Contrasts

L’amic i eurodiputat Bernat Joan m’ha convidat a participar aquest passat cap de setmana a unes Jornades sobre Política i Planificació Lingüística a la Unió Europea, que han reunit a Eivissa diversos diputats del Parlament Europeu i altres càrrecs, i experts en planificació lingüística europeus i catalans. Les idees exposades i debatudes ens duen a fer-ne un balanç altament positiu. Però també la coneixença en aquests esdeveniments d’algunes persones és estimulant i encoratjadora. La basca Inma Pardo, un càrrec de política lingüística del Govern basc, va sorprendre agradablement els assistents fent la seva ponència en un perfecte català. I Johan Haggam, representant de l’Oficina Europea per a les Llengües Menys Esteses, a qui ja havia tingut l’ocasió de conèixer a l’Acampallengua l’estiu passat, també va rebre l’admiració de tothom en fer la seva exposició en un català més que acceptable. És un home jove, membre de la minoria sueca de Finlàndia, que parla suec, finès, anglès com Shakespeare, italià, espanyol, català i no sé què més. Que com ha après català? L’any passat va estar unes quantes setmanes a Mallorca (al Principat a penes hi ha estat) i es va apuntar a un curs de dues setmanes. Així de senzill.
En haver acabat les Jornades, i mentre feia temps per a anar cap a l’aeroport, assegut a la taula d’un bar d’un cèntric carrer d’Eivissa, vaig demanar una aigua sense gas. El cambrer, que possiblement duia trenta anys a l’illa, no em va entendre. Contrasts de la vida.

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. Jordi Caldentey - 14 octubre 2005 3:12 pm

    A mi tamb me’n sn passades, de fetes, semblants a aquesta. La meva reacci s, sense emprenyar-me gens ni fer carusses per mirant-me’ fit a fit als ulls: "ah id no res, l’amo/madona; ja anir all de/aqu davant/a tal local o tal altre, que n’hi despatxa un/una que m’entn". I partesc.
    Normalment, com que, a l’afectat, li ve de nou, encara pensa quina me n’ha d’enflocar i jo ja sc al portal que surt defora de manera que no tenc temps de sentir la seva resposta. I, si la sent, no en faig cas.
    Ben segur que el subjecte, per poc reflexiu que sigui, comena a captar que aix de no voler entendre "el polaco" per d’allons no treu, comercialment parlant.

  2. 2
  3. Pere Bueno - 14 octubre 2005 3:13 pm

    En Quim Gibert conta una ancdota que ens pot ajudar a reaccionar en aquestes situacions. A aquest energumen del bar, sempre li podem dir "I aleshores, com ho farem, si no m’entens?".

  4. 3
  5. Jaumet - 14 octubre 2005 3:13 pm

    Pens que molta gent no el parla per perjudici, per que si ens fixem es neguen a parlar-la els "foraster"(Peninsulars), i els imigrants influits per aquets. Per que una persona v disposada a aprendre la cultura de la nova terra que tamb ser la seva.
    El problema es de perjudicis, aix pens jo.

  6. 4
  7. Jaume Lafont - 14 octubre 2005 3:14 pm

    No he anat encara a cap taller d’espai lingstic personal, per ho necessit ben molt. Faig classes, i cada principi de curs em toca un meteorit que no sap ni en quin planeta pega. Enguany, un despistat -o no- m’amoll ‘No te entiendo’. Sense demanar res, ni per favor ni sense favor. Li vaig dir, ms o menys: ‘Ja t’adaptars, no passis pena. Veurs com s senzill. Si m’embal parlant, recorda’m que ho faci ms a poc a poc. I pregunta qualsevol paraula que no entenguis!’. Els seus companys potser van riure massa.

Podeu deixar un comentari