Taxes i taxis
Molta gent deu pensar que la paraula taxímetre és un derivat de taxi. Però això no és així: si fos així, un taxímetre seria un aparell per a mesurar la llargada dels taxis, o l’amplada o l’alçada. És precisament al contrari: taxi és una paraula que surt per escurçament de taxímetre. Això vol dir que, parlant de paraules, abans són els taxímetres que els taxis.
Els vehicles destinats al lloguer amb conductor són una cosa molt antiga. En el segle XVII a París ja hi havia una cosa que podem anomenar taxis. Però un fet remarcable és la invenció d’un aparell per a mesurar el trajecte i calcular-ne el cost. L’artefacte, inventat per l’alemany Wilhelm Bruhn el 1891, es va dir en la llengua teutònica Taxameter, paraula formada amb el mot llatí taxa (‘taxa’, aquí en el sentit de ‘cost del trajecte’) i el sufix –meter. La nova paraula va passar al francès, amb la forma taxamètre, però molt aviat l’hel·lenista Théodore Reinach, insatisfet amb la troballa, el va corregir en taxímetre, d’acord amb la forma grega taxis. I el taxímetre va passar a totes les llengües, començant segurament per l’anglès. Els vehicles de lloguer que portaven taxímetre també es digueren en un principi taxímetres, una forma econòmica de dir vehicles de taxímetre. Però com que en el llenguatge el desig d’economia pot arribar a ser insaciable, els taxímetres (vehicles) encara s’escurçaren en taxis, una paraula que s’ha fet universal. Continua aquí.
9 comentaris9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Les tasses a molta gent no li agraden i les taxes no agraden a ningú. I l’economia és important fins i tot en el llenguatge, cosa que avui en dia molts no l’entenen, i l’allarguen artificialment i de forma innecessària.I d’altra banda,la R.A. de la Lengua Castellana vol estalviar en accents gràfics fins i tot a costa de canviar la pronunciació d’alguns mots i produir algunes confussions inexistents fins ara. Home! Estalviar, sí, però no a costa de fer menys intel·ligible la llengua.
No puc estar d’acord amb vós, Antoni Llull; crec que en la nostra llengua també hi sobren accents gràfics. És innecessari posar un accent gràfic a paraules que pertanyen a categories gramaticals diferents, p.e.: pel-pèl, dona-dóna, etc.; el context ens diu sempre quina és la paraula volguda i no hi ha confusió possible. Una altra cosa són les paraules que pertanyen a la mateixa categoria gramatical, p.e.: mora-móra, os-ós, etc; aquí sí que pot esser útil la diferenciació, tot i que en la majoria de cassos el context també ens aclareix a què es refereix.
Aprofit també per a recordar que l’actual sistema normatiu d’accentuació gràfica és desencertat perquè ha propiciat un conflicte estèril entre dialectes; em referesc a l’accentuació d’aquelles paraules que, per raons etimològiques, es pronuncien amb e oberta en el català central, amb e neutra en balear, i amb e tancada en valencià. El sistema és fet per catalans centrals i per a ús de catalans centrals, però és incongruent sobretot per als valencians. Si altres llengües actualitzen les seves normatives, per què nosaltres no?
Però aleshores, Joan Gabriel, quina en seria la solució? Escriure-ho “ê”? Potser seria bona idea. Ni “´” ni “`”, sinó les dues opcions alhora “^” i que cadascú ho pronunciï segons el seu dialecte (i, de pas, la vocal neutra tònica tendria per fi un accent gràfic propi).
Podria estar bé però em sembla una mica innecessari i seria caòtic per als parlants que no tenen neutra tònica.
Idò bé, Joan Gabriel. Jo no crec que sobrin aqueixs accents, però sí que ens poden embullar amb les pronunciacions dialectals. Per exemple, els locutors i locutores dels mitjans audiovisuals de Mallorca ens solen pronunciar l’e tònica d’interès com a neutre, cos que no s’havia sentit mai a la nostra illa.Valdria més que ho pronunciassin com a è (oberta) que al manco coincidiria amb la pronunciació d’algun poble. I parlant de pronunciacions de locutors, perquè diuen “punt net”, llegint una adreça electrònica, quan en anglès, i posat que és un mot anglès, es diu nét? Ahir vaig sentir el mot “sota” amb o oberta. Sota no és gaire usual en mallorquí però record l’expressió “estar (o anar) a sota” (de qualcú). Jo l’he sentida a gent major que jo i sempre amb o tancada. Necessiten moltes lliçons de pronunciació, aqueixa gent de la ràdio i de la televisió nostres.
Casos, no cassos. Perdó.
Com que els valencians, d’acord amb les Normes de Castelló, amb la normativa de l’AVL i, fins i tot, amb la nova gramàtica de l’IEC, poden escriure “interés” i “aerotrén”(juntament amb “interès” i “aerotrèn”), jo també seguesc ja aquest criteri, i fora problemes; qualque doblet ortogràfic, si està justificat, no fa mal. Per a un balear és de tot punt estrany al geni de la llengua pronunciar amb [e](tancada) la grafia . En canvi, tot i que solem escriure per a representar la vocal neutra tònica (i també la E oberta) quan hagi d’anar accentuada gràficament, no ens estranya gaire que alguns mots (“és”, “església” i “témer”) portin accent tancat; al cap i a la fi, la vocal neutra és això, neutra, i tant li escau un accent com l’altre. Per cert: F. d Borja Moll era partidari que “tèmer” s’escrivís amb accent obert, d’acord amb la pronúncia majoritària (amb E oberta o vocal neutra) i, a més, d’acord amb l’etimologia que guia la pronunciació d’aquesta mena de mots.
El cas de “pel” i “pèl” crec que no és comparable als altres homògrafs que esmentau, perquè aquí l’accent diacrític compleix la seva funció prototípica de distingir un mot monosíl·lab àton d’un de tònic. Jo fins i tot el trob a faltar al substantiu “sà” (per distingir-lo de l’article salat), i l’afegiria també als noms genuïns i tradicionals de les lletres en català: “èl”, “èm”, “èn” i “ès”.
En canvi, en els bisíl·labs (sempre tònics) ja és més discutible l’ús de l’accent diacrític. Potser està més justificat quan hi ha diferent timbre vocàlic (“dóna”/”dona”), però no quan només serveix per a distingir significats (“bóta”/”bota”). Estaria bé que l’IEC establís de manera definitiva la llista de mots que porten diacrític (l’esborrany de nova gramàtica només n’enumera alguns, però en deixa d’altres que fins i tot figuren en el DIEC).
Pel que fa al castellà “guion”, “lie”… crec que és molt coherent el nou criteri de la RAE. Vegeu l’explicació que en fa Salvador Gutiérrez Ordóñez (ponent o coordinador de la nova “Ortografía”) a http://www.elpais.com/articulo/opinion/Guion/guion/elpepuopi/20110206elpepiopi_12/Tes
Finalment, Gabriel, esper que la taxa per haver-nos desviat tant del tema dels taxis no sigui gaire elevada 😉
En el post anterior alguns caràcters no m’han aparegut ben escrits. El repetesc ací:
Com que els valencians, d’acord amb les Normes de Castelló, amb la normativa de l’AVL i, fins i tot, amb la nova gramàtica de l’IEC, poden escriure “interés” i “aerotrén”(juntament amb “interès” i “aerotrèn”), jo també seguesc ja aquest criteri, i fora problemes; qualque doblet ortogràfic, si està justificat, no fa mal. Per a un balear és de tot punt estrany al geni de la llengua pronunciar amb [e] (tancada) la grafia “è”. En canvi, tot i que solem escriure “è” per a representar la vocal neutra tònica (i també la E oberta) quan hagi d’anar accentuada gràficament, no ens estranya gaire que alguns mots (”és”, “església” i “témer”) portin accent tancat; al cap i a la fi, la vocal neutra és això, neutra, i tant li escau un accent com l’altre. Per cert: F. d Borja Moll era partidari que “tèmer” s’escrivís amb accent obert, d’acord amb la pronúncia majoritària (amb E oberta o vocal neutra) i, a més, d’acord amb l’etimologia que guia la pronunciació d’aquesta mena de mots.
El cas de “pel” i “pèl” crec que no és comparable als altres homògrafs que esmentau, perquè aquí l’accent diacrític compleix la seva funció prototípica de distingir un mot monosíl·lab àton d’un de tònic. Jo fins i tot el trob a faltar al substantiu “sà” (per distingir-lo de l’article salat), i l’afegiria també als noms genuïns i tradicionals de les lletres en català: “èl”, “èm”, “èn” i “ès”.
En canvi, en els bisíl·labs (sempre tònics) ja és més discutible l’ús de l’accent diacrític. Potser està més justificat quan hi ha diferent timbre vocàlic (”dóna”/”dona”), però no quan només serveix per a distingir significats (”bóta”/”bota”). Estaria bé que l’IEC establís de manera definitiva la llista de mots que porten diacrític (l’esborrany de nova gramàtica només n’enumera alguns, però en deixa d’altres que fins i tot figuren en el DIEC).
Pel que fa al castellà “guion”, “lie”… crec que és molt coherent el nou criteri de la RAE. Vegeu l’explicació que en fa Salvador Gutiérrez Ordóñez (ponent o coordinador de la nova “Ortografía”) a http://www.elpais.com/articulo/opinion/Guion/guion/elpepuopi/20110206elpepiopi_12/Tes
Finalment, Gabriel, esper que la taxa per haver-nos desviat tant del tema dels taxis no sigui gaire elevada 😉
I perdona’m també si “partidari” és un castellanisme… Crec que ho expliques en algun post o comentari, però ara no el trob…
Per cert: això em recorda que et volia demanar si creus que l’ús de la locució “per part de” per a introduir l’agent d’una acció (sovint expressada per un substantiu deverbal) és (en alguns casos) un castellanisme. En certs casos (especialment quan l’agent és un objecte inanimat) m’és francament difícil substituir-la per “a càrrec de” o, senzillament, per les preposicions “per” o “de”, com es recomana en el n. XV (p. 35) de “Línia directa”. PER PART MEVA, és una extensió ben natural de l’accepció “pel que es refereix a” que té dita locució.
Al·lot Groc, un sistema com el que proposes faria més acceptable per als valencians la normativa general, ja que eliminaria la incongruència per a ells de tenir un accent gràfic -el greu- que serveix tant per la e oberta com per algunes tancades, i un altre -l’agut- exclusiu d’algunes tancades. El sistema només posaria algunes dificultats per als catalans centrals, però tendria l’avantatge de donar-los una visió més ampla de la llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.
Antoni Llull, moltes llengües prescindeixen totalment d’accents gràfics, p.e.: l’anglès, i això no els suposa un gran entrebanc a la intel·ligibilitat. El nostre sistema és en alguns casos innecessàriament redundant, en alguns altres incongruent -e tancada valenciana equivalent a neutra balear-, i en molts altres incomplet, si consideram que una de les funcions dels accents gràfics és indicar l’obertura de les vocals.