“Sa Nostra”, una actitud. Quina?

La primera part del títol és el lema publicitari de la Caixa de Balears, dita també Caja de Baleares i Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares. Dita antigament i en col·loquial sa Caixa d’Ahorros i ara coneguda universalment com “Sa Nostra”, d’ençà que li varen posar aquest malnom  —o mal nom— com a subtítol folkloritzant —les cometes són essencials— que apuntava despietadament a la competència. Però no vull parlar ara de noms, que són secundaris, sinó d’una altra cosa. Puc dir amb tota rotunditat que fins a temps molt molt recents mai no havia trobat a aquesta entitat ni un sol empleat que no em parlàs en català. I me’n vaig fer client quan Franco encara vivia. Fa dècades i dècades que pertot et trobes persones encarregades d’atendre el públic que es desentenen de la llengua del país com si fos la llengua d’una altra terra o d’una civilització pre-romana. Però això no havia passat mai a “Sa Nostra”. Supòs que no era per casualitat. Una vegada em digueren, comentant aquest fet, que la Caixa de Balears havia estat fundada per grans homes de país, i segurament és ver. Aquest comportament dels empleats de “Sa Nostra”, confrontat amb els d’altres entitats, m’arribava a sorprendre, no cal dir que agradablement. Doncs bé, aquesta saníssima tradició, s’ha trencat. Ara fa un temps que vaig trobant oficinistes de l’entitat que no em diuen ni una paraula en la que és llengua meva i del país. I potser per la tradició que he referit i lloat això em sap més greu que si passa a altres bandes. És trist que caiguin les torres que, malgrat el cicló, quedaven un poc dretes.

Els directius ho podrien mirar. Posar personal bilingüe i evitar els unilingües limitats és el mínim que es pot fer si es vol estar adaptat a l’estatus oficial. Si no, el subtítol folkloritzant convertit en nom popular, ara té encara menys sentit que mai. És clar que —i no sé si toca dir-ho ara— a “la Caixa” he observat el mateix fenomen.

PS També diré, per si pot ser una informació d’utilitat, que en els usos escrits sembla que la Caixa de Balears practica un bilingüisme sistemàtic, però darrerament he fet algunes operacions amb l’entitat i tots els contractes m’han vingut en perfecte monolingüe castellà. I la darrera carta de crèdit (targeta en catanyol), en espanyol per defecte. Ja canviaràs d’idioma si vols, cosa que la majoria no deu fer.

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. latafanera.cat - 02 juliol 2009 2:33 pm

    "Sa Nostra", una actitud. Quina?…

    Fa dècades i dècades que pertot et trobes persones encarregades d’atendre el públic que es desentenen de la llengua del país com si fos la llengua d’una altra terra o d’una civilització pre-romana. Però això no havia passat mai a “Sa Nos…

  2. 2
  3. Jesús - 02 juliol 2009 4:30 pm

    Realment té mèrit. Més si tenim en compte que estan integrats en un SI, d’IBM per unes quantes caixes d’estalvi, centralitzat a Madrid.
    Es canvi d’idioma espontani en targetes i ses cometes son coses en comú amb sa competència. Mai havia vist escrit La Caixa, sempre és “la Caixa”.
    No crec que a ses oposicions, que no son com ses de s’Administració Pública però gairebé, hagin eliminat ses proves de català. S’hauria d’esclarir…
    Es bilingúisme a s’oficina que tenen a Barcelona es decanta bastant cap a s’espanyol, però a “la Caixa”, i altres, també.

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 02 juliol 2009 8:38 pm

    Havia oblidat les cometes de “la Caixa”. Corregit.

  6. 4
  7. Antoni Llull Martí - 02 juliol 2009 8:57 pm

    Aquest “punto d’atención” és bicrom però no exactament bilingüe. Amb tot i la D amb una mica de guionet en mig que deu voler donar a entendre que s’ha de llegir “de”, què hi fa l’apòstrof en la versió castellana en colors?
    Però calia fer-ho així, perquè quin castellanoparlant podria entendre o deduir que “punt d’atenció” significa “punto de atención”? Les diferències entre el castellà i el “polaco” són massa grosses!

  8. 5
  9. Calcium - 02 juliol 2009 10:39 pm

    Deu ser que al client li es igual, i deu ser així, doncs l’actitud general es de submisió, d’abaixar el cap i empassarse l’orgull, si es que en queda algun, que de tant empassar, no hi ha altra mostra d’orgull que un somriure civilitzat i afectat per dissimular que un s’està abaixant el pantalons. Recomano que escolteu el discurs del Prof. Solà ahir al Parlm. de Catalunya i l’esbronc que fot als mateixos que l’han donat el premi.

    http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=409646&p_cp2=410338&p_cp3=14&p_cp22=cerca

  10. 6
  11. Roger - 03 juliol 2009 8:11 am

    Aquest “Punto de Atención” és grotesc, sembla la típica pintada d’un espanyolista feta sobre un rètol en català, allò que tristament veiem en alguna carretera (jo ho he vist sobretot al País Valencià). I en vermell, el color que fan servir els professors per corregir allò que l’alumne ha escrit malament. A sota i posa Sa Nostra Seguros. Aquí ja no s’hi han atrevit, com convertir Assegurances en Seguros? Si la cosa es fa difícil, res, tu, ho deixen en castellà, Seguros, i punt. “Sa seva”

  12. 7
  13. biel - 12 juliol 2009 10:31 am

    no es “sa nostra”, és “sa seva.es”, i des de això crec que funciona més malament dia rere dia en el seu treball i servei al client. amb la picaresca només es fa negoci un pic, després d’enganyats els clients no tornen. i crec que per simpatia consentiríem a perdre un poc o guanyar menys i seguir treballant amb gent nostra, que no amb els invasors que ni tan sols posen la nostra llengua enlloc.

Podeu deixar un comentari