Una altra de metges

L és una jove anglesa que ha vingut a passar una temporada a Mallorca. Un dia va decidir d’aprendre espanyol, va mirar un mapa d’Espanya d’aquests que circulen pel món, en què no hi ha dibuixades les comunitats lingüístiques, i va pensar que en una illa que queda a la part de la dreta li podria anar bé. L fa poc temps que ha arribat i encara només amolla paraules isolades en espanyol, i crec que cap en català. L es va posar malalta i va anar a la consulta d’un metge a un PAC d’una zona perifèrica de Palma. A, la seva amiga mallorquina, la va acompanyar per si hi havia “problemes d’idioma”. A es va adreçar al metge en català, el metge la va entendre però dels seus llavis no va sortir ni mitja síl·laba en la llengua del país. Però, de fet, A va restar tot d’una fora de joc, perquè el metge va voler que el diàleg fos exclusivament entre ell i la malalta. A partir d’aquí el metge es va adreçar a la malalta tot el temps en anglès, perquè ja se sap que algunes persones hispanoparlants —metges, dependents o el que sigui— sempre estan disposats a concedir als “estrangers” tota classe d’atencions i compliments que després neguen als mallorquins. Ara bé, l’amatent sanitari no va permetre que L digués cap paraula en la llengua de Shakespeare. I cada cop que ella, empesa per la seva quasi nul·la competència en espanyol, ho intentava, la corregia inflexiblement: no, in Spanish; if you stay here, you must speak Spanish. Què te pareix?

2 comentaris

2 comentaris rebuts

    1
  1. Timothy Barton - 09 novembre 2008 11:00 am

    Gabriel, passa el mateix al Principat. Quan vaig arribar a Catalunya, es donava per fet que aprendria espanyol, però ningú no gosava imaginar que aprendria català.

    Aquests dies he estat amb un amic escocès de York (o sigui, és escocès però viu a York des de fa bastants anys). Diversos cops hem estat a llocs on a ell li contestava en la llengua que ell parlava (anglès), però a mi, que parlava català, em contestava en una altra llengua (castellà, o en alguna ocasió en anglès, perquè m’havien sentit parlar anglès amb el meu amic).

    En un restaurant, el meu amic em va demanar com dir “sparkling water”, així que li dic “aigua amb gas”. Demana l’aigua amb gas, però ràpidament la seva conversa continua en anglès, perquè és l’únic que sap parlar. Al final, la dóna que a mi m’havia parlat tota l’estona en castellà es va atrevir a dir una frase en català: “que aprofiti”. Però al meu amic, que li havia parlat anglès, però amb una frase en català, li va dir “que aproveche”. Què te pareix?

  2. 2
  3. Antoni Llull Martí - 09 novembre 2008 2:27 pm

    Crec que exemples de conductes semblants a les esmentades podrien citar-se’n a cents. Creus, Biel, que pot haver-hi cosa d’esquizoglòssia en això?
    Pel que fa a interès / interés, a gloses mallorquines del segle XVIII s’hi troba interés rimant amb més. Per tant, la pronunciació amb e tancada no és deguda a influència del castellà.
    Internet i estress jo els pronuncii regint-me per la pronúncia anglesa. Als castellanoparlants això els és difícil, però no a nosaltres. Es a dir, en ambdós mots, la primera e com a neutra i la segona, tònica, amb e tancada.

Podeu deixar un comentari