Atrapats a la ratera

He sentit a dir per ensima vegada a Carod Rovira que ell no vol un Estatut sin una Constituci per a Catalunya (Pasos Catalans?), s a dir que vol la independncia; per com que noms t vint-i-tres diputats ara com ara no es pot fer altra cosa que un Estatut.
Molt b: doncs suposem que ERC tingus ara majoria absoluta al Parlament del Principat i pogus iniciar el cam de la sobirania. Si no vaig molt errat, aix implicaria sortir de la Constituci espanyola i optar per una autntica ruptura legal. No crec que hi hagi mai independncia dins el marc de la Constituci espanyola, vaja. Faria ERC aquesta passa? Carod ha dit moltes vegades que s, i all del referndum, i (en cas de guanyar-lo) all de “si no els agrada que s’hi posin fulles”.
Per qu si amb els escons necessaris ERC s’atreviria a fer el trencament (referndum d’autodeterminaci i accions posteriors conseqents, incls all de les misterioses fulles) ara no es pot fer un trencament molt ms petit, com seria presentar a Madrid un Estatut avanat, semblant al Pla Ibarretxe, encara que surti de la Constituci. ERC i CIU tenen escons suficients per a fer-ho (estic parlant de la majoria absoluta, que democrticament s vlida en un procs sobiranista, no dels dos teros estipulats actualment per a la reforma estatutria, que aix ja no s cap ruptura).
Per qu un partit disposat a fer un acte de sobirania per aconseguir els seus objectius finals quan tingui fora suficient insisteix tant ara que l’Estatut ha d’estar dins els lmits constitucionals? Per qu el discurs de “que s’hi posin fulles” ara no val? Naturalment que un Estatut avanat seria rebutjat per illegal; per no ho seria tamb la iniciativa plenament sobiranista, si aquesta arribs a produir-se, com espera ERC que succeir algun dia? La cosa s que sense pegar el cop damunt la taula s ben evident que noms hi ha possibilitat de fer uns retocs a la situaci actual, i, com diria en Llach, no era aix, companys, no era aix.
O potser els de CIU no estan per la idea? Doncs tot aix caldria aclarir-ho, per sembla que no estam en cam d’aclarir res sin d’embullar-ho tot ben embullat. De fet, fa dos anys que les coses estan ben embullades. O ben empantanegades. I, com diu avui en Cards, el prxim 11 de setembre hi haur una nova derrota per a commemorar.

2 comentaris

2 comentaris rebuts

    1
  1. Xinxan - 10 juliol 2005 9:56 am

    Per desgrcia o per sort els catalans, quan convenia reivindicar, han estat porucs: van acceptar el matals immens den Tarradellas, en un moment histric que podien demanar i exigir molt ms, i aix els hi ha anat: el seu pactisme a la inversa ha motivat que tenguin una poruga temena d’esquinar un poquet la Constituci Espanyola.

  2. 2
  3. Guillem - 10 juliol 2005 3:29 pm

    Xinxan, des del meu punt de vista tens tota la ra. I s que, per comenar, noms es pot pactar entre iguals. Quan una de les parts del "pacte" t prou fora com per invalidar-lo en qualsevol moment sense que aix li comporti cap conseqncia negativa, ja no s cap pacte sin una concessi. Els que parlen del tradicional "pactisme" dels catalans sempre se n’obliden, d’aquest detallet. Com tamb s’obliden de precisar que, el pactisme, els catalans (de S a G i de F a M) se’l guardaven per exercir-lo entre ells, no amb els estrangers. No amb els estrangers que els empipaven, si ms no.

Podeu deixar un comentari