Ai, Spanair
Els qui hagin viatjat fa poc amb Spanair i puguin entendre l’espanyol escrit hauran pogut aprendre a la revista que donen durant els vols (Spanorama, 39, agost 2009) que a l’illa (enlloc no diu quina, però a partir del mot mallorquín intuïm que parlen de Mallorca) hi ha una llengua oficial que no és una llengua sinó un dialecte. O sigui que mallorca té un dialecte oficial, que, a més, es diu mallorquín. No se sap si també és oficial a Menorca i a Eivissa, perquè els autors de la lliçoneta de llengua es veu que no han llegit l’Estatut i no ho saben.
Ah, i si anant pel carrer us posau a parlar amb algú que en un moment de la conversa, en un perfecte català (o mallorquín), us demana “M’ho pot dir en castellà, si us plau?”, no és que pateixi esquizoglòssia aguda: és que ha après català (o mallorquín) als cursos de Spanair.
I, per cert, hauríem de demanar als de Spanair si algun dia pensen incloure a la seva revista una versió en el dialecte.
4 comentaris4 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
I el diari digital de Menorca és només en castellà. Una mallorquina fa poc em va dir que a Menorca saben menys què cosa és la normalització lingüística que a Mallorca…
I això que Spanair és una empresa del Principat…
A més, en el dialecte mallorquí no es diu ‘si us plau’ (per favor), ‘propera’ (a prop, pròxima), el pronom ‘es’ (se) i evidentment usaríem l’article salat (és una conversa!) . Això ho han escrit justament en el dialecte barceloní. També moltes de les construccions que s’enumeren normalment no les diria cap mallorquí : ‘on es troba la farmàcia més propera?’ Ningú no ho diria així. Diríem més aviat ‘On puc trobar una farmàcia? o ‘On és sa farmàcia més a prop…?’ o una cosa per l’estil.
És bona aquesta, Biel, per riure! Perquè val més que ho agafem pel caire còmic, encara que, en el fons, fa més plorera que rialles. I on deu haver après el “dialecto” l’autor de la lliçó? A Mallorca no, això és evident. I el director comercial d’Spanair deu ésser com els polítics d’avui en dia, que firmen contractes que no han llegit, que autoritzen coses no saben què són, i que paguen (de la caixa del poble, no de la seva butxaca) per serveis que ignoren si han estat realitzats. I després passa el que passa!
Hola a tots.
No acabo d’entendre gaire. Per començar, una guia bàsica de català dirigit a “guiris” ha de partir d’una traducció del castellà? I una cosa que m’inquieta molt es això de “Me lo puede decir en castellano?” com a frase final. Crec que es versió suavitzada de “En Español, coj…”, o siqui que canvien les formes pero no canvia el sentit.
Després, ja esmentat, la llengua que es parla es un dialecte? Dir-ho així es condemnar directament a les illes a la submisió i el folclorisme. A Mallorca no es parla cap dialecte. Es parla una llengua. Si continuem parlant de dialectes em sembla que no anirem enlloc.
Veient el follet, jo com a guiri, m’esperaré trobar quatre pastors parlant una parla rural arcaica que s’ha de respectar paternalment com es respecten les eines dels oficis perduts en un museu, i fer-n’hi gravacions d’erudit com aquell que caça papallones.
Evidentment aquesta es la mentalitat del redactor de l’escrit, que desgraciadament, no deu ser un guardia civil, deu esser un català que mig inconscientment trasllada una visió profundament centralista hispànica a l’escrit, i que a més no coneix tampoc el “dialecto”.
Si fos la realitat de la situació de la llengua a Mallorca, si fos una parla de quatre pastors, com es la situació de la major part d’antigues llengues d’Europa d’ambit reduit, inclos el català en algunes zones, encara tindria passa. Pero NO es la realitat, es la visió torçada d’una certa mena de gent, que desgraciadament es molt present al “Principat” com dieu vosaltres.
Tot plegat comprenc que es indignant. Aixi no anem enlloc. Tres passes endavant i quatre enrere.