Cròniques de la “normalització”: Antich
Ahir va tenir lloc a Palma —sí, a Palma— un acte per a celebrar el trentè aniversari de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears. Tres-cents empresaris de les Illes, i algun senyor vingut de Madrid, es van ajuntar a l’Hotel Melià Victòria en un sopar de gala i pinyol vermell. La televisió va emetre un moment del discurs que hi pronuncià el president de les Illes Balears. Un tall breu però suficient perquè es pogués veure amb tota claredat la dada que ara ens interessa: el senyor Antich va fer el seu discurs en espanyol.
Supòs que ningú no s’imagina el president Montilla —o Maragall o Pujol— en una situació semblant. Però Antich s’estima més que el comparin amb Zaplana o Camps. Antich s’està lluint: les crítiques que rebé quan en l’acte de rebuda de Jorge Lorenzo parlà en castellà en el balcó del Consolat de Mar sembla que no l’han immutat, i continua disposat a menysprear els principis de defensa i promoció de la llengua que signà després de les eleccions. És a dir, a menystenir la llengua del país, els esforços de tots els qui treballen pel català i una gran part dels qui l’han votat. Antich —ben igualet que el PP— sembla que vulgui transmetre als ciutadans el missatge que el català està molt bé quan només ens escolten els de la família però que hi ha moments en què cal guardar la compostura. Antich també ens deu voler fer avinent que vulnerar la llei (decret 100, article 4) no té la més mínima importància. Així va la normalització.
17 comentaris17 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Ahir vaig sentir vergonya. Molta vergonya. Senyor Antich, rectifiqui.
L’article 3 del Decret 100 he vist que diu: “El personal al servei de l’Administració de la CAIB s’adreçarà als ciutadans en les seves comunicacions orals normalment en català, però respectarà la tria que aquests facin de la llengua en què volen ser atesos”. Això vol dir que podem demanar als funcionaris que ens parlin en català si no ho fan? I si solen parlar en català, significa que hauran de parlar en espanyol quan els ho demani un castellanoparlant, encara que faci 20 anys que viu a les Balears i no s’hagi volgut integrar? No és una contradicció, aquest article, amb aquell altre de l’Estatut que diu que tothom té el dret d’usar la llengua catalana? Tothom menys els funcionaris? En el meu cas procur parlar sempre en català al meu lloc de feina i, de vegades, m’he negat a parlar en espanyol quan m’ho han demanat. Qualcú em pot dir si legalment podem negar-nos-hi, com a funcionaris, mentre respectem el dret dels ciutadans a emprar la llengua que vulguin en les seves relacions amb l’Administració? Moltes de gràcies.
no heu reparat que milita a un partit amb una E llampant?
no devia voler que el senyor de Madrid el sentís parlar en llengua aborigen…
¿Fins quan els partits que es deixen dir “nacionalistes” seguiran donant un suport gairebé incondicional a un governant que pels seus gestos es veu que no té del territori que li ha tocat governar un concepte gaire millor que el de ser “àrea de servei d’Espanya”?
La postura del sr Antich és per falta de coratge. Hauria de donar exemple i dignificar la nostra llengua. Fa el contrari.
Jo no entenc res: a la gent que incompleix la llei, no la duen a la barra?
Mentre la portaveu Nájera es passa al català, el President d´aquest país nostre bandeja, a un acte fet aquí davant gent d´aquí, la llengua de la gent d´aquí: la seva. Per què??
El senyor Antich no vulnera cap article ni cap llei . A l’article 4 se parla de ” normalment ” com tothom pot llegir . El fet que de tant en tant parli en castella no lleva que a la majoria de les seves compareixences publiques ho fa en catala . El percentatge de vegades que ho fa en castella es minim encara que evidentment hi ha molta gent esperant que ho faci per magnificar l’assumpte i semblar que ho fa cada dia . No entenc ni estic d’acord amb que hagues parlat en castella l’altre dia , era una devallada de calçons provinciana sence cap sentit , pero de vulnerar la llei res de res .
Estimat Martiàñez ho hi ha cap contradiccio . Una cosa son els teus drets com a ciutada, en general , i una altra son les teves obligaciones profesionals o en aquest cas com a funcionari . L’Estatut a l’article 4.2 parla del dret general com a ciutada de poder emprar el catala com tambe encara que no ho digui a aquell article pots emprar el castella . Pero hi ha mes articles i si t’en vas a l’article 14.3 les teves dubtes estaran resoltas . Quan el funcionari estigui treballant 14.3 , quan surti del treball pot fer lo que vulgui i parlar fins i tot en xines .
Ara que ho pens l’article 14.3 de l’Estatut sembla ,o al menys ho aparenta , mes referir-se a casos d’una comunicacio escrita que no oral . Pero parlant de l’article 3 del decret , per jo la interpretacio es clara . El funcionari de la CAIB normalment ( es a dir , se li permeten excepcions ) parlara en catala per defecte al ciutada que arribi a la seva finestreta , telefon , lloc d’atencio etc , i nomes en cas que aquest ciutada li demani explicitament per esser ates en castella es quan el funcionari haura de baratar la llengua . Entenc que nomes pel fet que el ciutada parli en castella en cap cas s’hauria de donar el canvi automatic de llengua . Si un funcionari de la CAIB se nega a atendre a un ciutada en castella quan aquest ho demana explicitament esta incumplint la llei.
Sobre el normalment de l’article 4 del decret en podríem parlar una llarga estona. El diccionari defineix normalment com “duna manera normal”, i si anam a normal ens trobarem amb sis accepcions. La cosa pot ser ben entretinguda. Entenc que la voluntat del legislador va ser establir que els càrrecs de l’administració de la CAIB han de parlar en català en els casos assenyalats, tot deixant si de cas la possibilitat de fer-ho altrament en el supòsit que es donassin uns fets excepcionals que objectivament justificassin l’excepció. Quina situació d’excepcionalitat hi ha en un discurs pronunciat en un acte normal celebrat a Mallorca davant un públic quasi del tot illenc?
Sobre l’article 14.3 de l’Estatut, no veig per què hem de deduir que es refereix a comunicacions escrites. No ho especifica, i, per tant, s’ha d’entendre qualsevol cas en què un ciutadà s’adreci, oralment o per escrit, a l’administració autonòmica.
S’estableix el dret del ciutadà de rebre resposta en la llengua que triï. Estic d’acord que podríem assumir que el simple fet de parlar una llengua no significa la sol•licitud d’exercir aquest dret, perquè hi ha dues llengües oficials, que, en virtut de la mateixa oficialitat, són reconegudes com a instruments vàlids de relació amb els ciutadans. En cas que un ciutadà reclami explícitament que el funcionari li parli en una de les dues llengües oficials, té dret que així sigui, però hauríem de veure si això comporta una obligació personal per al funcionari.
El Tribunal Constitucional, que és ben conscient que tot l’ordenament jurídic espanyol està al servei del privilegi dels castellanoparlants de ser monolingües, ha dit en alguna sentència que al dret dels ciutadans d’adreçar-se a l’Administració en una llengua que no sigui l’espanyol correspon un deure de l’Administració d’actuar en aquella llengua, però un deure atribuïble a l’Administració com a tal, no al funcionari com a individu. Això és, com dic, per a salvaguardar el dret al monolingüisme dels hispanoparlants i es basa en la inexistència d’una obligació legal de saber les llengües diferents de l’espanyol (veurem com acaba el deure de saber català establit en el nou Estatut de Catalunya). D’acord amb una certa reciprocitat, i basant-nos en la inexistència d’un deure legal individual de parlar en castellà, podríem argumentar que el deure de respondre en aquesta llengua al ciutadà que ho reclami afecta l’Administració com a tal i no el funcionari com a individu.
En tot cas, el principi jurídic esmentat del Tribunal Constitucional no encaixa amb l’obligació establida en el decret 100 per als funcionaris autonòmics de parlar en català per defecte. Però hi ha altres coses que no encaixen: en doctrina jurídica internacional, de l’oficialitat d’una llengua es desprèn el principi que davant una actuació oficial en aquesta llengua cap ciutadà no pot al•legar-ne desconeixement; això hauria de voler dir que quan un funcionari parla en català, ningú no hauria de poder fer altra cosa que escoltar i acceptar-ho.
Com veieu, és prou complicat. Dues llengües oficials i democràcia perfecta és com allò del camell i el cós d’una agulla.
I el respecte i la lleialtat als socis de govern de sensibilitat nacionalista no espanyola que possibiliten que el senyor Antich sigui president i el seu partit predomini al govern?
No ens enganem, el psoe-psib no és el psc, i els socis de govern nacionalstes no espanyols (deixem-ho així, perquè la nació molts no la tenen clara) són una minoria. Si el psc farà el quart cinturó i el túnel de Bracons, Antich pot fer això i més, i més ara, que encara hi queden quatre anys per a les eleccions autonòmiques. Antich farà el que calgui perquè des del pp no li puguin dir que s’ha venut als nacionalistes.
No crec que a n’Antich el preocupi massa el que pugui dir el PP. N’Antich no és un gran polític, però potser sí és un bon gestor. Es un home de partit, esclau de les directrius de Madrid, i coartat per aquell sector important dels seus votants que podríem qualificar de “anticatalanistes de baixa intensitat”, o sia aquells que estan disposats a conviure amb el catalanisme sempre que no pertorbi excessivament la seva vida bàsicament monolingüe. N’Antich no pot tenir un gran projecte de país, però potser serà capaç de racionalitzar la gestió dels recursos públics, i d’apropar l’acció del govern als ciutadans, coses de les quals les nostres Illes estan ben manques després del desgavell de l’època Matas.
Estic totalment d’acord que el nostre president hauria de parlar en català… encara que vaig tenir l’oportunitat de sentir-lo en directe fa poc… i mare meva… què no té assessor lingüístic aquest senyor??? feia plorera
Segons com s’entengui això de “normalment”, no tenen cap obligació d’usar el català, perquè ni estam en una situació “normal” ni tenim un govern “normal”…
Què degué esser més important per n’Antich que anar a la gala de l’OCB anit?