L’escàndol dels doblatges
El fet que en una comunitat lingüística com la nostra, relativament petita i amb un territori compacte (la mar no necessàriament ha de dividir), s’hagin de fer tres doblatges diferents d’un mateix producte (posem una sèrie de dibuixos animats) per a tres televisions autonòmiques indica que les coses van molt malament. IB3, com Canal 9, ha decidit no passar cap producte amb doblatge del Principat, que són els que ja estan fets i oferits gratuïtament als canals esmentats. Darrere la feta hi ha una clara voluntat de fragmentar la llengua per a fer-ne folkore, i d’esmicolar la comunitat lingüística per a fer-la inviable, però també hi ha un fet que no hauria de passar inadvertit a cap polític de l’oposició: el doble (o triple) doblatge és una vertadera i escandalosa malversació de diners públics de dimensions colossals. N’he fet aquest article al Diari de Balears.
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Bibiloni, he lletgit es teu article i el consider impropi d’un fil?leg que vulgui esser intel?lectualment honrat. Dius que seria absurd que ses televisions andalusa o can?ria fessen doblatges propis, per? no piules respecte des doblatges sud-americans. No s?n absurds, aquests altres, si ja n’hi ha d’espanyols?
Tamb? proposes que es doblatges dirigits a infants estiguin marcats dialectalment tan poc com sigui possible. I aix? com se fa? Perque si trobes que ?s impossible fer un est?ndar balear, m?s impossible deu esser encara arribar a un est?ndar catal?-valenci?-balear, o no?
Igualment, assegures que s’accent de Ma? o Eivissa s’acosta m?s an es de Barcelona que no an es de Mallorca. ?s una afirmaci? ben discutible. Respecte de Ma?, aix? ?s ver si parlam des vocalisme, per? gens ni mica respecte des consonantisme. Mira si en tenim, de traces comunes, que fins i tot compartim aqueixes assimilacions conson?ntiques que tant te desagraden: "patte" per "pacte", "t?nnic" per "t?cnic", "sit soldats" per "sis soldats"?
Respecte de s’eivissenc ses difer?ncies s?n m?s grans, per? aix? i tot tant a vila com a una part de la pagesia conserven sa vocal neutra t?nica, una de ses principals traces fon?tiques des balear que a Barcelona desconeixen completament. I respecte des consonantisme, conserven igualment es fonema "v", desconegut a Barcelona (i posat en perill a ses Balears per mor des "mallorcano", per? indirectament tamb? per mor des doblatges barcelonins).
Per altra banda, dius que no hi ha una morfologia verbal ni un l?xic unificats a ses diverses illes. Completament unificats naturalment que no, com tampoc n’hi ha a Catalunya, per? ses afinitats entre ses illes s?n elevades, molt m?s que respecte de qualsevol parlar peninsular. Pr?cticament totes ses formes verbals mallorquines s’empren almanco a una de ses altres illes, i n’hi ha un bon percentatge que s?n comunes a totes ses Balears, especialment aquelles que empram m?s sovint i que, per tant, se consideren m?s "emblem?tiques": ses des present d’indicatiu. Ben igual passa respecte des l?xic: en tenim estudis a bastament que ho demostren (d’en Francesc de Borja Moll, d’en Joan Veny?). S? cert que tot aix? ja ho sabies. Com no has de sebre? Emper? te costa molt, molt?ssim, recon?ixer-ho.
Per tant, no ?s vera que es menorquins i eivissencs s’hagin de sentir m?s allunyats d’una versi? mallorquina que d’una feta en un catal? "del Principat". Tendries ra? si s’adopt?s com a punt de partida sa fon?tica des mallorqu? tradicional de Palma o Manacor, per? no si s’adopten aquelles traces pr?pies des parlar de municipis petits que, precisament, coincideixen amb ses menorquines i piti?ses (neutralitzaci? de sa "o" ?tona en "u" en certs casos, pronunciaci? de ses combinacions "-ca-" o "-que-" sense aqueixa esp?cie de "i" interposada t?pica des palmes?, es manacori o es pollenc?, etc.). Fins i tot no passaria res si renunci?vem a ses famoses assimilacions conson?ntiques mallorquines i menorquines, si a canvi conseguim que ets eivissenc no s’escarrufin de sentir-les.
I una darrera cosa: quand parles de doblatges "del Principat" sup?s que deus voler dir "de Barcelona", perque es doblatges fets a Catalunya han deixat de banda completament es tarragon? i sobretot es lleidat? (cosa que noltros no haur?em de fer respecte des menorqu? i s’eivissenc, perque ses difer?ncies s?n m?s petites, com t’he demostrat), i aix? i tot cap fil?leg catal? ha gosat dir que sigui impossible fer un est?ndar propi d’aquella comunitat.
Vaja, que has manipulat tant com has volgut i t’hi has quedat ben a pler. Enhorabona.
Llu?s,
com a maon?s i fil?leg et ben assegur que des de Menorca no ens sentim gaire (per no dir gens) propers al mallorqu?. Per? no vull entrar en q?estions ling??stiques perqu? no acabar?em mai.
El problema ?s social: l’est?ndard a les illes Balears i tamb? a la resta de pa?sos que compartim el mapa del temps a TV3 ?s el castell?. Per a?? alguns tenen tants de problemes per sentir-se parlants d’una mateixa llengua, la catalana.
Tu no t’hi sents, ets ben lliure, ni t’hi vols sentir. N’hi ha que han fet b? la seva feina.
Biel, si es maonesos no vos sentiu gens a prop des mallorqu?, tampoc vos deveu sentir gaire a prop des ciutadellenc? ni des barcelon?.
I per qu? dius que no me sent parlant de sa mateixa llengua? ?Consideres que es meu escrit anterior o aquest mateix s?n ortogr?ficament, morfol?gicament o sint?cticament secessionistes? Trobes que m’he inventat cap llengua?
Llu?s,
per raons hist?riques i ling??stiques el menorqu? ?s molt a prop d’alguns parlars del Principat.
L’ortografia que empres no ?s la correcta, simplement.
Estic d’acord en qu? encara queda molta feina per fer en mat?ria de l’est?ndard per? molta m?s en l’?s social del catal?. Emetre un film en doblat al castell? abans que al catal? ?s un un indici molt clar del que es pensa fer en el futur. Ho torn a repetir: m?s que ling??stic el problema ?s social i pol?tic.
PS: Has seguit la pol?mica Ma?/ Mah?/Mah?n?
Un grup d’exmilitars i gent de casa bona castellanitzada (recolzats pel PP)defensa una grafia arcaica i el nom en castell?. El primer perqu?, segons ells, no tenim res a veure amb el catal?. El segon perqu? ?s all? que ens comunica amb l’exterior i ?s respectu?s i solidari amb els castellanoparlants. Diuen que som biling?es, per? sempre empren el castell?.
Per acabar, un d’aquests d’ICM va dir en un escrit que el catal? ?s com un parell de sabatilles, s?n molt c?modes per estar per casa, per? per sortir al carrer t’has de posar unes bones sabates.
Biel, ara que esmentes aix? de Ma?, el SYP, que ignora el catal? o el fa servir sota l’espanyol i amb lletra m?s petita, ha presentat una proposta conciliadora.
Als seus cartells de formatge maon?s, apareix la forma ‘Ma?’. Com si rim?s amb ‘au id?’.
Biel, completament d’acord amb tu sobre sa pol?mica Ma?/Mah?/Mah?n: ?s absurda i pr?pia de gent que "analitza" sa llengua amb cucales. Si fossen coherents i en tenguessen una mica de coneixement, no discutirien sa grafia d’una paraula sin?, en tot cas, sa norma que la regula.
A sa revista ‘Illespress’ (n?m. 15, 21 d’octubre de 1998) vaig publicar un article sobre aquesta q?esti?, que ja se debatia. Si t’interessa, basta que m’envi?s un correu electr?nic i el te far? arribar.
Fa molta mandra haver de lluitar tamb? contra els blaveros mallorquins, contra l’autoodi, vaja. Com si no hi hagu?s prou feina.
Per cert, pel que fa a les Piti?ses, IB3 no se la mira ning?. I aix? ?s v?lid tamb? per IB3 R?dio. I espereu a veure la reacci? de la gent del Principat quan vegin el desastre. De moment ja van flipar amb la gala inaugural. Vergonya aliena.
Veig que la televisio pepera segueix fent estralls.
El que em preocupa mes es el fet que el proper cop que vingui per les Illes m’haure de comprar un diccionari i qui sap si tambe dur un traductor.
Ja no n’hi ha prou amb els alemanys i els colons espanyols, que ara certs elements carregats d’autoodi s’inventen noves llengues.
No us preocupeu que jo no escric en una altra de nova, escric des d’Irlanda en un teclat sense accents. Ara si a algu li plau (es veu que esta de moda aixo), la pot anomenar dublinesa/dublinova/dublineta com a nova llengua que es parla per aci dalt.
El bo del cas es que en el meu curriculum en comptes de posar que parlo quatre llengues, ben aviat haure de posar que en parlo un bon munt mes (per a cada variant de les llengues que xerro en poden arrivar a ser un bon munt). Ja ho diuen ja que els ciutadans dels Paisos Catalans som bons en les llengues… Ah, aixo si, a excepcio d’algun que altre monolingue que corre per les nostres terres.
Salut i blaveros a fer la ma!
Benvolgut Gabriel Bibiloni,
M’avenc de dalt a baix amb tu. El problema, al meu veure, no ?s ling??stic. El problema ?s pol?tic. El problema ?s que, tant la PP3 com el Canal Bou com la TV(E)3 no s?n m?s que eines de les autonomies de l’estat foraster que ens t? colonitzats. Espanya ha feta una jugada mestra en aconseguir entretenir tot el moviment nacional catal? amb aix? de "las autonom?as". Hagueren de passar cent anys perqu? arrib?ssim a la conclusi? que la divisi? provincial espanyola ens era pesta cernuda. Tenc por que, del pas que anam, n’hauran de passar cent m?s perqu? arribem a la conclusi? que l’invent de les autonomies espanyoles no va ser m?s que una maniobra per entretenir el moviment d’emancipaci? nacional catalanista que hav?em aconseguit comen?ar a teixir la darreria del temps d’en Franco. No ens enganyem: la TV(E)3 considera mil vegades m?s assumpte propi qualsevol bufa que faci qualsevol madrileny de mitjana volada que no qualsevol tema per important que sigui de la zona de Val?ncia, Mallorca o Lleida. I aix? es veu reflectit en l’est?ndard que hi fan servir, que, al meu humil veure, no ?s m?s que una codificaci? del catal? central dels anys norantes cap aqu?. Si te’n recordes, per posar un exemple que ho diu tot, quan, el temps d’en Franco -cosa impensable amb les actuals "autonom?as"- la Televisi? Espanyola feia emissions per a la Catalunya Central i les Balears, una cosa que ens cridava molt l’atenci? als mallorquins era el "pas" de la negaci?. "No ho s? pas", deien per la TV de Sant Cugat. B?, ara, la TV(E)3, com que en espanyol no hi ha el "pas" i, en conseq??ncia, s’?s perdut a Barcelona, id? el lleven i s’ha acabat! Ben segur que si la Catalunya Central, en lloc de veure’s ocupada per Espanya, ho fos per Fran?a, ben segur que el "pas" de la negaci? es conservaria perqu? en franc?s hi ?s. Aix? ?s com "avui" i "enguany": si en foraster diguessin "este d?a" en lloc de "hoy", la TV(E)3 diria "aquest dia" en lloc d’"avui"; b?, en foraster diuen "este a?o", id? "aquest any" i a pegar co?a a "enguany", s’ha dit! B?, m’atur perqu? l’enfilall d’exemples no s’acabaria mai. No dubtem, per?, que el problema ?s pol?tic. Tant el Canal Bou com la PP3 no seran m?s que eines autonomicoespanyoles en mans encara m?s espanyolitzdes que les mans en qu? es troba l’eina autonomicoespanyola de Barcelona, la TV(E)3. Aqu? es tractaria de mirar enfora i cercar, amb les noves tecnologies, construir un canal pancatal? tant de continguts com de model d’est?ndard oral. Amb les juguetes auton?miques que Espanya ens dona perqu? ens hi entrentinguem i no plorem, no hi res a fer. Res.
Efectivament, per? ?s que si llegiu el llibre d’estil de TV(E)3 veureu que precisament recomana la utilitzaci? de totes aquestes formes en detriment d’altres que considera anacr?niques(!): entregar > lliurar, premi > guard?, danyat > malm?s, etc. I aix? va el pa?s.
En mallorqu?, "guard?" i "lliurar" (aquesta darrera com a sin?nim de "entregar") ja devien esser anacr?niques fa 165 anys com a m?nim: no les recolliren ni en Figuera ni n’Amengual en es seus diccionaris.
Es llibre d’estil de TV3 estableix un catal? que sigui correcte per? que, an es mateix temps, soni natural i no arcaic. A Mallorca, ben al contrari, sa majoria de catalanistes s’entusiasmen davant qualsevol barcelonisme o arcaisme, i en canvi desjecten ets equivalents mallorquins tradicionals. Una manera ben curiosa de defensar sa nostra identitat ling??stica.
A qualsevol pa?s normal, els mitjans de comunicaci? fan servir un model est?ndard de llengua que serveix a la poblaci? de patr? de manera de parlar b?. A partir d?aquest patr?, la gent s?hi acosta o se?n decanta segons la zona on habita, per? encara m?s segons la seva situaci? social. Un metge, un advocat, un periodista procurar? parlar pr?cticament aix? com parlen els locutors de la televisi?. Un bergantell que vol cridar l?atenci?, que va descambuixat, que diu que passa de tot procurar? fer servir un l?xic i una pron?ncia com m?s decantada del model de llengua nacional millor. A un pa?s normal la societat normal cerca acostar-se a l?est?ndard.
A una col?nia, no: tot va a l?enrev?s: els qui tocarien tenir les feines de codificar l?idioma, uniformant-lo per a tota la comunitat ling??stica, conservant la seva genu?nitat, cercant aprofundir en la seva puresa, no: veuen com l?idioma s?assembla com m?s va m?s a l?idioma invasor i, en lloc de veure que aix? no ?s m?s que la conseq??ncia nefasta de la pol?tica colonial, no: en el fons es pensen que aix? ?s una evoluci? natural de l?idiioma. Llur ?nima ?s esclava del colonitzador i no gosen mantenir l?idioma pur i decantat de l?idioma invasor. Per aix? a poc a poc van afluixant afluixant i es limiten a codificar l?espanyolitzaci? i l?esbocinament dialectal. Alhora, veuen com a cosa natural ?si ?s que ho reparen gens- que la pot?ncia colonial mant?, dins tot el territori que no els ?s fuit de control, uns mitjans de comunicaci? que fan servir un est?ndard totalment unitari. Ep!: aix? en el territori que no ?s fuit de control a la pot?ncia colonial. Una altra cosa s?n les excol?nies, on ja els ?s m?s mal de fer fer-hi arribar l?est?ndard de la metr?poli (o ex metr?poli).
Consider que, una llengua d?una comunitat nacional ocupada i colonitzada amb m?s motiu necessita manterir la unitat i la puresa del seu est?ndard. Per? per aix? calen cervells lliures, no cervells esclaus de la colonitzaci?, com s?n el noranta per cent dels nostres periodistes i creadors de model de llengua.