La meva dona no em deixa

Si la vostra parella no us deixa, és que es troba bé al vostre costat, perquè si no fos així, possiblement us deixaria. Avui la gent es deixa de romanços, i si la persona que ha de conviure amb tu et dóna creu o no et deixa viure, és millor deixar-ho córrer, encara que això pugui deixar ferides que duren un temps. Ja ha sortit sis vegades el verb deixar, un verb amb moltes accepcions i molts de matisos, com es pot verificar amb una mirada al diccionari. Article complet, publicat dissabte passat en el Diari de Balears.

12 comentaris

12 comentaris rebuts

    1
  1. PJ - 06 abril 2010 2:27 am

    Molt interessant, com sempre.

    I el cas de voler com seria? És a dir, això que he dit jo sempre, que em sona a calc de l’espanyol: “No vull”. En anglès “I don’t want to” i en espanyol simplement “no quiero”. Però, i en català? Seria “No ho vull”?

    Exemple: “-Fes els deures. -No (ho?) vull!”

    Per què no podria ser “no en vull”? De igual manera que ho diríem amb saber: “No en sé” (No sé fer deures).

  2. 2
  3. G. Bibiloni - 06 abril 2010 9:51 am

    Jo sempre he sentit (a la gent de llengua més normal i genuïna):

    — Fes els deures
    — No els vull fer.

    — Ves a comprar el pa
    — No hi vull anar

  4. 3
  5. Antoni Llull Martí - 06 abril 2010 5:03 pm

    Tens molta raó, Gabriel, que val val més estalviar diners —si ens deixen fer-ho— que estalviar en correcció lingüística. En lloc d’enriquir-nos, l’estalvi en correcció lingüística ens empobreix, com en els casos de dir “no vull” per “no ho vull fer” o “no en vull” o “no hi vull passar per això”. També m’he trobat amb qualcú que diu “jo vull” per “jo estim”. Tot això per mala influència del castellà.
    Els pronoms febles, sortosament, encara es conserven bastant bé a la nostra illa, però ja es pot trobar qui diu “jo vaig” per “jo hi vaig” o “jo faré” per “jo en faré”. Anem més alerta i no facilitem la feina a aquells qui volen veure la nostra llengua morta i enterrada.

  6. 4
  7. Sebastià - 06 abril 2010 6:45 pm

    El cas de “deixar” no és exactament el mateix que el de “voler”.

    “Deixar” + infinitiu formen una perífrasi causativa (semblant a la formada per “fer” + infinitiu) que constitueix una unitat funcional tan lexicalitzada que no permet l’anomenada anàfora de complement nul.

    Per contra, “voler” + infinitiu formen una perífrasi modal que, com les aspectuals, sol admetre dita anàfora, especialment dins oracions subordinades encapçalades per “quan”, “si” o “perquè” (p. ex.: “Faig això perquè vull”, “Si Déu vol”, “[…] I n’hi dóna per s’esquena, tant si vol com si no vol”, “Vine quan vulguis”…).

    Pel que fa a l’ús (transitiu) de “voler” amb el sentit d’”estimar” o “amar”, es troba recollit en l’accepció 2.1 del DIEC2 i (amb caràcter dialectal) en l’accepció I.3 del DCVB:

    «Tenir amor, estimar (val.). “Yo no tinch a nengú a qui vulla més que a tu”, Esteve Eleg. t 8. “Si’l deu o no’l deu voler ni amar”, Proc. Olives 382. “De tots mereixen ser honrades y molt volgudes”, Viudes Donz. 848. “Es persona que ens vol de veres”, Valor Aleix 32.

    a) Estimar amb amor sensual; estar enamorat (mall., men.). “Ses rames d’una olivera | estan girades al cel; | quan tu me voldràs, Miquel, | qualsevol hora som teua” (cançó pop. Mall.). “Me dius que em vols amb frenesí”, Roq. 13. “Si jo te vui, és perque he conegut que no t’eres enamorat de lo que ha de tornar pols”, Alcover Cont. 30.»

    Això no lleva que la seva generalització sigui un castellanisme.

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 06 abril 2010 8:50 pm

    Efectivament, l’anàfora de complement nul és un fenomen que només admet un nombre reduït de verbs modals i aspectuals. I l’espanyol té uns marges de tolerància d’aquest fenomen més amples que el català, com es veu amb el verb ‘dejar’.

  10. 6
  11. Antoni Oliver - 06 abril 2010 8:53 pm

    El fet que “deixar” quan és verb modal, és a dir, quan significa permetre, s´usi de vegades sense infinitiu no es pot atribuir a una interferència més del castellà. Hauríem d´atendre d´antuvi a l´etimologia i doble funció d´aquest verb segons sia modal o no, ja des del llatí vulgar. I com que el “let” anglès i el “lassen” alemany també en deriven, tenim un camp molt més extens.En el cas de l´anglès i l´alemany, també incorporen el significat de “fer” i s´hi construeix l´imperatiu. I en totes les llengües hi trobam casos en què l´infinitiu d´un LAXARE modal pot obviar-se,si bé amb gradacions – hi ha d´haver preposició separable, per exemple, de sentit adverbial,i molts matisos més. No ho sé, trob que el dr.Bibiloni se serveix de la interferència per explicar massa casos que abans s´haurien d´haver contrastat profusament.

  12. 7
  13. Timothy Barton - 07 abril 2010 12:03 pm

    Normalment en aquests cas no estic convençut. Com ja ha dit l’Antoni, aquesta fórmula existeix en altres llengües, no només en espanyol.

  14. 8
  15. Bernat - 07 abril 2010 2:55 pm

    A mi també em sembla més genuïna la solució que proposes,Gabriel, en mallorquí és ben clar. En català continental, per ventura fa més temps que estan en contacte amb la construcció ‘no em deixa’ i ja s’hi han avesat.

  16. 9
  17. G. Bibiloni - 10 abril 2010 12:31 pm

    Timothy,
    La construcció «Vull fumar dins la sala, però la meva dona no em deixa» no és acceptable ni en francès ni en italià (ho he verificat consultant amb parlants natius). L’anglès aquí no val, perquè en qüestió de repetició/elisió d’elements en frases dependents té un sistema molt distint de les llengües romàniques. No sé, per tant, en quines altres llengües es produeix l’elisió de l’infinitiu en la construcció “deixar + infintitiu”.

  18. 10
  19. Pere G.Granell - 12 juny 2010 1:03 am

    Jo crec que no tenim cap construcció alternativa en aquest cas.

    vull fumar un puro, però la meva dona no m’en deixa fumar (de puros)

    vull fumar un puro dins la sala, però la meva dona no me n’hi deixa fumar (de puros dins la sala)

    En cap cas podem prescindir de “fumar”

  20. 11
  21. lleix - 31 març 2012 5:38 pm

    Encara que no recollit pel diccionari Larousse ‘Deixar’ per ‘permetre’ es diu en francès també ! Ex: “Il ne me laisse pas voir mes amis”.

    “Deixar” per “abandonar” : Actes de l’onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura : «Car muller n’hai lleixada, fills e possesiós»

  22. 12
  23. Gabriel Bibiloni - 02 abril 2012 11:58 am

    Les dues frases que citau són perfectament genuïnes en català i en francès. “No em deixa veure els amics” i “he deixat muller, fills i possessions”. El que no és genuí és “—Fumes dins la casa? —No, perquè ma mare no em deixa”.

Podeu deixar un comentari