuel de los Herreros! La teva convicció que era d’un altre país és totalment equivocada i és l’únic argument que m’ofereixes, amb un aire de condescendència i autosuficiència que no es mereixia la meva sol·licitud d’explicació. La veu referida a Francesc (sic) Manuel de los Herreros a la Gran Enciclopèdia Catalana diu: Maó, 1817 – Valldemossa, 1903. Totes les fonts consultades assenyalen l’origen menorquí, excepte la Gran Enciclopèdia de Mallorca que atribueix el seu naixement a un poble de Conca. Per a mi, tant és! L’exemple que poses, referint-te a mi en extravagant comparança, és totalment desafortunat. La meva llengua és la catalana, la d’ell TAMBÉ! Francesc Manuel de los Herreros era un català de soca-rel, tant si havia nascut a Maó (com ell declarava sempre en documents públics) com si ho havia fet a Asobla (com Guillem d’Efak). Va ser una persona PLENAMENT INTEGRADA dins de la NOSTRA cultura, a la qual va servar i va servir, sense esment el dubtós origen castellà, perquè, encara que fos cert, seria una simple circumstància no essencial que ell no va vindicar, com no va implicar unes hipotètiques arrels culturals alienes, les quals si qualque vegada existiren, foren oblidades i mai no hi ha tenir cap nexe. Has aplicat com a únic criteri argumental, el d’un hipotètic (i molt presumiblement erroni) lloc de naixement. Aquest concepte, des del punt de vista metodològic, és un error. Però, des del punt de vista ideològic, és excloent i xenòfob, perquè, amb aquesta manera de pensar i d’actuar, barraries el pas a les persones nascudes fora de la terra catalana; els nascuts a fora no podran ser mai dels nostres! Lamentable! Més quan es tracta d’una persona que es va mostrar clarament defensora de la catalanitat, de la qual va fer proselitisme i en va deixar proves fefaents. Veig, i em dol, que empres la mateixa tesi de “Pepe” Montilla. Creus que així s’haurà de retolar la futura placa del carrer de l’actual President de la Generalitat. O és que, com els noms dels reis, aquest es podrà “traduir” i el de qui adesiara l’usà en català no? No trobes que parlar de “coherència” és molt agosarat?
2. Evidentment que la DECISIÓ final del nomenclàtor urbà és dels polítics, a qui la ciutadania ha lliurat la gestió municipal. Però, en clara contradicció en aquesta evasió de responsabilitats amb llur transferència als polítics, en aquest cas, com a assessor de l’Ajuntament de Palma (vull creure que amb retribució), m’estàs defensant i justificant una malifeta flagrant i, sense aprofundir en l’evidència de l’error, rebotes els meus arguments mentre glosses “l’impuls i la intel·ligència de Nanda Ramon”.
3. Tranquil·litat! Tranquil·litat! Tranquil… glup! És això? Dius, exercint un paternalisme perdonavides, que m’hauria de tranquil·litzar. Què pretens amb el teu consell? Major prudència? Com era allò de Jordi Carbonell? No he perdut la serenor, però i si no em vull tranquil·litzar, què passa? Precisament, Gabriel, com que no podem reaccionar com es mereix cada agressió, com que no ens podem rebotar com toca, com que no podem manifestar la nostra indignació contra les indignitats, mantenim l’ordre i la TRANQUIL·LITAT del discurs dominant des de les “intel·ligents” institucions. Amb aquest so l’enterram! Bé, amb aquest so i amb aquestes CAGADES! Perdona que no sigui més fi. Com molt bé m’has volgut fer sentir amb el teu comentari recomanant-me la serenor que tu practiques, jo no som fill de l’acadèmia! Som, segons la definició que atribuïa Moll als autodidactes, un centaure. És a dir, un cavall que no ha arribat a la perfecció de la cavallitat. Això no obstant, també dec tenir dret a opinar sobre una persona a qui he estudiat i de la qual n’he publicat nombroses notes biogràfiques, destacant-ne la seva catalanitat que ara veurà usurpada a mans… dels polítics(!?)
MÉS COSES:
* Vg. Gran Enciclopèdia Catalana.
* Amb tanta de tranquil·litat com vulguis, et recoman que visitis aquest web espanyola:
http://www.surnames.org/apellidos/herrero.htm
Cerca-hi Francisco Manuel de los Herreros i no el trobaràs. En canvi, trobaràs en “FRANCESC Manuel de los Herreros i Schwager (Maó, 1817)”. I també la seva filla, la poetessa catalana Manuela de los Herreros (Palma, 1845).
* El 5 d’octubre de 1861, Francesc Manuel de los Herreros va presentar, per concursar davant la Diputació Provincial, un FULL DE SERVEIS I MÈRITS LITERARIS DE FRANCESC (sic) MANUEL DE LOS HERREROS.
* A diversos documents de l’etapa de President de la Caixa de Balears, apareix amb el nom de Francesc.
* Per no anar tan lluny, el periodista del Diari de Balears, M. A. Limon en un article de 27/08/2007 fa esment al “menorquí” Francesc (sic) Manuel de los Herreros.
* Vg. també “Els orígens de l’ensenyament secundari i públic a Menorca: de l’Escola de Nàutica a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament (1855-1869)”. Xavier Motilla Salas. Universitat de les Illes Balears.
* A la Biblioteca March hi ha les cartes a l’Arxiduc (1867-76) de Francesc Manuel de los Herreros.
* A la tesi doctoral de Francesc Villagrassa Hernández, “Francesc Xavier Llorens i Barba: cultura i política a la Catalunya del s. XIX”, hi podràs llegir que el protagonista del treball mantenia correspondència amb: “Francesc Manuel de los Herreros Schwager (Maó 1817, Valldemossa 1903), fundador de l’Acadèmia, director de l’Institut Balear de Palma i membre actiu de la intel·lectualitat mallorquina del moment.” Segurament també interpretam des d’una òptica molt diferent el significat de “membre actiu de la intel·lectualitat mallorquina del moment”.
Veus coses que no són. En el meu comentari anterior no hi ha cap de les intencions que hi veus. I no és ver que sempre vulgui tenir raó: sempre estic disposat a rectificar si em donen arguments per a fer-ho. En els canvis en el nomenclàtor aprovats fa poc n’hi ha algun que esmena un error que és culpa meva. Jo mateix he demanat la rectificació, i si es demostra que en els noms acabats de decretar hi ha algun error de forma, seré jo que demanaré que es torni a canviar. Com és de difícil jutjar els altres.
Evidentment, jo no he llegit tot el que s’ha escrit sobre totes les persones que tenen un carrer dedicat. En el cas de los Herreros la Gran Enciclopèdia Catalana diu que va néixer a Maó. És un redactat dubtós: només li dedica tres línies i diu que a vuit anys va crear l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres, cosa que em costa de creure. Més crèdit em mereix, en principi, la Gran Enciclopèdia de Mallorca, on se suposa que l’article ha estat escrit per algú més especialista. Segons aquesta informació, seria un castellà que hauria anat a Maó quan tenia devers vint anys. Si fos així, hauria vingut amb un nom fet, el que tothom li havia dit sempre, i que l’identificaria. A partir d’aquí la decisió de canviar-lo seria seva, com passa amb en Montilla. Aquesta és la qüestió.
Però no et preocupis. No es canviarà la placa —ja me n’ocuparé— fins que tot això estigui ben aclarit. Tota la informació que aportes és d’agrair. S’estudiarà, i si s’ha de deixar Francesc, es deixarà. Només et vull dir que la teva aportació s’hauria pogut fer sense tanta agressivitat. Hauríem arribat allà mateix.
Mira, Gabriel, és injust que m’encolomis agressivitat en les meves aportacions. Hauries d’establir una balança per mesurar millor entre la teva dialèctica de superioritat i les meves rèpliques. Si vols rellegir les escomeses que m’has dedicat, comprovaràs que, si he transgredit els marges del debat, no he anat gaire més lluny dels teus. Si repasses les dues darreres primeres frases teves, ho podràs comparar: “És molt bo d’entendre (ergo: com que jo no ho entenc…) i “Veus coses que no són!”. Ambdues frases, Gabriel, delaten un aire de superioritat que no cal que m’exhibeixis. Tot plegat, el fet és que, tant tu com jo, visionam i valoram les coses amb un segell personal (ja veus que no escric que TU no les vegis com són).
De totes maneres, del teu darrer comentari, m’estim quedar-me amb l’anunci que aclariràs la situació, abans de procedir a canviar les plaques. Ho celebraré i ho agrairé. Sobretot, si finalment no es comet la malifeta a Francesc Manuel de los Herreros.
Com així ho qualific de malifeta? Doncs ara t’ho explicaré amb més detall. Fa una quinzena llarga d’anys, una persona de la meva estima i confiança (i crec que també teva) que aleshores residia en el carrer “FRANCISCO Manuel de los Herreros” es va queixar del fet. D’immediat vaig posar fil a l’agulla i, com he fet altres vegades, em vaig adreçar a l’Ajuntament de Palma (era la primera legislatura presidida per Joan Fageda), adjuntant referents i documents que deuen ser a part o a banda. Mai no vaig rebre resposta, però anys després (1996? 1997?) em varen comunicar que el nom ja estava normalitzat! No sé si tu eres assessor, però m’imagin que l’Ajuntament no devia procedir només per una simple sol·licitud d’un ciutadà. Vull creure que algú s’ho va mirar i va concloure que era, més que convenient, just i necessari posar el nom catalanitzat de qui va ser administrador de l’Arxiduc fins a la mort (després ho seria la seva filla Manuela, a la qual se li dedicarà també un carrer) i tantes altres coses més que he publicat a diverses revistes.
Quan vaig llegir, dia 8 de maig en el blog/bloc de Nanda Ramon, la relació de carrers vaig estar segur que era un simple “lapsus”. No podia ser que fa devers 10 anys es fes un canvi i ara es rectificàs! Avui quan he llegit el DM, volia creure el mateix. Tu, amb la teva defensa (que no amb l’argument de pertinença a “un altre país”), m’has obert els ulls.
Vertaderament, la situació és de les més còmiques i ridícules que he vist en aquests assumptes! A banda de la documentació que t’he referit, retornar el nom de Francisco una altra vegada, provocaria dues coses igualment tragicòmiques: o bé faria compixar de riure els veïns que es posarien a cercar les targetes antigues, o bé algú podria concloure que la raó de la marxa enrere és que, com que va ser el PP qui va substituir el Francisco per Francesc, ara un Ajuntament de Progrés ho ha de tornare enrere. Marededeueta!
Som defensor del debat. L’he practicat tota la vida. Som dels qui creu que del contrast d’opinions, en sol sortir la veritat. Tant tu com jo, si al final aconseguim que es facin les coses bé, n’hem de voler estar satisfets. No ho trobes, Gabriel?
Doncs podríem quedar-nos amb el darrer paràgraf, que és un punt de trobada, i donar per acabada la polèmica. Qualsevol aportació que vulguis fer per a millorar el nomenclàtor serà ben rebuda, agraïda i estudiada.
Tot i que En Balutxo es la estrella mediática d’aquest apartat del Blog d’en Bibiloni, voldría tornar al tema que jo havia plantejat respecte de la que será la nova nomenclatura del fins ara carrer Ramón Servera Moyá, antes carrer de Méxic i carrer d’en Boria, al barri de El Terreno. Pareix que els Capellá s’han revinglat i suposo no els han agradat massa les meves referéncies históriques mes o menys personals. Si son de “pluma fácil” en deman perque no escriuen en aquest Blog o d’altri mitjá, envers de abordar ma mare -vella coneguda del barri- al carrer i enflocarli que tot aixó que dic no es veritat. Es una prova mes dels que procuren jugar a dues bandes. Res de beneits. O son els bons si governen els bons. O no son els bons si guanyen els dolents. Com el padrí d’en Zapatero per exemple, encara que la cosa li sortis finalment foradada. ¡Quin país! ¡Quina gent!