Banyuts i aguantant l’espelma

Josep Bargalló ha dit que és un “pas històric”; Moratinos, que és “el mejor regalo que nos podían hacer nuestros socios europeos”; i Montilla, que hem avançat més ara que en els famosos vint-i-tres anys. Tots estan feliços. Però feliços de què? El mateix dia que l’irlandès és reconegut com a llengua oficial i de treball de la Unió (i així en són vint-i-una), els tretze milions d’europeus que som els catalans hem rebut una humiliació. Perquè el que ens han donat és una humiliació i un insult. Si un diputat català té l’acudit de parlar català a l’europarlament, que ho demani al govern del seu Estat amb una setmana d’antelació i aquest s’encarregarà –o no– de muntar el número; i si algú vol adreçar-se en català a les institucions europees que s’adreci primer al govern espanyol i aquest farà –o no– una traducció a l’espanyol, que serà la que anirà a Europa. A més, l’almoina no es dóna a la llengua catalana o als catalanoparlants, sinó només als qui siguin ciutadans de l’Estat espanyol: els andorrans o catalans del nord no podran fer cap ús d’aquesta llengua, que ara rep una nova i curiosa etiqueta (llengua addicional). Quina classe de col·lapse mental pegaria als espanyols si la seva llengua rebés un tractament així? Però la humiliació als catalans és més humiliació perquè, de més a més, els polítics que ens ha tocat en sort tenen la barra d’insultar la intel·ligència fent passar per victòria el resultat penós de la seva inoperància o la baixesa de les seves aspiracions.
No es pot acusar sense proves, i, per tant, no faré exactament una acusació. Però sí que es pot sospitar sense proves, per la qual cosa sospitaré, en veu alta, que el Govern espanyol no ha posat gens d’interès en la defensa del català a la Unió Europea. Si ha demostrat amb escreix la repulsió que li fa l’ús del català a les institucions espanyoles, com és creïble que vulgui promoure aquesta llengua a fora de l’Estat? I quin patètic favor que ha fet al català presentant-lo als europeus com una cosa conflictiva i estranya que ni tan sols té un nom reconegut. Perquè la brometa aquesta de català/valencià, amics meus, és una vertadera agressió a la (unitat de la) llengua, per molt d’entusiasme que això desperti en alguns compatriotes desorientats.
Continuam essent la gran anomalia europea. Però ara amb recochineo.

9 comentaris

9 comentaris rebuts

    1
  1. Psmer - 14 juny 2005 3:19 pm

    Els espanyols sempre ens han tracat aix. Qu n’esperveu, d’ells? Per els que realment fan oi sn els d’ERC. No aspiren a res ms que a fer de comparsa de Maragall? On s el seu sentit d’estat que tant ens freguen per la cara quan desembarquen a Mallorca? Reflexionau…

  2. 2
  3. Jaume Lafont - 14 juny 2005 9:45 pm

    Parlar de ‘desembarc’ d’ERC a Mallorca s d’un provincianisme indigne de nacionalistes, cosa que em fa dubtar seriosament de la signatura del comentari anterior.

    Personalment, ms oi me fan el sectarisme i el canisme.

  4. 3
  5. Susaina - 15 juny 2005 10:28 am

    Coincidesc totalment amb en Psmer pel que fa al "desembarc" d’ERC. A Valncia, on a la fi semblava que el Bloc assoliria l’antidemocrtic 5% que els partits estatals pactren per barrar-los el pas i, per tant, per primer cop representaci parlamentria, van tenir els sants c****ns de presentar-se com ERV i fragmentar el vot. Fan, com diu Psmr, oi.

  6. 4
  7. Quetec - 15 juny 2005 6:47 pm

    Que hi hagi tantes alegries per tanta poca cosa fa…caguera. Ens han pres el pl i encara n’hi ha que fan festes.
    Jas confiana en l’Estat i en el PSOE!

  8. 5
  9. Jaume Lafont - 16 juny 2005 11:00 am

    Malvivim esquarterats. La constituci espanyola ens ordena viure segregats en tres autonomies -simplific- i nosaltres, dcils, ens hi adaptam i no sortim cadasc del seu redolet enrevoltat de filferro.

    Per aix tenim mnium, ACPV i l’OCB. Per aix tenim el Bloc, el PSM i CiU.

    Si cap organitzaci qestiona aix i marca l’espai nacional molesta. I molt. Sobretot, als espanyols.

  10. 6
  11. monica - 16 juny 2005 5:46 pm

    La veritat s que el paper d’ERC en aquest Govern s molt trist, i aix ho pagaran. Tot plegat recorda massa el "Pacte"… i tots sabem com va acabar. Crec sincerament que ERC hi t les de perdre, mentre el PSC s’enforteix de manera alarmant.

  12. 7
  13. A. Serra (Jerusalem, Israel) - 19 juny 2005 9:29 am

    Benvolgut Gabriel: si que es pot acusar sense proves, i fins i tot amb poques proves. O amb proves errades, falses o atrabiliaries. Allo que no es pot fer es CONDEMNAR sense proves.

    Com que aqui no es tracta de condemnar, encara, l’activitat acusatoria constitueix, simplement, un minim necessari –i no cap mal necessari. Un minim necessari sempre d’agrair.

    Parlar en nom propi, en veu alta, sense acotar el cap, sense demanar perdo a ningu i sense haver de retre comptes a cap patro… es propi de persones lliures. El mal es que aixo mateix, antany, se suposava propi d’europeus. Sembla que l’europeitat ha comencat a dissociar-se de la llibertat. Bo: sempre hi haura d’altres opcions –i opinions.

    Es molt trist de veure Catalunya des d’aqui estant. No es trist de llegir aquest weblog –pero.

    Disculpau-me la manca d’accents, diacritics i ces trencades.

  14. 8
  15. A. Serra (Jerusalem, Israel) - 19 juny 2005 9:38 am

    Sobre ERC, desembarcaments i fragmetacio de vots: parlar de "desembarcaments" d’ERC i no parlar del del PSOE o del PP, partits estrangers per definicio de partit i d’estranger, es com voler menjar-se les taperes d’una amanida sense taperes. Parlar d’ERC arran d’un comentari sobre l’accio turiferaria dels qui necessiten la tal accio per a guanyar el sou que els pagam es com voler menjar taperes amb all-i-oli. Els vots no es poden fragmentar: un vot no es una tapera. Cada vot es individual, i indivisible.

    Que consti que les taperes m’agraden.

  16. 9
  17. A. Serra (Jerusalem, Israel) - 19 juny 2005 9:44 am

    Per cert: aixo de "recochineo"… es pot traduir per "enravenxinament"???

    O encara pitjor??? =:-o

Podeu deixar un comentari