TV3 en la línia de l’autosuperació

Mirant TV3 mentre sopava, en pocs minuts me n’he dut dos ensurts que per poc em fan ennuegar. Primer, a Polònia un senyor amb bata blanca pretenia aplicar a un emmalaltit Artur Mas la teràpia d’un SMG, que ha resultat que era un “supositori molt gran”. Que no hi ha correctors a Polònia? Perquè, que jo sàpiga, la cavitat del cul pot ser molt gran, però un supositori mai no serà gran, per molt gros que sigui.

I, just a continuació, durant la publicitat, el segon ennuegament per poc em deixa ofegat, estormiat i sense polsos. Anuncien per a un dia d’aquests un film titulat ni més ni pus que El regne dels cels (títol original: Kingdom of Heaven). Fins aquí podíem arribar. Pare nostre que estau en els cels, alliberau-nos dels incompetents i enviau-los cap dret als inferns. Com a mínim estaran calents.

39 comentaris

39 comentaris rebuts

    1
  1. Joan A. Coll - 07 març 2008 12:25 am

    La confusió gran/gros és tristament molt freqüent al Principat. I respecte a la traducció dels títols de les pel.lícules, ja és deplorable com ho fan de (majoritàriament) l´anglès a l´espanyol per començar; si per acabar-ho d´adobar, en català, en lloc de fixar-nos en l´original anglès ens dedicam a traduir literalment la “traducció” espanyola, anam ben arreglats.

  2. 2
  3. Antoni Llull Martí - 07 març 2008 10:39 am

    Jo només he vist trossets de “Polònia” perquè el poc que hi he vist no m’ha agradat, cosa que, catalanista com som, sembla una mica politícament incorrecta. Però és així i m’agrada ésser franc. Tant amb això del supositori com amb “el regne dels cels” trob que En Gabriel té molta raó. Si anam per aquest camí, aviat direm “bons dies” i “bones nits”, com ja deim (o diuen, jo no), “Nit bona” i “Nit vella”. Per cert, ara que em ve a la memòria, d’infern sí que deu haver-n’hi més d’un, perquè ens diuen que em de creure que Jesucrist “davallà als inferns” (per tornar-ne sortir, és clar).

  4. 3
  5. Xavier - 07 març 2008 2:10 pm

    No sé dir-vos si és cert però les empreses que distribuiexen els films en català EXIGEIXEN que el títol siga el castellà traduït paraula per paraula en català. Un dia, ens comentava un home que havia traduït El Senyor dels Anells que havien posat (dins el film) la paraula “CONFRARIA” i al títol, sabent l’empresa que dins el film no era igual, hagueren de posar GERMANDAT…
    Això és el que hi ha, xiquets!

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 07 març 2008 3:02 pm

    Això que diu en Xavier, si es confirma, és molt greu. I reclamaria una acció ferma per part de qui correspongui.

    D’altra banda, quan he escrit el post pensava que el Credo diu “davallà a l’infern”. Ara veig que diu “davallà als inferns”. I no entenc res. Caldria que algun entès en litúrgia ens aclarís d’on surt aquesta frase, que a mi em sembla horrible. Perquè després de comparar les versions del Credo en diverses llengües, veig que la catalana és l´única que diu això de la baixada a l’infern. Ni tampoc el text llatí (Crucifixus etiam pro nobis: sub Pontio Pilato passus, et sepultus est. Et resurrexit tertia die, secundum Scripturas). Bé, en anglès diu “He descended to the dead.”

  8. 5
  9. Conxa - 07 març 2008 7:45 pm

    No té res a veure amb el tema, però hi ha per llogar-hi cadiretes, a Europa Press i a Libertad Balear han traduït el nom d’en Biel Florit per Biel Florecido, que vos pareix?

  10. 6
  11. Sebastià - 08 març 2008 12:39 am

    Pels exemples que en dóna el DCVB, en català antic (igual que encara ara en castellà), tant la paraula “cel” com “infern” es podien emprar en plural (és a dir, com a “pluralia tantum”), i supòs que, avui, la forma “inferns” només s’empra en català en el Credo.

    D’altra banda:

    «Credo in Deum Patrem omnipotentem,
    Creatorem caeli et terrae.
    Et in Iesum Christum,
    Filium eius unicum, Dominum nostrum,
    qui conceptus est de Spiritu Sancto,
    natus ex Maria Virgine,
    passus sub Pontio Pilato,
    crucifixus, mortuus, et sepultus,
    DESCENDIT AD INFEROS, tertia die resurrexit a mortuis,
    ascendit ad caelos,
    sedet ad dexteram Dei Patris omnipotentis,
    inde venturus est iudicare vivos et mortuos.
    Credo in Spiritum Sanctum,
    sanctam Ecclesiam catholicam,
    sanctorum communionem,
    remissionem peccatorum,
    carnis resurrectionem et vitam aeternam.
    Amen.»

    Aquest és l’anomenat “Credo (o Símbol) dels Apòstols”. Però després hi ha una altra versió (extesa), dita “Credo Niceno-Constantinopolità” que, tot i ser més llarga, curiosament no recull “la davallada als inferns”.

    Aquí, el mot “inferns” no s’ha d’entendre com ‘lloc on van els condemnats’, sinó com ‘el lloc d’espera de les ànimes dels justs’, tal com era entès a l’era precristiana.

  12. 7
  13. Iol - 08 març 2008 11:51 am

    Ahir mateix vaig veure l’anunci d’aquest film per TV3 i han rectificat el títol, ara ja l’anomenen “El regne del cel”. Avui ho he mirat a la web i també surt rectificat. Aquí ho podeu veure: http://www.tv3.cat/programacio/20080314/tv3

  14. 8
  15. Joan Gabriel Mora - 08 març 2008 12:11 pm

    Una cosa que em molesta de ‘Polònia’ és que facin aparèixer en forma de paròdia caràcters ciríl·lics. Aquests caràcters són propis del rus i d’altres llengües eslaves però no del polonès. El disbarat quan és graciós i adient és benvingut; en el cas esmentat, emperò, és incongruent i només revela ignorància lingüística.

  16. 9
  17. Timothy Barton - 08 març 2008 4:07 pm

    Havia llegit aquest article ahir, pero avui he vist un anunci a TV3 justament per a “Regne del cèl”. O bé t’has equivocat i l’has sentit malament, o bé t’han fet cas i han canviat el nom de la pel·lícula.

  18. 10
  19. Timothy Barton - 08 març 2008 4:12 pm

    Per curiositat, he cercat “Regne dels cèls” amb el Google, i la primera pàgina que ha sortit ha estat el meu blog, en una entrada en què he citat un verset bíblic de les benaurances. El verset l’he copiat directament de la traducció interconfessional que es troba a Internet. Ara, això no vol dir que la traducció sigui bona…

  20. 11
  21. Ignasi Serra - 08 març 2008 4:17 pm

    Quan vaig veure el títol de la pel·lícula vaig pensar en la teva classe. Si ho han corregit ja va bé. No sé si algú l’ha llegit, però a mi aquesta pel·lícula em recorda molt al llibre de Jan Guillou, “Trilogia de les Croades”, el segon volum “El cavaller del Temple”

  22. 12
  23. G. Bibiloni - 08 març 2008 5:34 pm

    En aquesta jornada de reflexió, com que ja tinc ben decidit qui he de votar, em dedic a fer recerca sobre el Credo cristià. Hi ha moltes maneres de passar el temps. I tot per a aclarir el misteri de la famosa davallada als inferns.
    Com diu en Sebastià, hi ha diverses versions del Credo. Les bàsiques són el Credo dels apòstols (el més antic), el Credo de Nicea i el de Nicea-Constantinoble (fusió dels textos sorgits dels concilis d’aquestes ciutats). A part la diguem-ne versió original llatina, hi ha les versions de les diferents llengües, i encara la de les distintes esglésies. El Credo que es resa i canta en català a Mallorca és el dels apòstols.
    L’únic Credo que parla de la davallada a l’infern és el dels apòstols. Els altres no en diuen res. En llatí diu descendit ad infernos i ascendit ad caelos. Es veu que en llatí el cel —l’infern no ho sé, perquè no hi he estat mai— pot anar en singular i en plural (pater noster qui es in coelis/sicut in coelo).
    La traducció espanyola diu descendió a los infiernos i subió a los cielos. Això en espanyol és conseqüent amb la tendència espontània de pluralitzar aquests dos “topònims” (padre nuestro que estás en los cienlos, el reino de los cielos). També diuen los limbos.
    En francès el Credo diu est descendu aux enfers i est monté au ciel, com en català. En anglès les versions catòlica i anglicana tradueixen He descended into hell i He ascended into heaven. En italià, discese agli inferi i salì al cielo, com en francès i català. El Credo portuguès pluralitza el cel com en espanyol (subiu aos céus) i surt per les bardisses pel que fa a l’infern (desceu à mansão dos mortos). És a dir que hi ha per a remenar i triar. De la mescladissa no traiem gaire el net. Només que els anglesos són els més pobres, que només tenen un cel i un infern; altres, com nosaltres, els francesos i els italians, tenim un sol cel i diversos inferns (no sé si en correspondència amb les necessitats de col·locació del personal); i els portuguesos són els qui ho tenen més bé, només amb una mansão (!) dos mortos i un caramull de cels.

  24. 13
  25. Antoni Llull Martí - 08 març 2008 5:43 pm

    Amb relació amb el que diu Joan Gabriel Mora, a mi també em molesta això dels caràcters ciríl·lics a “Polònia”, però no només és això, es que a més utilitzen la o creuada oblíquament per una ratlla pròpia del danès. Si en polonès utilitzassin tants de signes seria la llengua europea que més en tindria.
    Pel que fa als inferns, és lògic que n’hi hagi uns quants. No aniran a ficar l’ànima d’un pobre pecador que no hagi tingut temps de confessar-se amb la d’un potentat traficant de drogues o la d’un terrorista que hagi comès infinitat de crims. En canvi al cel, faria lleig que fecin discriminacions.

  26. 14
  27. Sebastià - 08 març 2008 6:41 pm

    Només vull aclarir que, segons la versió oficial en llatí del Catecisme de l’Església Catalòlica (http://www.vatican.va/archive/catechism_lt/index_lt.htm), «Iesus Christus “descendit ad INFEROS”» (sense , i no pas “infernos”).

    I insistir també que no és que Jesús, després de morir per mor de la crucifixió, baixàs a l’infern a veure el Dimoni; res d’això: el que remarca aquesta frase del Credo és que Jesús realment morí, per després ressuscitar (al tercer dia). Els “inferns” s’han d’entendre aquí (com queda molt clar en la traducció portuguesa) com ‘la llar dels morts’, ço és: on anaven a parar els morts a l’espera de la seva condemna (els dolents) o salvació (els justs, com Abraham; i foren precisament aquestes ànimes santes, que estaven a l’espera del Senyor, les qui Jesús, el Redemptor, va alliberar quan descendí als inferns).

  28. 15
  29. G. Bibiloni - 08 març 2008 8:25 pm

    Agraïm aquesta informació, que és interessant. Però el que interessa els lingüistes que seguim aquest fil ara no és on anà Jesús després de mort, sinó la manera com s’ha generat el sintagma els inferns en la versió catalana del Credo.
    Versió oficial a part, hi ha credos que diuen ad inferos i altres ad infernos. Crec que és una qüestió de variants que deu ser independent de la semàntica. Infern ve d’infernus, que és un derivat d’inferus (‘que està a baix’). L’himne universitari diu Transite ad superos, vadite ad inferos (‘passau al cel, anau a l’infern’).
    El meu interès per la qüestió surt del fet que si en català normal diem sempre l’infern m’estranyava que el Credo digués davallà als inferns, però deu tractar-se d’una qüestió de traducció del llatí, com succeeix en francès o en italià, i no cal fer-hi més voltes.
    Amb tot, així com avança aquesta interessant jornada de reflexió, vaig descobrint més coses. Com que en portuguès abans deien desceu aos infernos, i la fórmula desceu à mansão dos mortos va ser imposada arran del concili Vaticà II.
    I les coses que aprendrem.

  30. 16
  31. Sebastià - 08 març 2008 9:19 pm

    És que és precisament la distinció semàntica ‘lloc on van els condemnats’ / ‘llar dels morts’ el que crec que explica, en català, el doblet “infern”/”inferns”.

    Així mateix, els “inferns” podrien ser, més enllà del catolicisme, l’Hades o Inframón de la mitologia grega i de tantes altres.

  32. 17
  33. Joan Gabriel Mora - 08 març 2008 10:58 pm

    A propòsit de \’regnes\’: ¿No és el \’reialme\’ el territori on el monarca exerceix el seu \’regne\’? ¿No deu ser \’regnat\’ un castellanisme? Comparau amb el francès: \’royaume\’ i \’règne\’.

  34. 18
  35. G. Bibiloni - 08 març 2008 10:49 pm

  36. 19
  37. Sebastià - 09 març 2008 12:34 am

    Alcover-Moll, “infern”:

    || 1. a) pl[ural]: els llims, o lloc on estaven les ànimes dels justs fins que Jesucrist hi baixà després de la seva resurrecció a alliberar-los. «Ador la tua ànima que devallà als inferns», Llull Blanq.

    Déu n’hi do, amb “El regne dels Cels”: ens ha fet començar Pasqua abans d’hora! 🙂

  38. 20
  39. Antoni Llull Martí - 09 març 2008 12:55 pm

    I sabeu que dins el terme de Sant Llorenç des Cardessar hi ha una possessió que es diu Infern, així, sense article? Jo no hi he estat mai, però si està situada en un terreny a un nivell més baix que els dels voltants, sembla que estaria clar que él seu nom prové del llatí inferus, com infern (el dels condemnats), i com inferior. I això de “davallà als inferns” supòs que significa “davallà als llocs inferiors” on se suposava, no sé perquè, que havien d’estar les ànimes dels morts, de tots els morts, abans del cristianisme.

  40. 21
  41. roser - 09 març 2008 12:57 pm

    Benvolgut Gabriel, m’omple de goig passar a casa teva i llegir les aportacions, veure com encara la llengua i el seu ús correcte genera interès. Només per parlar de l’adjectiu gran aplicat de manera general a tot alt, gros, ample… que usen els nens en el seu vocabulari habitual i que s’allarga ja per sempre. Ho constato com a mestra, i, tot i que ens fem un bon tip d’esmenar i posar exemples, no hi ha manera d’erradicar-ho. És, al principat, d’us generalitzat, i cada vegada costa més no perdre moltes d’aquestes paraules diferenciades, serà economia de llenguatge? Salut!

  42. 22
  43. Joan Gabriel Mora - 09 març 2008 1:14 pm

    Corrigesc el meu anterior comentari: ‘regnat’ és bon català com atesta l’Alcover-Moll amb alguns exemples del seu ús en l’època clàssica de la nostra llengua. Ara, trob que hi ha moltes interferències entre els conceptes de ‘reialme’, ‘regne’ i ‘regnat’.
    Convindria especificar-ne l’ús:
    Reialme = Territori sotmès al regne d’un monarca.
    Regne = Exercici de l’autoritat del monarca.
    Regnat = Durada del regne d’un monarca.

  44. 23
  45. Joan Gabriel Mora - 09 març 2008 1:26 pm

    Conclusió: al meu parer, si ens referim al territori conquerit pels croats a Palestina, el més correcte és ‘El Reialme del Cel’; això en sentit figurat, perquè en sentit històric estaríem parlant del Reialme de Jerusalem. Ara, si volem suggerir la intervenció divina en el govern d’un determinat territori, ‘El Regne del Cel’ seria la millor opció.

  46. 24
  47. G. Bibiloni - 09 març 2008 1:27 pm

    Gràcies, Roser. Jo a la jovenea els dic que una cosa és gran quan a dins hi pots posar moltes coses o molt d’una cosa. Una olla és gran si hi pots posar molt de brou, una sala és gran si hi pots posar molta gent, una finca és gran si hi pots posar molts d’arbres. Al qui diu que un supositori és gran li demanaria “què hi pots posar a dins?”

  48. 25
  49. carla - 09 març 2008 9:31 pm

    Gabriel, no voldria que et sentara malament cap àpat, per això et recomane que evites veure la televisió “pública” “valenciana” mentre menges però…Has provat a mirar-la de tant en tant (només molt de tant en tant ja que, en excés, pot ser més que perjudicial)? Hi ha per a fer-ne tot un estudi! Les incorreccions de TV3 (que n’hi ha, i moltes) es queden en no res…

    Salut!

  50. 26
  51. G. Bibiloni - 10 març 2008 9:14 am

    Sí, és cert. Però no vull rebaixar les exigències a ningú pel fet que un altre ho faci pitjor. Altrament estaríem contra la línia del progrés.
    No, no mir mai Canal 9. Cal cuidar la salut.

  52. 27
  53. Xavier - 10 març 2008 11:02 am

    El que he dit dels títols dels films ho digueren a un curset de l’IEC sobre la llengua als mitjans de comunicació. No va de verbes.

    A l’hora de comercialitzar els vídeos en català (els pocs que se’n puguen vendre) han d’estar amb el títol en català traduït paraula per paraula (sense incorreccions, teòricament; per tant, això d’El regne dels cels seria un pifiada!). No sé si hi ha cap contracte que ho especifique però, més aïna, això ens ho hauria d’explicar un especialista en traducció de guions cinematogràfics o algú així.

    Salut!

  54. 28
  55. Joan Gabriel Mora - 15 març 2008 4:42 pm

    Acabo de llegir en anglès l’expressió ‘the realm of fancy’, que podem traduïr com ‘el reialme de la fantasia’. ‘Realm’ és un mot que es fa servir en anglès en sentit figurat o retòric; per als usos objectius es fan servir, segons el significat, ‘kingdom’ o ‘reign’.
    Hauríem de vetlar perquè mots com ‘reialme’ no desapareguin, per imitació del castellà, del nostre lèxic usual. Reservem-li, si més no, un ús figurat o immaterial com el que he esmentat.

  56. 29
  57. Joan Capó - 16 març 2008 12:10 pm

    Compendi de la Doctrina Cristiana, Palma, 1933:Davallà als inferns
    Catecisme de la Doctrina cristiana, Palma, 1887: Devellá als inferns.

  58. 30
  59. andreu - 22 març 2008 3:57 pm

    El programa “Polònia” és divertit però dagut a que s’ha d’emetre semanalment, el nivell de la qualitat ha baixat molt.
    Aprofitant aquest missatge m’agradaria demanar si algú sap d’on ve la paraula “monpeller” que usam a Mallorca i Menorca per referir-nos a la part posterior i comunitari de les finques.

  60. 31
  61. Jordi Caldentey - 22 març 2008 10:26 pm

    Això és ben igual com ara he reparat que hi ha misses en què canten qualque cançó en què tracten Déu o Jesús de tu. I això és per influència del foraster perquè en català sempre hem tractat Déu de vós.

  62. 32
  63. Joan Capó - 24 març 2008 10:59 am

    Segons l’Alcover-Moll mompeller vé de Montpeller.

  64. 33
  65. Antoni Martiàñez - 25 març 2008 2:19 pm

    “Son pare en morir fou sant/ sa mare fou condemnada/ i ella a los Cels se’n pujà/ dels àngels acompanyada”. Aquest és el frangment d’un romanç que no ara no record ben bé si surt al Cançoner Popular de Mallorca, del Pare Ginard, o al Cançoner Musical de Mallorca, d’en Josep Massot i Planes. El que sí puc recordar és la referència que s’hi fa a “los Cels”, així talment, en plural. Tanmateix, també l’he escoltat qualque pic cantat per en Biel Majoral.

  66. 34
  67. Lluís Cerdó Fernández - 03 abril 2008 6:45 pm

    S’Institut d’Estudis Catalans ha admès montpeller (amb aquesta grafia, justificada etimològicament) en sa segona edició des Diccionari de la llengua catalana.

  68. 35
  69. Joan Capó - 15 abril 2008 5:11 pm

    Què trobes del darrer títol, No em taladris?!

  70. 36
  71. G. Bibiloni - 15 abril 2008 8:39 pm

    No vols brou? Dues tasses i mitja!

  72. 37
  73. Biel - 15 abril 2008 10:43 pm

    “una cosa és gran quan a dins hi pots posar moltes coses o molt d’una cosa”. Idò perquè un nin és gran (alt?),un atlot es fa gran (adult?) o això només és per a grans?(majors d’edat?). És incorrecte dir-ho així?

  74. 38
  75. G. Bibiloni - 17 abril 2008 3:42 pm

    L’adjectiu té un funcionament diferent per a les persones i per a les coses. Per a les coses val el raonament de la capacitat. Per a les persones “gran” va lligat a la idea de creixement i estatura (perquè així com les criatures creixen augmenta la seva alçada, és clar). Aquest nin s’ha fet molt gran, ja és gran, aquell és tan gran com un gegant. Al Principat sobretot, “gran” significa d’una certa edat; d’aquí ve l’expressió “gent gran”, que va molt bé per a evitar el mot “vell”, que ara fa rampa a tothom. A Mallorca, en canvi, “gran” en aquest sentit crec no és tradicional. Diria que a Mallorca, quan un ha acabat de créixer ja no es fa més gran.

  76. 39
  77. Biel - 17 abril 2008 11:31 pm

    Gràcies per l’aclariment. Arreveure!

Podeu deixar un comentari