L’aprovació avui del domini .cat és una notícia fantàstica. Primer perquè ara existirem a Internet, cosa que serà un magnífic –i sobretot utilíssim– atenuant de la desgràcia de no existir. Segon, perquè és un domini per a tota la comunitat lingüística, que ve a ser el mateix que un domini nacional dels Països Catalans. D’aquest punt de vista és una victòria extraordinària, enmig de tanta fragmentació regionalista que ens ofega.
Lamentablement, l’alegria generalitzada no és compartida, tanmateix, per tots els membres de la família. Un dirigent de CIU ha manifestat que «el domini .cat és estrictament comercial i simplement [simplement!] reconeix una comunitat vinculada culturalment i lingüísticament, mentre que el .ct és el que ens reconeixeria com un país normal» És que no ho som, un país normal, estimats! I la qüestió és: ¿com s’arregla aquesta anomalia, conformant-se tenint elements símbolics d’Estat sense ser-ho (dominis d’Internet, distintius a les matrícules dels autos, seleccions esportives), que és el que CIU sempre demana, o mirant de ser-ho, que és el que CIU durant vint-i-tants anys ha proclamat solemnement no voler? A més, el “país normal” de CIU, amb símbols d’Estat i sense Estat, és només un tros de país, un mig país en què l’altra meitat no hi és, i poc que els importa a ells.
D’altra banda una dirigent del Bloc Nacionalista Valencià ha manifestat «la seua satisfacció per l’obtenció per part de Catalunya del domini .cat i ha demanat a les autoritats valencianes que igual que ha passat en Catalunya, es posen al capdavant de la demanda d’un domini propi [.pv] per als valencians i valencianes.” ¿Estau segurs –i segures– que el domini .cat és per a Catalunya?
Decididament estic en contra del domini .ct. No convé, perquè només seria utilitzable per la gent del Principat, i, per tant, seria un altre mecanisme fragmentador del país. Darrere la reivindicació del .ct hi ha inevitablement la reivindicació del .pv (o .cv) i del .ib. Segurament no n’hi haurà cap dels tres, però si n’hi hagués un hi hauria els altres dos (café para todos). Decididament val més un domini “de cultura” que, de fet i a la pràctica, serà un domini nacional d’una nació sense Estat que un domini (o diversos) “de país” d’un país que ni és país ni és complet.