Parles locals i desgràcies locals

Antoni Maria Alcover va qualificar una vegada el parlar barceloní de dialecte putrefacte. I estic segur que en el moment que va llançar l’exabrupte el parlar de la capital era un dialecte preciós. Amb una prosòdia dotada d’una personalitat poderosa i una sintaxi íntegra que feien no vacil·lar el jove Fabra i la seva colla a l’hora de pensar en un dialecte base per a la llengua literària. És ver que amb els castellanismes introduïts per l’ensenyament en espanyol, però aquesta era una tara remeiable. Aquella prosòdia, i aquella sintaxi, es troben actualment en vies d’extinció implacable. Ja hem de cercar persones velles si volem tenir el plaer de sentir-ne una mostra. Els joves (i com més joves més) parlen una llengua tot altra, un mestall català-espanyol, de fonètica madrilenya i sintaxi del tot pertorbada.
Un amable lector d’aquest blog posa un comentari (vegeu la nota sexes i llengües) on manifesta la seva opinió que “tan digne és el xava com el català de les terres de Lleida, Tarragona o el Gironès” (fora del Principat no hi ha vida). Curiosa percepció. Perquè és la visió del dit xava com si fos una parla regional o local com les altres, i, doncs, digna del mateix respecte que mereixen les parles regionals o locals. Cal dir que el drama és tant la realitat com la visió que se’n té. Doncs no, amic meu: el xava (jo en diria més aviat xava-bleda; xava per la a que suplanta la vocal neutra, i bleda per la el repipi) no és una de les diverses varietats geogràfiques del català que existeixen de fa mil anys, o set-cents, sinó un híbrid existent només de fa dues o tres generacions i pura conseqüència de la interferència de l’espanyol. Igual que altres parles urbanes fruit de l’espanyolització, com la dels joves de Palma, que, com que no és xava (la vocal neutra està incòlume), en diem bleda (pel seu tret més estrident, la el desvelaritzada o bleda).
Quin adjectiu usaria ara mossèn Alcover per a manifestar la seva valoració de l’actual xava-bleda del cap i casal?

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. Llu?s Cerd? Fern?ndez - 19 juny 2005 12:56 pm

    I quin adjectiu faria servir respecte d’aquells que desjecten sa riquesa de ses diverses modalitats ling??stiques i volen un est?ndar monol?tic an es servici des nacionalisme pol?tic catalanista?

  2. 2
  3. A. Serra (Jerusalem, Israel) - 19 juny 2005 4:20 pm

    Si l’estandard acaba construint-se damunt la base del catala de Mallorca, comencant per la morfologia (en general, parl), el senyor L. C. F. se’n sentira complagut.

    O no.

  4. 3
  5. Un ind?gena - 20 juny 2005 12:21 pm

    Home! Cerd?! Un de Ses Llengos per aquestes p?gines! Ja coneixem aquesta gent. Defensen molt ‘el mallorqu?’, ‘el valenci?’ i fan tot el possible per enterrar-los.

  6. 4
  7. Llu?s Cerd? Fern?ndez - 20 juny 2005 3:24 pm

    No vulguis embullar, "ind?gena". Ni som de "s?s ll?ngos" ni ho he estat mai. Ells mateixos t’ho confirmaran.

    Jo tamb? vos conec maldament sigueu covards i no firmeu amb nom i llinatges. Jo almanco don sa cara.

  8. 5
  9. Un de "s?s ll?ngos" - 30 juny 2005 6:57 pm

    Escrivim aquest emilio per declarar que Llu?s Cerd? Fern?ndez efectivamente es des nostros, y molts d’a?ys que ho sia.

  10. 6
  11. Llu?s Cerd? Fern?ndez - 07 juliol 2005 2:19 pm

    Tu no ?ts de "s?s ll?ngos", tu ?ts un bon fantasma!

  12. 7
  13. Gerard - 28 juliol 2005 4:37 pm

    El catal? segueix essent un "dialecte putrefacte", almenys a Balears. Nom?s enfortint un est?ndar balear a tots els nivells aconseguirem engrandir la llengua comuna.

Podeu deixar un comentari