Pa negre, llengua blanca

Diverses vegades he lamentat amargament la pronúncia infecta de molts dels nous actors de cinema (i dobladors), que fan que algun film (de fet, bastants) sigui repulsiu per a qualsevol persona amb bon sentit de la llengua i amant de la seva correcció. Avui és un gran plaer fer-me ressò del cas contrari. Pa negre és una meravella en molts d’aspectes (que ja han dit i diran els crítics de cinema), però també en el de la llengua. Els qui vagin a veure’l sentiran un català deliciós, amb una dicció perfecta i perfectament catalana. Una cosa que, especialment en boca d’infants, comença a fer-se de cada vegada més estranya. Una delícia de català, malgrat el luhu (luxe) i el mònstruu, que és la llengua de l’època i que, evidentment, no és cap problema. El català dels infants és perfecte, començant per aquest gran petit actor que és Francesc Colomer, el protagonista. També el dels adults, potser amb una mica d’excepció de Nora Navas, amb pronúncia un poc tirant a bleda. Agustí Villaronga té entre els altres mèrits el d’haver sabut triar els actors adequats. I tot ens fa veure que fora de la zona catastròfica de Barcelona, encara queda molt de bon català.

13 comentaris

13 comentaris rebuts

    1
  1. G. Bibiloni - 17 desembre 2010 1:01 pm

    Home, sempre hi ha alguna cosa millorable, com allò de “donar el pesa’m”.

  2. 2
  3. vullunfestuc - 17 desembre 2010 1:17 pm

    És una de les coses que ens va sorprendre de la pel·lícula. Acostumats a separar el català que sents a casa del de la televisió, que per una vegada la pronúncia fos la que toca és d’agraïr.
    De totes maneres, el “donar el pesa’m” la meva àvia n’era aficionada com els “luho” i “mònstru” que dius tu! Potser s’adequa al català de la època?
    Ara només falta que s’introduís aquest tractament del dialecte per a tots els personatges de Tv3.

  4. 3
  5. Bernat - 17 desembre 2010 1:22 pm

    Crec que el càsting dels nins es va fer a les comarques d’Osona, on el català oriental encara és prou bo.

  6. 4
  7. Eduard - 17 desembre 2010 1:23 pm

    I tant que hi ha bon català per Barcelona! A la ciutat hi ha, si més no, tres catalans: el barceloní tradicional, el xava de tota la vida (és a dir, el de gent catalana o no catalana que parla ensordint, etc., però que també és ben genuí) i el pitjor de tots, que és aquest català bleda d’ara que no és ni barceloní tradicional ni xava. Ara bé, jo sempre m’ho miro amb un punt d’optimisme: el xava va sorgir arran de la forta immigració de gent castellanoparlant, per tant, sigui quin sigui el resultat, la qüestió és que molta d’aquella gent que va arribar avui parla en català. I també molta de la que s’incorpora avui a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una de les coses que més em molesten quan dic que sóc de Barcelona és haver-me de sentir “ah, doncs parles bé…”. Tot i que entenc que ho diguin, sempre cal que una mica d’esforç per comprendre la realitat sociolingüística de l’àrea metropolitana.

    Així mateix, no s’ha de confondre l’àrea metropolitana amb la província de Barcelona, que és molt àmplia i té un grapat d’accents diferents.

    Pel que fa a la pel·lícula, jo també vaig sortir amb les mateixes sensacions que expresses en el post. És una alegria i un descans veure pel·lícules sense que et facin mal les orelles a cada paraula.

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 17 desembre 2010 1:32 pm

    Sí, a Barcelona (àrea metropolitana) també hi ha bon català (en el sentit sobretot de bona pronúncia), però és bàsicament un estrat cronològic en procés de reducció. I fins i tot també hi ha joves amb bon català. Jo en conec algun. Però parlam en termes globals. El mateix passa a Palma (una àrea metropolitana que s’estén per tota l’illa) i a València. Comprenc que ha de ser trist que et diguin “ets de Barcelona però parles bé”.

  10. 6
  11. ffff - 17 desembre 2010 1:58 pm

    Algú em pot dir si a TVRes veten els parlants del bloc occidental.
    Hi trobe a faltar presentadors que el parlen, i voldria saber si mantenen una política de blocatge lingüístic o res semblant.
    (Ho dic perquè si s’hi veten certs personatges, a TVRes, també voldria saber si s’hi veten certs dialectes.)

  12. 7
  13. Joan - 17 desembre 2010 3:14 pm

    El català acastellanat no és català, sinó un subproducte de l’espanyol, i els patuesos no tenen gens de futur.

  14. 8
  15. Antoni Llull Martí - 18 desembre 2010 6:43 pm

    He dit moltes vegades que no hauríem d’imitar la sintaxi castellana o traduir dites castellanes paraula per paraula, ni copiar servilment neologismes que no s’adiuen amb la morfologia de la nostra llengua però en una cosa sí que els hauríem d’imitar: en esforçar-nos per a aconseguir un estàndard gramatical i ortogràfic. Si els representants acadèmics dels castellanoparlants dels paisos americans i d’Espanya han aconseguit acordar una gramàtica ì una ortografia vàlides per a tots, perquè no ho hem de poder fer nosaltres, que som molts menys i menys diferenciats, dialectalment? Més de tres-cents milions de parlants d’una llengua escampada per diversos continents han de poder tenir un únic estàndard, pel que fa a l’escriptura, i nosaltres que no arribam a un dos per cent d’ells en número de parlants, i tots habitant dins un mateix redol, no ho hem de poder tenir? Per molts d’entrebancs que ens posin, és ridícula aqueixa impotència nostra.

  16. 9
  17. Joan Gabriel Mora - 18 desembre 2010 10:54 pm

    “Una cosa que, especialment en boca d’infants, comença a fer-se de cada vegada més estrany”. Estrany? Segurament vols dir estranya, oi?

  18. 10
  19. Xavier - 19 desembre 2010 3:55 pm

    Jo passí gust d’escoltar la bona llengua del film!
    Amb aquesta qualitat lingüística, jo ja signaria que fos així pertot.

  20. 11
  21. G. Bibiloni - 19 desembre 2010 11:59 pm

    Joan Gabriel, devia pensar “en neutre” (això).

  22. 12
  23. Jes - 20 desembre 2010 2:21 pm

    Ja sé que la gent no vol anar al cine per llegir però caldria que ens repensàssem la qüestió del doblatge. Sóc del parer que els subtítols són la millor solució per als films estrangers perquè hi ha molts matisos intraduïbles. Això trau cap a que els mitjans de comunicació catalans fan, si fa no fa, com els castellans…Paciència.

  24. 13
  25. Sí al doblatge en català - 28 desembre 2010 3:02 am

    Si hi ha matisos que són intraduïbles, tant intraduïbles són si es dobla com si es subtitula, per tant el cinema subtitulat no ens aporta cap avantatge. Pel futur de la nostra llengua cal cinema doblat en català, i ben doblat, tant en qualitat lingüística com de la pròpia tècnica de doblatge. No pot ser que deixem perdre una arma tant poderosa per conservar la nostra llengua.

Podeu deixar un comentari