Gramàtica valenciana
Fins ara no havia tingut temps de llegir la Gramàtica normativa valenciana, elaborada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ara que ja ho he fet, en puc oferir uns breus i modestos comentaris.
Primer. Ja en els Preliminars es pot veure el més pur equilibrisme AVL: es repeteix que el valencià és part de la llengua compartida per un conjunt de territoris, que s’enumeren, però tot té una aparença d’una gramàtica d’una llengua parlada entre el Sènia i el Segura i prou. L’obra comença dient que, com a conseqüència de l’abolició de l’ús públic de la llengua després de la Guerra de Successió, la llengua no disposà de gramàtics que la descriguessin i la codificassin amb rigor. Fins que aquests aparegueren. I aquests foren Fullana, Ortín, Revest, Salvador, Giner, Sanchis Guarner i Valor. Fabra arriba a sortir per un petit moment, empetitit i amagat en un raconet on fàcilment passa inadvertit.
Segon. Els acadèmics ens informen que «es tracta d’una gramàtica normativa, que pretén abastar el conjunt de l’àmbit geogràfic valencià.» Amb tot, no sé si això resol el misteri de l’autoritat de l’AVL: què passa si una prescripció de l’acadèmia entra en contradicció amb una altra de l’Institut d’Estudis Catalans? Quina serà aleshores la norma de referència per als valencians? I per als no valencians? Perquè si la mateixa entitat ens indica que valencià és també el nom de la llengua tota, una certa lògica indicaria que les normes del valencià podrien ser també les normes de la llengua tota. Misteris inherents al fet insòlit que una llengua tan petita tingui dues autoritats lingüístiques.
Tercer. Els gramàtics ens diuen que «s’han prioritzat les formes de l’anomenat valencià general, atés que es tracta d’una gramàtica normativa, que pretén abastar el conjunt de l’àmbit geogràfic valencià.» I afegeixen que també recolliran com a secundàries formes com tenir, penso o tingués, «perquè són pròpies de determinades comarques valencianes, així com d’altres territoris de l’àmbit lingüístic, o perquè tenen un ús literari important. […] Per això, cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codificació normativa: la selecció a favor de la forma més estesa o de més tradició literària, a fi de garantir millor la cohesió del sistema lingüístic [sotslineat meu]». La invocació de la coherència del sistema lingüístic té la seva gràcia, després que la institució ha donat reiteradament aquest nom –sistema lingüístic– a la llengua en la seva totalitat. Ara l’etiqueta apareix íntimament lligada a la idea de valencià general.
Quart. Dit tot això, la gramàtica no és especialment localista ni regionalista ni, per descomptat, secessionista. Amb algunes matisacions que podríem fer, és la gramàtica catalana amb la incorporació de formes valencianes admeses pels bons gramàtics valencians i pel mateix Institut. En alguns moments de la lectura hi pots arribar a veure una cosa feta amb copy-paste. Tot i que té la seva personalitat, i tècnicament és una obra ben feta: a la casa hi ha grans mediocres –per ser suau– i grans gramàtics, com és esperable d’una institució on els acadèmics són designats pels partits d’acord amb el nombre dels seus escons. No vull passar per alt algun detall que m’ha semblat especialment encertat: per exemple, crec que és l’única gramàtica catalana que estableix una normativa satisfactòria sobre els usos de les formes com i com a.
Cinquè (quint dirien ells). La cosa més discutible de la gramàtica és la inversió que fa de les preferències tradicionals. Es pretén de substituir el model formal forjat al País Valencià a partir de Sanchis Guarner i altres, que prefereix aquest a este i serveixes a servixes –per la cohesió global del sistema lingüístic–, per un model més fragmentador i localista. La justificació d’aquesta opció tampoc no és del tot aigua clara: el que ja era un model formal tradicional és valorat com quelcom pertanyent a un “reducte” universitari, alhora que el nou model es presenta com el propi dels mitjans de comunicació (dels de la Generalitat, sens dubte) i de la llengua “estàndard”. Podríem afegir-hi més detalls (s’accepta tranquil·lament ahí o la llet està calenta), però la cosa es faria massa llarga.
Amb l’AVL –aquesta podria ser la conclusió– tenim la unitat de la llengua més proclamada pel poder, i la unitat de la comunitat lingüística més debilitada per aquest mateix poder.
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Un xicotet dubte un poc ‘off-toppic’. Què té de mal ‘la llet està calenta’?
S’ha de dir “la llet és calenta”, perquè és un estat transitori, i no s’expressa la durada.
Però, mentrestant, la darrera gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans és de 1918 (de començaments del segle passat). I, tot i que al seu web hi ha penjats uns PDF provisionals sobre les noves parts d’ortografia, fonètica i morfologia (la part de sintaxi encara deu estar en fase embrionària), tècnicament deixen molt que desitjar; sembla un compendi o resum gramatical més que una gramàtica acadèmica (els exemples fins i tot es mostren amb l’infantil tipus de lletra Comic Sans). I quan es parla de l’apostrofació, s’han oblidat de la tradicional excepció del tipus “la anormalitat”; etc., etc., etc. M’han decebut molt! M’esperava molt més, de la que consider la legítima acadèmia oficial de la nostra estimada llengua catalana.
Ara tenim dues gràmatiques de sa mateixa llengua, sa catalana. Jo me deman, si catalans, valencians i baleàrics xerram sa mateixa llengua catalana, llavors es mallorquins podem emprar sa gramàtica valenciana, no?
A la Gramàtica del Català Contemporani Ramos explica els usos d'”ésser” i “estar” i també en descriu l’ús diferent que es fa en valencià i tortosí. Malgrat tot, no es tracta d’una gramàtica normativa i caldria esperar a veure què en diu la nova gramàtica que està preparant l’IEC.
Nosaltres anem fent gramàtiques que segreguen la llengua i ells ens van imposant més hores d’espanyol a primària.
El PSC, PSOE, PSV i PSIB sempre fent teatre per defensar la llengua i després acaven cedint (són la puta i la Ramoneta).
Si l’IEC no utilitzara una gramàtica tan centralitzada com la seua, aquestes coses no passarien. Per mi l’AVL està fent una gran tasca per la llengua, ells són els encarregats de recuperar i normalitzar formes plenament genuïnes, cosa que l’IEC no fa. Per a l’IEC l’únic estàndard vàlid és el de Barcelona i la resta a pastar fang. Per exemple, no entenc per què “aviat” és millor que “prompte”, o per què “judici” és millor a “juí”, exemples com aquests hi ha a cabassos… Crec que cadascú és el que parla, per això em resulta totalment incomprensible que molts professors del País Valencià, es venguen sistemàticament a les formes catalanes i deixen de banda les que són nostres, és un auto odi molt perillós. És molt trist això…És com si als argentins se’ls diguera que s’oblidaren d’escriure “vos sos” i els obligaren a escriure “tu eres”, veritat que no té sentit? Doncs una cosa pareguda passa aquí. Ni els mateixos defensors de la llengua ens posem d’acord, els uns defensors d’allò que és de fora i d’altres del que és propi, així mai avançarem…
En fi, digueu-me blavero si voleu, però jo sé que no ho sóc. Sovint es pensa que aquells que pensen com jo són uns blaveros, aquesta afirmació resulta totalment injusta. En fi, així ens va…
El català té els seus orígens a Catalunya (d’on sinó bé el nom?) i el català prové de la zona central. Per tant, és fàcil pensar que sigui el català central el més estàndard i a partir del qual s’hagi elaborat la gramàtica del català.
Ara bé, tant el mallorquí, com el valencià, el xipella, el català central, el nord-occidental i el rossellonès, no són més que dialectes (l’única diferència que tenen amb l’estàndard és la manera de parar-lo).
D’aquesta manera, és impensable que els valencians (o altres comunitats de parla catalana) en vulguin fer una gramàtica, del seu propi dialecte. Jo crec que el dialecte que més costa d’entendre és el mallorquí, per la seva aïllament i per la manca d’escoltar-lo parlar. Però, tan un català, com un valencià, com un rossellonès, com un andorrà, com un mallorquí, etc.; poden moiure’s per qualsevol àrea de parla catalan i comunicar-se perfectament entre ells (tot i que hi haurà lèxic i maneres de dir les coses diferents).
Si el que volem és una cohesió lingüística, social i territorial, ens n’hem d’estar, de fer coses que puguin perjudicar-ho.
Faig un poc tard, però si tothom pensés com en Daniel ja podríem plegar. Potser en Joan Vicent té raó i hauríem de començar a fer autocrítica i dir que ha fet malament l’IEC per què aparegui una AVL. Alguna cosa, a part de la política, es deu haver fet malament. L’actitud den Daniel m’ha fet ganes de crear una Acadèmia Menorquina de la Llengua.
Per cert Daniel, pots dir per exemple que Fabra era de Gràcia, el pes demogràfic, el moviment cultural molt més elevat de Barcelona, la gairebé necessitat de basar un estàndard en un dialecte; però això de l’origen no té ni solta ni volta.
I la gramàtica està molt bé, llàstima del nom que té…
Ens agrade o no,les adaptacions gramaticals fetes al País Valencià són un fet normal.Malgrat la nostra situació sociolingüística,tenim un dialecte amb una personalitat molt particular.No cal dubtar-ne gens que és una gramàtica permissiva en uns quats aspectes però els usuaris sempre tenen la darrera paraula.
D’altra banda,crida molt l’atenció que l’IEC tarde tant a publicar la nova gramàtica que tothom espera amb candeletes.Em sembla que no es normal que hagen passat quasi cent anys entre la primera i la propera.La pòstuma de Fabra no va ser reconeguda com a normativa.
Uns quants aclariments per a Joan Vicent. Fa molt de temps que l’IEC va reconèixer les formes verbals valencianes.Així doncs, podem escriure “preferisc” o “cusa” sense cap impediment. Les paraules que addueixes també són registrades pel diccionari de l’Institut.Per tot això considere que el teu comentari és un estirabot(o estribot ,com es diu per ací, si ho prefereixes)sense cap fonament.
Gabriel, m’han fascinat les teues reflexions sobre les qüestions de gènere en la llengua: independents, clares, racionals… perfectes! Ara bé, els comentaris sobre la Gramàtica de l’AVL, no. Jo li he trobat no sè quantes coses a millorar, sens dubte, però si oblides el problema social de la llengua al PV (societat usuària o refractària de qualsevol proposta lingüística), t’esmarraràs (tu ets intel·ligent) en les opinions. Avant (que és com “endavant”, però sense un parell de preposicions) i continua el treball científic, que ho fas molt bé.
A mi el que em sembla molt bé és que a Fabra el facen fora de la Diputació de Castelló d’una vegada donat que s’hauria d’haver limitat a plantejar les conegudes Normes de Castelló.
Bromes a banda, en cap llengua cap que les varietats dialectals s’autonomen com a llengües i facen la seua pròpia gramàtica. Les excepcions que es donen a la seua parla han d’èsser recollides a la gramàtica de la llengua com a característiques acceptables de la zona de que es tracte, i no marejar al personal.
Quan vas a examinar-te a la junta qualificadora no saps ni com has de parlar. Fa molta pena haver d’estar canviant la forma de parlar segons el lloc on t’examines. Així la llengua no serveix per a rés. Tan sols s’aconsegueix que siga un instrument inútil que no té cap alicient per a ser parlat. No se’l respecta.
La Comunitat Valenciana n’és la prova. Molts titols expedits, pocs parlants al carrer.
Salutacions des de València.
En l’anterior comentari on posa acceptables ha de posar acceptades
Encertada anàlisi sobretot pel que fa les contradiccions de l’existència de l’esmentada Acadèmia. El 5è punt és el més punyent, perquè una sèrie d’il·luminats, els partidaris del ‘valencianisme lingüístic’ pretenen amagar la llengua unitària, els esforços fets els darrers 70 anys, sota capes de populisme lingüístic per fer atractiva la unitat i la gramàtica als sectors blavers, sense tenir en compte que precisament ells mateixos blavegen i es posen en contra els qui defensen la llengua contra vent i marea, que són al capdavall els que necessiten instruments legals per a defensar la llengua. Això d’escriure ‘patix’ en lloc de pateix, que s’arreglaria amb un ‘nosaltres ho diem així, però ho escrivim aixà, és com si els barcelonins es decantaren per l’eliminació del dígraf -ix-, quan aquest dígraf va ser recuperat de la llengua antiga per a donar gust i incloure la forma majoritària dels valencians. És la manieta de la dita espanyolista ‘escrivim com parlem’, quan cap llengua ho fa, ni tan sols els castellans. Són concessions al blaverisme capitalí, que s’ha estés pel País Valencià a través de la dreta aviciada de tall localista espanyolista: un tic reaccionari més de la dreta espanyolista casolana per fer punts davant els amos. La RACV, l’Acadèmia blavera negacionista, té el títol de reial perquè s’ho ha guanyat amb llorers: ja sabem a qui premien els amos…