Marató trilingüe
Una de les activitats que es fan a Palma per Sant Sebastià és una marató fotogràfica. La cosa, que enguany arriba a l’edició nombre 22, està organitzada per la firma Betacolor i patrocinada per l’Ajuntament de Palma i la Caixa de Balears. Els participants han de presentar dotze fotos relacionades amb una temàtica que varia cada any. Al final es munta una exposició amb tots els treballs, que els ciutadans poden contemplar a la Casa de Cultura de Sa Nostra (o un altre lloc) durant un grapat de dies.
Enguany l’organització donarà a cada participant dotze lletres i la feina consisteix a cercar una paraula que comenci en cada una d’aquelles lletres i transformar els mots en fotografies. Segons les normes inicials havien de ser paraules en llengua catalana. Com que el català és una llengua molt difícil, que no s’ensenya a cap escola i, a més, els joves no tenen pràcticament cap contacte amb ella, l’organització havia donat amablement als concursants aquesta petita ajuda.
Bé, doncs avui els inscrits han rebut un correu electrònic signat per una senyora de nom Pilar Negredo, que textualment diu:
«¡HOLA a TOD@S!…
estoy recibiendo algunos comentarios negativos con respecto a la realización del diccionario fotográfico en lengua catalana. Como mi deseo es facilitaros la actividad en todo lo que me sea posible, os doy la posibilidad de hacer el diccionario tanto en catalán, castellano o mallorquín, cualquier palabra en estas tres lenguas será posible.»
Talment.
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Que fort!
Avui he sentit una barbaritat lingüística a l’Estació de Sants de Barcelona. Ho explicaré molt aviat al meu blog.
Això fa oi.
La llista de paraules no és un poema. L’únic conhort és veure que el nivell de castellà és tan penós com el nivell de català.
Uep, volia dir que sí, que és tot un poema.
Això és el que vaig sentit a l’Estació de Sants: http://www.timtranslates.com/blog/?p=95
És molt fort, fai oi, i tot el que vulgueu, però si la majoria dels mallorquins encara no tenen clar, amb tants d’anys de predicar-los-ho, que el mallorquí i el català són la mateixa llengua, com podem exigir a una senyora castellanoparlant no integrada (i que supòs que no en deu tenir cap intenció, d’integrar-se en la nostra cultura), que sàpiga quina és exactament la llengua del país en el que sembla que “es guanya” (és un dir) les sopes?
Ha! ha! ha! Un capítol més de les “Cròniques de la petita Babel de Pa amb Fonteta”!
Per cert, qualcú em podria dir d’on ve i quin és el significat primari de l’expressió “pa amb fonteta”
Segons el DCVB (l’Alcover-Moll), “panfonteta” (aglutinació de “pa en fonteta”) és una ‘menja composta de crosta de pa remullada d’aigua i mullada dins una mescla d’oli, sal i vinagre’.
D’aquí en surt l’expressió “de panfonteta”, que vol dir ‘de per riure, de molt poca categoria’.
Veig que en Sebastià ja ha contestat a Joan Gabriel sobre el significat de “panfonteta” (o pa amb fonteta), però hi voldria afegir que quan jo era al·lot, a moltes cases pobres encara se’n solia donar als al·lots per berenar. Era una menja de pobre, i jo crec que “de panfonteta” metafòricament, més que ‘de per riure’ o ‘de baixa categoria’, el que vol dir és ‘de poca qualitat, pobre en substància’. Per tant, un filòleg, o un fuster, “de panfonteta”, és un que té un coneixement molt pobre de la ciència o ofici del que presumeix.
Gràcies, Sebastià i Antoni, pels vostres aclariments.
I per cert, el meu detector mental de castellanismes s´ha posat de color ambre amb l’expressió “per cert”. Quan una expressió em sembla sospitosa el meu detector mental la compara amb l’expressió equivalent en francès i es decanta per aquella que literalment sembla més lògica. El “por cierto” castellà té com equivalent en francès “à propos”, expressió que sembla menys forçada. ¿No seria doncs preferible “a propòsit” en lloc de “per cert” malgrat que aquesta darrera expressió es trobi recollida al DIEC?
Intolerable!
Després són aquests els que denuncien suposades persecucions…
A posta. És possible que quan jo era jove s’usàs l’expressió “a posta” en comptes de “a propòsit” o “per cert”?
Ah! També volia dir que, referent l’ajuda de la marató fotogràfica, que fa vomitera. Que aquesta maeixa porqueria ho hauria patrocinat l’anterior govern de l’Ajuntament.
Jo quan tenc dubtes similars a les de l´amic J.G.Mora també tenc per costum recórrer a una tercera llengua, en el meu cas l´anglès, sempre que l´origen del mot o expressió sigui llatí, és clar: no és el cas de “per cert”, per cert, que a mi em sembla perfectament correcte, mentre que “a propòsit” em sona, com a mínim, dubtós. Què en diu el professor Bibiloni?
“Per cert”, a IB3 la nit de dia 20 varen passar “2001 A Space Odissey” en versió original subtitulada: enhorabona!