Aigua
És evident que piraigua es diu piraigua perquè es tracta d’un artefacte que es desplaça damunt l’aigua. Si anàs per damunt la terra, es diria pirterra, i si circulàs per la carretera, pirasfalt. Igual que Manaigua, la capital de Nicaraigua, té aquest nom per estar situada en un lloc ben humidet, just al costat de l’anomenat llac de Manaigua. Supòs que la muntanya de l’Aconcaigua deu el nom a l’aigua que resulta de la neu quan es fon, perquè no en conec d’altra per allà a prop. Hi ha coses que s’entenen perfectament. Allò que ja no s’entén tant és la malaptesa dels correctors del Diari de Balears, que ens tenen avesats a matusseries com aquesta espès espès. Perquè la feina d’un corrector és esmenar les errades que sovint comprensiblement escapen als redactors, que en teoria en saben menys que ells. I si sabessin quin ha de ser el seu paper, tampoc no deixarien passar sa Dragonera ni tot el folklorisme que empastifa els topònims en el rotatiu. Però es veu que no ho saben. Vaja, que ‘fan aigua’, i ara sí que tocava.
12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Posats a corregir, ja ho podem corregir tot: no s\’ha de dir \’unes 400\’ sinó \’devers 400\’ o \’prop de 400\’.
«Prengueren part en la edició de la XIV Volta a sa Dragonera»? Potser perquè es tracta de pira[i]güistes que van fer d\’editors?
Potser és millor dir «Prengueren part en la XIV edició de la Volta a la Dragonera».
Un poc d¡estiracordisme, val. I perquè només has publicat un bocinet petit del paper! 😉
Efectivament, aquest és un bon exemple d\’ús de paraules innecessàries, un dels grans vicis de la nostra premsa. Bastava dir \’prengueren part en la XIV Volta a la Dragonera\’.
Exacte, molt millor sense l\’«edició»!
El Pla, gran periodista, sovint deia que en català no s\’usen les coes de peix del castellà.
Aquí vaig practicar un poc més llepafilisme amb la cosa periodística:
http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/04/04/448/
Es tracta d\’un article del País sobre un blog que cerca defectes als diaris –el malaprensa. Així que no vaig poder-m\’hi estar O:)
Quina és l\’etimologia d\’aquesta paraula? Com està formada? Ve del castellà? És de formació genuïna?
Qualcú m\’ho sap dir?
L\’origen remot és una llengua americana del Carib, i va ser duta a Europa pels espanyols. El català l\’agafa de l\’espanyol. També el francès (\’piraugue\’, després \’pirogue\’), d\’on s\’escampa a les altres llengües (anglès \’pirogue\’, alemany \’piroge\’, italià \’piroga\’, portuguès \’piroga\’). Potser si fóssim més normals diríem \’piroga\’, qui sap?
I per què no podem adaptar la paraula a la catalana?
Si adaptar \’a la catalana\’ vol dir fer-ne \’piraigua\’, això no és una adaptació, és un disbarat. És com si la paraula espanyola s\’adaptàs en francès en \’pireau\’ o en anglès en \’pirwater\’. Un acudit, vaja.
I si ha esdevingut així per ús popular?
Per què ha de ser un acudit? Un acudit seria si fossin els entesos qui ho decidissen per art de màgia. Pòer si la llengua evoluciona…, per què anar-hi en contra?
Doncs deixem-ho aquí, que no acabaríem mai.
Supose que és un tema complicat, per això voldria saber si té algun text al qual puga accedir que parle al voltant de per què no és recomanable gastar l\’article salat als mitjans de comunicació. No acabe d\’entendre-ho, si és que l\’estàndar us \’deixa\’ fer-ho tranquilament.
Això està molt parlat: aquí hi ha l\’expedient.