Què dimonis és el catanyol?

Tècnicament catanyol és un tipus de mot que en anglès i altres llengües es diu un portmanteau. Curiós mot encunyat per l’escriptor anglès Lewis Carroll (1871) partint del mot francès portemanteau (literalment portaabric), que és, entre altres coses, una maleta de viatge que solia tenir dos compartiments. En francès es diu mot-valise, solució adoptada per altres llengües. En català mateix s’ha assajat mot maleta. I encara es pot dir mot sincràtic (sincrasi és combinació o fusió de coses diferents) i d’altres maneres. Es tracta de neologismes formats agafant dos trossos de dos mots que es fonen en un. És el cas d’informàtica, que combina informació automàtica; mòdem, que fon modulador i demodulador; velcro, que combina els mots francesos velours (vellut) i crochet (ganxo); brexit, que combina British i exit; i el mateix catanyol, que fon els segments català i espanyol. Per això la metàfora del mot maleta o el portemanteu de dos compartiments: són dos significats que s’ajunten dins una maleta que és el mot nou.

No sé qui va encunyar el mot catanyol —ja ho descobrirem— ni quan aparegué en escena. Aquí té qualque precedent, com el castellorquín, que va posar en circulació el jornalista mallorquí Jacint Planas Sanmartí fa una quarantena d’anys. En tot cas el mot catanyol fou creat sobre el model de l’spanglish, un altre mot maleta que es documenta pel primer cop el 1933 i que, amb la forma espanglish va ser introduït a Puerto Rico per l’escriptor Salvador Tió alguns anys després. És una varietat lingüística usada principalment als Estats Units per la població hispana. Sobre el model spanglish s’han format tots els mots de la família: franglais, dunglish, portuñol, castellorquín, catanyol i altres. El terme spanglish té un significat imprecís: s’aplica a un espanyol interferit per l’anglès o a un anglès interferit per l’espanyol, tant si aquesta interferència és moderada (però fora de la norma de l’estàndard espanyol o anglès) com si és intensa, cosa que pot arribar a originar una mena de pidgin o llengua híbrida. De la interferència forta en són exemples llamar p’atrás (to call back), está p’arriba de ti (it’s up to you) o jugársela frío (play it cool). Hi abunden els manlleus (jaiwei per autopista; troca per camió, truck; agriar per estar d’acord, to agree; disapuntar per decebre, to disappoint; guachimán per vigilant, watchman) i els calcs semàntics de tota mena: carpeta (alfombra, moqueta), actualmente (en realidad), recordar (grabar). L’spanglish és difícilment comprensible per als hispanòfons que no usen aquella varietat o usen l’espanyol estàndard.

Igual que spanglish, el mot catanyol té un significat imprecís. Tal com s’usa actualment tant s’aplica a un català fortament interferit per l’espanyol propi de persones amb molt poca competència lingüística en català com al català interferit per l’espanyol situat dins la normativa convencional. És per això que el mot és polèmic i conflictiu. De catanyol és qualificat sovint el català de TV3 i de la major part de mitjans del país. Per a uns és catanyol dir m’he caigut o en Jaume no està (no hi és) i per a uns altres és catanyol dir guapo, caldo, burro, llaga, ubicar, preguntar, vacunar, acabar amb la delinqüència o porta un mes sense treballar, hispanismes tots presents en el diccionari o a la gramàtica de l’Institut. Naturalment, és comprensible que es doni un tractament diferent als hispanismes acceptats per la normativa i als rebutjats per aquesta, en tant que la llengua ha de menester un referent que creï un gran consens social sobre allò que és vàlid i allò que no ho és. Però del punt de vista de l’anàlisi objectiva i científica, tan hispanismes són uns com els altres. Tan hispanisme és *nòvio com caldo, *tonto com guapo, *alcansar com esmorzar, *assustar com resar, *despreciar com preguntar, *despedir com buscar, *disfrutar com aguantar, *sublevar com plantejar. He posat asterisc als mots no inclosos en el DIEC. Tan hispanisme és informe com *desfile; tant *susto o *bulto com trago; tant *formatejar com bloquejar. Tan hispanisme és té que estudiar com acaba d’arribar o segueix treballant. Tant ho és se m’ha caigut com s’hi ha deixat la pell. Si uns mots són als diccionaris i uns altres no, és en virtut de criteris (sempre discutibles), preferències o àdhuc gustos dels qui han fet els diccionaris. O simplement perquè uns hispanismes han estat detectats i altres no, com acaba d’arribar o segueix treballant. Amb altres codificadors i altres circumstàncies històriques i sociològiques hi podria haver uns altres diccionaris ben diferents.

Catanyol no és al diccionari considerat normatiu. Per contra, espanglish sí que és al diccionari de l’acadèmia espanyola. Ja he dit que l’spanglish és de difícil comprensió per als altres hispanòfons. No gosaria dir si entre l’espanyol «genuí» i l’spanglish i hi ha més distància que entre el català teòricament genuí i el català més interferit. Aquí tothom entén el català interferit, per molt interferit que sigui, perquè hi estam avesats i perquè sabem espanyol, però hauríem de veure què passaria si hi hagués locutors monolingües d’un hipotètic català no interferit per l’espanyol. De fet, els locutors de Catalunya del Nord que només han rebut el català per transmissió intergeneracional —un sector residual d’edat avançada— difícilment entenen la llengua dels mitjans del sud. Consider que catanyol és un mot no adequat per al discurs científic, en què s’han d’emprar mots objectius i neutres com interferència, manlleu, calc, etc. Catanyol és ara com ara un terme col·loquial, que té una forta càrrega ideològica i que s’empra com a eina per a combatre el model de llengua que cadascú considera indesitjable. I com que totes les opcions davant la interferència són legítimes, també ho són tots els usos del mot que ens ocupa. També qualificar de catanyol la llengua de TV3 o Catalunya Ràdio, que representa una opció que dóna per bona —i, per tant, promou— una gran part de la interferència espanyola, fins i tot la que no és «normativa».

 

Nota: Aquest article, publicat el 23 de setembre de 2019, havia desaparegut del blog per una fallada tècnica i ha estat restituït. Lamentablement ha canviat l’URL original (bibiloni.cat/blog/?p=2998) i han desaparegut els comentaris.

6 comentaris

6 comentaris rebuts

    1
  1. Jordi Caldentey - 18 març 2020 6:01 pm

    Passa d’hora de fer un III Congrés International de la Llengua Catalana en què els lingüistes conscients del camí esguerrat cap a la dissolució del català dins l’espanyol hi pugueu presentar un projecte lèxic i sintàctic que reconduesqui, restablesqui i acgualitzi el projecte de Mestre Fabra i de Mossèn Alcover i en què convidem lingüistes d’arreu del món que ens puguin mostrar exemples d’estardardització relativament moderns de llengües reeixides.

  2. 2
  3. Gabriel Bibiloni - 20 març 2020 9:29 pm

    Tant de bo hi hagués al país prou lingüistes en aquesta sintonia per a fer aquest congrés, però jo només veig claudicants, menfotistes i modernets. Déu va dir a Abraham que si hi hagués a Sodoma deu homes justos no destruiria la ciutat, però ni deu homes justos hi havia.

  4. 3
  5. Celdoni - 06 abril 2020 2:18 am

    Potser us interessa un anàlisi del mateix concepte, des d’un altre punt de vista https://historiavibrant.cat/catanyol-si-que-es-un-castellanisme/

    Per cert, voleu dir que “en tant que” no és un castellanisme?

    I encara, feu servir en començar “Curiosa expressió” que trobo de regust anglès però potser també passat pel castellà aquest barroc d’anteposar adjectius. Vaig gaire errat?

  6. 4
  7. Gabriel Bibiloni - 12 abril 2020 8:25 pm

    Gràcies pel comentari. Sobre l’article enllaçat respecto les diferències (i les foscors) i constat alguna coincidència. El tema és més profund que no sembla. Però “catanyol” no és castellanisme de cap manera. La construcció “spanglish” ha estat reproduïda en un bon munt de llengües. “En tant que” no sé si és un castellanisme, però també es diu en francès i aquí no crec que sigui hispanisme. Col·locar l’adjectiu abans del nom és perfectament lícit, amb certes intencions expressives. No es poden rebutjar tots els casos per regust anglès.

  8. 5
  9. Laura - 27 octubre 2020 12:54 am

    Me ha gustado mucho la publicación, la encuentro realmente interesante.Y leyéndola me ha surgido una duda (agradecería si alguien me la pudiese aclarar). ¿Cómo se diría correctamente en catalán “acaba d’arribar” “té que estudiar” y “segueix treballant”?

  10. 6
  11. Gabriel Bibiloni - 27 octubre 2020 8:55 pm

    En català no interferit per l’espanyol (no dic correcte):
    acaba d’arribar > (just) ara ha arribat
    té que estudiar > ha d’estudiar
    segueix treballant > continua a/de treballar.

Podeu deixar un comentari