Contrasts
L’amic i eurodiputat Bernat Joan m’ha convidat a participar aquest passat cap de setmana a unes Jornades sobre Política i Planificació Lingüística a la Unió Europea, que han reunit a Eivissa diversos diputats del Parlament Europeu i altres càrrecs, i experts en planificació lingüística europeus i catalans. Les idees exposades i debatudes ens duen a fer-ne un balanç altament positiu. Però també la coneixença en aquests esdeveniments d’algunes persones és estimulant i encoratjadora. La basca Inma Pardo, un càrrec de política lingüística del Govern basc, va sorprendre agradablement els assistents fent la seva ponència en un perfecte català. I Johan Haggam, representant de l’Oficina Europea per a les Llengües Menys Esteses, a qui ja havia tingut l’ocasió de conèixer a l’Acampallengua l’estiu passat, també va rebre l’admiració de tothom en fer la seva exposició en un català més que acceptable. És un home jove, membre de la minoria sueca de Finlàndia, que parla suec, finès, anglès com Shakespeare, italià, espanyol, català i no sé què més. Que com ha après català? L’any passat va estar unes quantes setmanes a Mallorca (al Principat a penes hi ha estat) i es va apuntar a un curs de dues setmanes. Així de senzill.
En haver acabat les Jornades, i mentre feia temps per a anar cap a l’aeroport, assegut a la taula d’un bar d’un cèntric carrer d’Eivissa, vaig demanar una aigua sense gas. El cambrer, que possiblement duia trenta anys a l’illa, no em va entendre. Contrasts de la vida.
4 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
A mi tamb? me’n s?n passades, de fetes, semblants a aquesta. La meva reacci? ?s, sense emprenyar-me gens ni fer carusses per? mirant-me’ fit a fit als ulls: "ah id? no res, l’amo/madona; ja anir? all? de??/aqu? davant/a tal local o tal altre, que n’hi despatxa un/una que m’ent?n". I partesc.
Normalment, com que, a l’afectat, li ve de nou, encara pensa quina me n’ha d’enflocar i jo ja s?c al portal que surt defora de manera que no tenc temps de sentir la seva resposta. I, si la sent, no en faig cas.
Ben segur que el subjecte, per poc reflexiu que sigui, comen?a a captar que aix? de no voler entendre "el polaco" per d’allons no treu, comercialment parlant.
En Quim Gibert conta una an?cdota que ens pot ajudar a reaccionar en aquestes situacions. A aquest energumen del bar, sempre li podem dir "I aleshores, com ho farem, si no m’entens?".
Pens que molta gent no el parla per perjudici, per que si ens fixem es neguen a parlar-la els "foraster"(Peninsulars), i els imigrants influits per aquets. Per que una persona v? disposada a aprendre la cultura de la nova terra que tamb? ser? la seva.
El problema es de perjudicis, aix? pens jo.
No he anat encara a cap taller d’espai ling??stic personal, per? ho necessit ben molt. Faig classes, i cada principi de curs em toca un meteorit que no sap ni en quin planeta pega. Enguany, un despistat -o no- m’amoll? ‘No te entiendo’. Sense demanar res, ni per favor ni sense favor. Li vaig dir, m?s o menys: ‘Ja t’adaptar?s, no passis pena. Veur?s com ?s senzill. Si m’embal parlant, recorda’m que ho faci m?s a poc a poc. I pregunta qualsevol paraula que no entenguis!’. Els seus companys potser van riure massa.