Desorientació?

M’he registrat per a accedir a un recurs en línia de l’Institut d’Estudis Catalans, i immediatament he rebut un correu electrònic on em diuen “El vostre nom d’usuari i la consenya per accedir a les dades…”. És una resposta que s’envia automàticament (l’envia la Secció Filològica, ni més ni menys) i se suposa que el text ha estat revisat per un corrector de la casa. I diria que a la frase hi ha una falta, perquè crec recordar que en totes les gramàtiques de Fabra s’estableix que la forma correcta és “El vostre nom d’usuari i la contrasenya per a accedir a les dades…”. És una mala premonició.

Veig també que a la pàgina web inicial de l’Institut d’Estudis Catalans hi han posat “Blocs de l’IEC”. Ara l’Institut està dividit en blocs, i no en seccions, com abans? És una mala premonició.

L’Institut d’Estudis Catalans és la màxima institució científic del país, i la Secció Filològica està reconeguda (per la gent, més que per la llei, i així ha de ser) com el referent normatiu de la llengua. Un i altra tenen un gran prestigi i la Filològica és seguida pels usuaris de la llengua amb devoció. Està bé que sigui així, però perquè continuï essent així, la Filològica no pot anar desorientada. Si hi va, acabarà perdent el reconeixement que la societat li dóna.

11 comentaris

11 comentaris rebuts

    1
  1. Sebastià Salvà - 30 novembre 2010 6:01 pm

    Ja veurem com quedarà definitivament resolta la qüestió de “per” i “per a” davant infinitiu en la futura nova sintaxi normativa de l’IEC (sí és que qualque dia l’arriben a publicar). Crec que faran com en la de l’AVL (molt satisfactòria en aquest punt, si bé s’hi troben a faltar casos especials, que no resol). Si és així, la normativa continuarà prescrivint “per a” en expressions de destinació com “contrasenya per a accedir”; mentre que deixarà optar entre “per” o “per a” (segons es vulgui remarcar intenció o finalitat) en frases com “M’he registrat per (a) accedir a un recurs en línia”.

    Crec que el cas particular d’aquest missatge automàtic és una patinada d’un corrector (ha fet molt de mal la tesi Coromines-Solà!). Malauradament, el DIEC2 (en la seva primera reimpressió, de l’abril de 2007) també va sortir farcit d’aquesta mateixa errada. En la segona reimpressió (novembre de 2007) i, sobretot, en la seva impressió en rústica (març de 2009), hagueren de corregir la preposició “per” i substituir-la per “per a” en diverses entrades: “cartell”, “anolis”, “correlació”, “correlat”, “de”, “dret”, “episcopi”, “fal·lals”, “literatura”, “llibertat”, “melca”, “mode”, “noguera”, “palmera”, “potencial”, “qüestió”, “sfumato”, “tastavent” i “volt”; i, a l’inrevés: canviar “per a” per “per” en el mot “vibrador”.

  2. 2
  3. Sebastià Salvà - 30 novembre 2010 6:31 pm

    D’altra banda, sembla que la SF ha fet canvis en l’ortografia sense promulgar-los expressament o publicar-los formalment perquè els usuaris de la llengua en puguem tenir coneixement. Com volen que els apliquem, si no els publiquen com Déu mana? Em referesc, particularment, a la supressió d’una tradicional excepció a les regles d’apostrofació: anteriorment, no s’apostrofaven els mots començats pel prefix negatiu “a–”; però avui segueixen les regles generals de l’apostrofació i cal escriure “l’anormalitat”, “l’amoralitat”, “l’atipicitat”, “l’asimetria”, “l’asèpsia”… Les proves o exàmens per a obtenir els certificats de català solen tenir una pregunta d’apostrofació. Dubt molt que els examinands i els correctors coneguin aquest canvi ortogràfic, que ha passat quasi desapercebut.

    Un altre canvi mal explicat (si bé aquest és molt residual, ja que només afecta uns pocs mots d’escassa freqüència) es refereix a l’ús de l’accent i la dièresi. En el DIEC1 (1995), l’accent (i no pas la dièresi) es feia servir per a indicar que la “u” precedida d’una “g” no forma diftong creixent amb la vocal següent: “gúa”; i “agúo” (val. “agúe”), “agúes”, “agúa” “agúen” (formes del verb “aguar”, que presenta un hiat entre la “u” del radical i la desinència). Aquesta regla ha estat assumida per l’AVL, que en dóna un nou exemple: “ingúix” (una llengua caucàsica).

    Doncs bé, en l’esborrany de la nova gramàtica de l’IEC (i el DIEC2 ho corrobora parcialment), sembla que s’ha suprimit (sense dir-ho expressament) aquest ús de l’accent gràfic (que a mi em sembla molt encertat i útil, per a aquesta mena de mots), amb la qual cosa s’entra en contradicció amb la normativa de l’AVL (que no feia més que recollir una norma de nova planta instaurada pel mateix IEC). Així, segons l’esborrany de la nova gramàtica de l’IEC, ja no s’escriurà “agúo” (val. “agúe”), “agúes”, “agúa” i “agúen”, sinó “aguo” (val. “agüe”), “agües”, “agua” i “agüen”. Ara bé, el DIEC2, si bé recull aquests canvis en el verb “aguar”, encara escriu (incoherentment) “gúa” (quan, segons l’esmentat canvi, hauria d’escriure’s “gua” —i “ingüix”, si bé aquest mot no figura en el DIEC2).

    Així mateix, també en relació amb la dièresi, l’esborrany de la nova Gramàtica de l’IEC introdueix una regla nova: «Les formes que, segons les normes ortogràfiques, haurien de dur dues dièresis, solament mantenen la corresponent a la “i”»; p. ex.: “aguï”, “aguïs” i “aguïn” (formes del verb “aguar”), i “arguïsc” (val.), “arguïxes” (val.), “arguïx” (val.), “arguïm”, “arguïu”, “arguïxen” (val.), “arguït”… (formes del verb “argüir”, que també presenta hiat entre la “u” del radical i la desinència; i el mateix podem dir del verb derivat “redargüir”). Doncs bé, sembla que ni els mateixos membres de la SF no se n’han assabentat, i així, en el DIEC2 hom hi troba “argüible”, “argüició” i “argüidor”, en comptes de “arguïble”, “arguïció” i “arguïdor”.

    Trob que els manca més serietat i rigor, als de la SF de l’IEC. I treballar més! El 2018 farà cent anys de la darrera gramàtica normativa oficial de l’Institut. Massa temps! L’excusa de la Dictadura ja no s’hi val.

  4. 3
  5. Antoni Llull Martí - 30 novembre 2010 7:05 pm

    Es bo de veure que ni tan sols els correctors de l’IEC poden evitar caure en alguna errada. Això ens consola als qui no en sabem tant com se suposa que en saben ells, de gramàtica, i de tant en tant en cometem, per distracció o ignorància.

  6. 4
  7. Sebastià Salvà - 30 novembre 2010 8:03 pm

    Pel que fa a “blog”, et don tot el meu suport, Gabriel 😉

    Supòs que fins que el Ple de la Filològica no es pronunciï, les institucions públiques (departament d’informàtica de l’IEC inclòs) no tenen més remei que aplicar el (mal) criteri del Termcat…

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 30 novembre 2010 8:39 pm

    Ja s’hauria d’haver pronunciat. Si ara posen “bloc” al seu web i a altres llocs, els costarà més rectificar el Termcat. La imatge actual d’un IEC subordinat al Termcat, quan hauria de ser al revés, és un poc trista.

  10. 6
  11. Antoni Llull Martí - 30 novembre 2010 11:28 pm

    Efectivament. Posar el Termcat per sobre de l’IEC és una bajanada. I com ja s’ha repetit tantes vegades que si BLOC en la nostra llengua no té res a veure amb el BLOG informàtic, perquè aqueixa toixarrudesa de voler assimilar aquest mot al nostre canviant-ne la grafia? Tants d’anglicismes com tenim, no ens ha de fer por un altre pel que no tenim equivalent exacte.

  12. 7
  13. Jes - 02 desembre 2010 11:59 am

    No es pot comparar la qüestió enutjosa de “bloc” i “blog” amb l’ús de “per” i “per a”. La primera fou resolta amb succés pel senyor Bibiloni;la segona, però, ha esdevingut un punt espinós per als usuaris.
    Almenys caldria arribar a l’acord que “per+infinitiu” amb valor causal és incorrecte i acastellanat. I doncs, caldria evitar-lo sempre si no volem una galleguització del català.
    D’una altra banda caldria que l’IEC bandejàs totalment el verb “quedar” del diccionari normatiu -sempre es pot substituir per solucions genuïnes- i que aclarís per sempre els usos de “altre”, “un altre” i “d’altre”. També considere decisiu el punt del tot i la part en català i una revisió realista dels pronoms relatius i de l’ordre dels elements en la frase.
    Aquestes són, tan sols, unes quantes propostes fetes per un parlant humil.

  14. 8
  15. Sebastià Salvà - 02 desembre 2010 5:41 pm

    No estic d’acord que el “per + infinitiu” amb valor causal sigui sempre un castellanisme. Ho pot ser en una frase com: “L’han guardonat per descobrir una cura contra el càncer” (ja que s’utilitza un infinitiu simple quan el sentit aspectual és perfectiu); però ja no ho seria amb l’infinitiu compost: “L’han guardonat per haver descobert una cura contra el càncer”. I tampoc seria un barbarisme en una frase com: “Gràcies per ser com ets!” (ja que aquí l’infinitiu simple s’empra en sentit aspectual imperfectiu).

  16. 9
  17. Al·lot Groc - 04 desembre 2010 12:40 am

    Ja sé que no té res a veure amb el tema però m’agradaria demanar-vos això. Darrerament estic sentint molta gent dir destí en lloc de destinació, per exemple “lloc de destí” en comptes de “lloc destinació”, etc. Ho he sentit a TV3 i ho he vist a un llibre de text, entre d’altres. Em sona molt estrany i forçat.

    Això és un castellanisme que ha acceptat el DIEC, no? Com que la forma més semblant a la forma castellana apareix al DIEC tothom es posa a fer-la servir marginant la forma genuïna, oi?

    Què n’opinau? Potser podríeu fer-ne un article.

  18. 10
  19. Jes - 21 desembre 2010 8:27 pm

    L’esborrany de la nova gramàtica de l’IEC encara fa la imprudència de sempre pel que fa als noms de les consonants. Ací teniu l’enllaç perquè a partir d’ara tinguem l’elegància i el bon gust d’anomenar-les com cal.
    http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm

  20. 11
  21. Sebastià Salvà - 09 gener 2011 3:55 pm

    Moltes Gràcies, Jes, per aquest enllaç. És curiós que la gramàtica de l’AVL, amb bon criteri, sí que ha volgut deixar constància dels noms genuïns de les consonants “ef”, “el”, “em”, “en”, “er” i “es”.

    I ara també tenim més arguments per a defensar la pronúncia oberta del nom de les vocals “e” i “o”.

Podeu deixar un comentari