Mort de dama
No seré gens original si dic que la versió teatral de la novel·la de Villalonga que hem pogut veure a Barcelona i Palma és una autèntica meravella. Una adaptació altament reeixida i uns actors de primera situats magníficament en el seu paper.
I pel que fa a la llengua —que d’això solem parlar en aquest blog—, un encert total. S’ha recuperat el llenguatge de la primera edició de 1931, amb el català que caracteritza magníficament els personatges, també amb les castellanades típiques dels estaments socials que poblen l’obra villalonguiana. Els actors continentals han donat una mostra de veritable professionalitat imitant quasi a la perfecció la varietat dialectal col·loquial de Mallorca, cosa difícil per als no illencs, com estam avesats a veure contínuament. La dicció és magnífica, impecable, quasi perfecta. Quina diferència amb algunes estafes, com l’inefable Xavallonga, que no fa gaire vaig haver de criticar en aquest blog.
Cal felicitar, doncs, els qui han treballat perquè això sigui així, entre ells Joan Veny, que ha fet un assessorament lingüístic global, Carme Planells, que ha curat els textos dialectals i Joan Carles Villalonga, que ha vigilat una cosa tan important en teatre com és la dicció.
Només un petit punt feble: quan els actors parlen en espanyol ho fan “massa bé”. És un punt sobre el qual els responsables de films i productes dramàtics haurien de posar més atenció. Un punt que també fallava estrepitosament a Serrallonga. Els mallorquins de la Mallorca de principi de segle XX, també els de les classes altes, parlaven espanyol amb un clar accent català; no parlaven com a natius. I parlar espanyol amb accent català ja sabem que vol dir abans que res ela catalana. Igual que parlar català amb accent espanyol (la meitat o més dels qui locuten a TV3, Catalunya Ràdio, IB3, IB3 ràdio, etc.) vol dir abans que res ela espanyola.
13 comentaris13 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Els actors anglosaxons canvien de dialecte sense cap problema, i de manera realment impecable en general, sense que això suposi, per ser, cap notícia. Una mostra més, segurament, de la nostra anormalitat.
A mi em va agradar aquesta Mort de Dama, però la veritat és que hi anava amb unes expectatives una mica més altes, donades les crítiques llegides i la majoria dels comentaris rebuts.
Pel que fa a la dicció mallorquina dels actors principatins, crec que dista bastant més del que es diu de la “quasi” perfecció que, sens dubte, se´ls pot exigir (e´s tancades pronunciades neutres; e´s neutres com exagerades, pronunciades amb la boca petita, quasi com una “o”; “aquesta” pronunciat amb e oberta; un article literari que se li va escapar a dona Obdúlia en ple deliri mòrfic, i alguna relliscada més).
Quasi perfecta, aquesta sí, Llum Barrera, amb la seva barreja de barceloní, mallorquí més o menys neutre, i catalinero (i castellà).
per se
M’alegra que també t’haja agradat l’obra. Jo la vaig veure al TNC, a Barcelona, i vaig fer-ne una ressenya. Em va agradar també, i vaig riure amb ganes. Una abraçada, Gabriel.
Anava dir el mateix que en Joan. A mi em sembla completament normal que un actor sàpiga fer diferents accents. És la seva feina.
Per cert, una prova del que has dit moltes vegades: http://www.tv3.cat/videos/1086139/Fills-DO (avança al minut 1:37).
Crec que tampoc no era tan perfecta la pronúncia dels actors (Minguillon, sobretot), però entenc que en una situació com és el teatre (après, però espontani, tensió i nervis)se’ls puguin escapar algunes coses.
Crec, també, que hauria de ser normal no només saber diferents “accents”, sinó que sortissin mesclats en una mateixa obra i que si un actor no té una dicció perfecta no passàs res (Sergi Lopez triomfa a França i el seu francès no és precisament acadèmic).
A més, estaria bé que també escrivíssiu dels grups de Mallorca que fa anys que funcionen i es preocupen per aquestes coses i mai no en deis res o és que no els anau a veure? Ai, com que venia del TNC….
Estic una mica d’acord amb tots: ni tan bo ni massa dolent. Minguillon, no puc saber si a totes les sessions, és la que deixava més evidents les dificultats actorals per incorporar registres diatòpics amb prou marques allunyades del seu parlar espontani.
Per destacar, molt partdamunt de la resta, Santi Pons.
Ja sembla un indi d’aquí. I quina feina caracterològica amb l’expressivitat musical del fraseig
Bé, en Santi Pons no té gaire mèrit… Encara que nascut a Eivissa és mallorquí!
Hola Gabriel
Perdona l’atreviment. Jo també vaig anar a veure Mort de Dama al TNC i vaig gaudir d ‘allò més. Un treball sensacional , des del meu punt de vista, dels actors.
Estic passejant per internet i buscant enllaços amb el meu cognom, Gomila, tot i que sóc de Barcelona, i he trobat poesies de Pere Gomila. Totes d´una gran bellesa i sensibilitat. El seu blog no està actualitzat des del 2008 i no se com fer-li arribar les meves paraules. He vist que tenia un enllaç amb el teu blog i ja veus, aquí em tens escrivint aquest comentari.
Segurament, a través de illencs.com et podries posar en contacte amb ell
http://www.illencs.com/mes/contacta.php
Una salutació cordial
Molt bon dia i moltes gràcies. Avui és divendres i fa un dia preciós. El poble on jo visc te una llum molt especial, blava i neta , que els matins de primavera com el d’avui fan lluir amb gran esplendor. Encoratge a somiar i a creure posssibles tots els projectes i il.lusions.
Et seguiré llegint.
home, a mi em va agradar molt, però la minguillon era la que grinyolava més.
Si són capaços d’interpretar en castellà o en anglès, bé ho han de ser per a fer-ho en algun dialecte!
Però bé, de totes formes se’ls ha de felicitar.
Ah, entre d’altres, en castellà deien “bé” “cinco” (amb c castellana), quan haurien d’haver dit “tsinco”, cosa evidentíssima quan una mallorquina xerra castellà.
Però tot i això molt bona nota per la feina i el resultat. Espero que se’n segueixi fent molts més (i que al cinema també es jugui amb els dialectes, com les meduses mig tortosines de la pel·lícula “l’espantataurons”) i per molts anys.
Discreparé una estona. Una part de la culpa la tenen els balears i, en menor mesura, els occidentals que, quan aterreu al Prat o al port, canvieu de llengua i passeu a parlar en català neutre. Tot i que em confesso i jo mateix també canvio alguns trets del barceloní (no del xava, eh?) quan vaig a d’altres zones dialectals. Però trobo que hauríem d’esforçar-nos (aquí diria esforçà’nze) en no alterar la nostra parla pròpia quan viatgem pels nostres països. Així també podríem fer com els anglesos i parlar qualsevol dialecte sense gaire esforç. I sense gaire notícia.
Ja que et refereixes a l’edició de 1931, la primera, convendria recordar que anava amb un pròleg ben irònic de Gabriel Alomar i Villalonga (parent d’en Lorenzo), on ja li tira en cara la paradoxa que essent un enemic de la causa “catalanitzant” (sic) ara escrigui una obra en català. Òbviament, a les següents edicions, el pròleg d’Alomar va ser censurat pel mateix Villalonga.
També caldria afegir que MORT DE DAMA és un menyspreu contra la gent de LA NOSTRA TERRA (la de “Bé hem dinat”). I també que l’obra era una novel·la (un “pamflet” per dir-ho en paraules de Josep Massot i Muntaner), on Gabriel Alomar no hi apareix. Crec, però, que el més important és recordar o informar a qui no ho sap, que l’obra es va publicar amb el pseudònim Dhey que Villalonga emprava en els seus articles feixistes, racistes, sexistes i anticatalanistes a EL DÍA. Però, el més important és que l’obra va ser “arreglada” per Jaume Busquets, un filòleg arabista, format a Cambridge que era, curiosament, el corrector de LA NOSTRA TERRA. Com es va demostrar (Jaume Vidal Alcover i altres investigadors), Jaume Busquets va fer que l’obra fos “entenedora i, fins i tot, llegidora”.
Per descomptat que, per bo que sigui el muntatge i el llenguatge, MORT DE DAMA és una obra que no mereix cap recomanació. Molt especialment, si tenim en compte que l’actuació de Villalonga cinc anys després contra les persones de LA NOSTRA TERRA va activar la repressió i, en més d’un cas, la mort dels seus col·laboradors.
CALDRIA TENIR PRESENT, TAMBÉ, AQUESTES QÜESTIONS I NO NOMÉS LES LINGÜÍSTIQUES.