Ànim, senyor Matas

Estam de sort. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers estam de sort de tenir un partit majoritari que decididament defensa els interessos de les Illes. Si algú ho dubtava, anava molt errat de comptes. Segons el Diari de Balears d’avui, el portaveu del Govern de l’arxipèlag ha manifestat que “Matas vol un Estatut amb els privilegis que accepti el Congrés per a Catalunya”. I afegeix, per si qualcú no ho ha entès bé, que “si la Cambra baixa aprova el mateix articulat que va sortir ahir del Parlament del Catalunya, l’Executiu Matas reclamarà beneficis similars, com ara poder negociar el model de finançament de manera bilateral amb l’Estat”.
Les Illes Balears són una de les comunitats autònomes amb més diferencial entre el volum de diners que els ciutadans paguen (a l’Estat) i el volum de diners que l’Estat retorna. És a dir una de les comunitats més espoliades. Doncs ànim, senyor Matas. Amb un sistema de finançament com el que preveu l’Estatut que va sortir ahir del Parlament de Catalunya, els illencs tindríem una dobberada que ens sortiria per les orelles. I vós podríeu convertir totes les carreteretes de mala mort que maluneixen els pobles de les Illes en amples autopistes amb molts de carrils i amb aquests ponts i rotondes elevades que quasi no caben a la foto del Google Earth. I els turistes, bocabadats davant tant de progrés, vindrien a eixams i ens omplirien les butxaques. I podríem fer un altre aeroport al nord de Mallorca, i així encara en vindrien més, I faríem més urbanitzacions i vindrien més alemanys a comprar cases. I els illencs, la meitat dels quals viuen del turisme i l’altra meitat de la construcció, aniríem tots amb Roll Royce i vestits d’Armani i Calvin Klein.
Ànim senyor Matas, no caigueu en el dubte ni en el parany de fer cas a mals consellers. Seguiu per aquest camí i demanau, demanau, no quedant mai enrere del que demanin els catalans. Demanau que les Illes siguin una nació (o tres, no s’ha de mirar prim), i el coneixement del català obligatori, i les competències blindades i els drets històrics… I si un dia el Parlament de Catalunya proclama la independència, no vulgueu ser menys que els catalans. Qualsevol cosa menys passar per tal humiliació.
Només hi ha una cosa que no entenc. Ara que hi pens, els vostres companys de partit d’allà dalt han votat que no a tot això.

6 comentaris

6 comentaris rebuts

    1
  1. Jordi Caldentey - 02 octubre 2005 9:50 pm

    Es veu que no l’ha pensada gaire, en Jaime Matas, a aquesta geniadeta. Si la feia tenir vera, a aquesta de demanar "llo mateix que es catallans", en Rajoy o n’Aznar el farien estar agenollat amb la cara a la paret.
    Veiam si ens entenem: qu ms voldrem, que demans l’equiparaci de les competncies de l’autonomia insular amb les de l’autonomia centrecatalana. Per no ens facem illusions: no plour, d’aquest tro!
    Quin politiqueu, que hi ha amb aquest Jaime Matas! En lloc de fomentar l’autogovern, l’autoestima, la promoci del nostre fet diferencial, bsicament el nostre idioma, la reducci de l’espoli fiscal, b, tota la doctrina mallorquinista, des de la prpia convicci, espera a treure el nervi d’una rabieta d’enveja a "los catalanes".
    Fa llstima aquesta trria que tenen tots els qui es consideren espanyols contra els catalans del Principat. Per, encara ms llstima fan els milions de centrecatalans que es tapen els ulls i no ho volen veure.
    Aquest "nou Estatut", que en diuen, en cas que els espanyols l’aprovin, ser bo si serveix per fer avanar la Catalunya Central -i, indirectament, la resta de la Naci Catalana- de cap a la constituci d’un estaat catal europeu. Ara b: no podrem dir aix mateix si serveix de sedant als catalanistes, si serveix per relaxar els nostres anhels de reconquesta de la nostra independncia, si no serveix per avanar de cap a la reconstrucci dels lligams entre la Catalunya Central i la resta de la Naci Catalana, si no serveix per aturar la castellanitzaci del nostre pas.
    Per no siguem pessimistes d’entrada. Evidentent, l’Estatut seria una misria si pogussim triar, ara mateix, entre Estatut nou o independncia i unitat de Catalunya. Ara b: qu tenim per triar, avui en dia? O aquest nou Estatut o el del 79. I els qui l’han fet diuen que el nou s una millora. Esperem que aix sigui.
    I que, al cap de no gaire dcades, hi anem darrere els catalans insulars, els del sud, els del nord, els de la Franja i els de l’Alguer.

  2. 2
  3. Biel - 03 octubre 2005 8:13 am

    Acab d’escoltar a la rdio que en Matas vol modificar la Llei de normalitzaci per donar cabuda a la doble denominaci dels topnims histrics. Finalment l’afer de l’atxe de Ma ha duit ms corda del que ens pensvem.
    El PP est obsessionat pel Consell Insular de Menorca i per l’Ajuntament de Ma i far qualsevol cosa (llegiu populisme i demaggia) per aconseguir-los.
    Si sn capaos de "millorar" la Llei de normalitzaci, preferesc que no toguin l’Estatut.

  4. 3
  5. Un indgena - 03 octubre 2005 9:24 am

    Seguir el joc de la paraula "privilegis" s precisament el que no s’ha de fer. Catalunya ha acordat una srie de condicions per a un nou Estatut. Euskadi i Navarra en tenen d’altres. No sn privilegis. En tot cas, haurem de preguntar al senyor Matas qu entn per "privilegis": mesures d’autogovern o noms es refereix als diners?

  6. 4
  7. Jaume Lafont - 04 octubre 2005 7:42 pm

    Estic ben d’acord amb l’indgena amb aix dels ‘privilegis’. Estir l’argument:

    Aqu els nics que tenen privilegis sn els espanyols que gestionen els nostres doblers dins ca seva i dins ca nostra i parlen i exigeixen la seva llengua dins ca seva i dins ca nostra. Del robatori en diuen solidaritat, per noms hi pot haver solidaritat des de la llibertat de dir ‘no’. La nostra solidaritat cap als espanyols ha de passar per Brussel.les.

    Qualsevol cosa que els espanyols ens venguin com a ‘privilegi’ ser un anestsic o un analgsic, per la nafra roman.

  8. 5
  9. joan serra - 04 octubre 2005 8:02 pm

    Que ha passat amb totmallorca.net? (veig Jaume Lafont la posa amb el seu nom)

  10. 6
  11. Jaume Lafont - 05 octubre 2005 1:38 pm

    hola, joan,

    no res. podeu enviar-hi correu, si voleu.

Podeu deixar un comentari