Un amic em deia avui que això de diumenge passat a les Illes és un desastre absolut. I jo, per a posar un poc de conhort enmig de la desesperació, li he matisat que era un desastre relatiu. El desastre és el fet que la plaga bíblica que assola aquesta terra a penes ha vist minvat el seu suport popular malgrat el quadrienni de devastació, no sols de naturalesa física, que ha dut a terme, i el fet que els partits del país estiguin en la situació que estan. La relativitat ve de la possibilitat que la plaga perdi el control de la majoria d’institucions de l’arxipèlag, cosa que significaria, com a mínim, un poc d’oxigen i possibilitat que el cos malurat d’aquestes illes es reforci amb anticossos que li permetin un millor plantar cara a la malura.

Ara tothom fa anàlisis, reflexions i travesses. L’extrema dreta ultraespanyolista —la gran perdedora— es posa desficiosa davant la imatge en la seva ment d’un PP agenollat davant la seva odiada Unió Mallorquina i ja demana el cap de Matas i un al·lucinant pacte de govern entre els dos partits d’obediència madrilenya. La resta del PP, humiliat i compungit, resa a tots els sants que coneix perquè es pugui arribar a un pacte —no massa desastrós per a ells— amb la senyora Munar, que de cop ha ascendit de princesa a reina. El PSOE està comprensiblement nerviós davant el panorama. I en el Bloc alguns retorcen la seva consciència demanant-se si —en cas que es presentàs la necessitat de decidir— convé més deixar que mani la plaga, cosa que sospiten que no els seria perdonat en la mesura que en tinguessin la culpa, o rompre la puresa esquerrana i donar poder a un partit pel qual senten quasi tanta veneració com el dimoni per la creu.

Tothom es demana què passarà i què convé que passi. Però pocs han posat atenció a un element que Josep M. Quintana remarca en el seu blog: “Mariano Rajoy acaba d’oferir un pacte al PSOE perquè en aquests casos governi la llista més votada. Això implicaria que el PP podria governar Navarra i les Balears, mentre que el PSOE governaria les Illes Canàries.” Vaja, que l’estat de desassossec que a tots ens embolcalla aquests dies pot acabar amb una cosa tan simple i tan ignominiosa com que el govern de les institucions de les Balears sigui decidit —descomptant la part de decisió de la reina— en un despatx o restaurant de Madrid i d’acord amb uns interessos ben llunyans dels nostres. És l’avantatge de ser una província. Els qui han optat pel denominat vot útil, que sembla que són molts, podrien comprovar la sobirana inutilitat de la seva decisió.

En fi: ja veurem va dir un cec.