Sobre nivells de llengües
Aquests dies, arran de la polèmica per la tercera hora d’espanyol, se sent a dir repetidament per part de bastants de polítics que els escolars del Principat tenen un nivell d’espanyol equiparable al que tenen els escolars de la resta del territori de l’Estat. Això és absolutament cert: posats un jove català i un jove de qualsevol regió hispanoparlant un al costat de l’altre, qualsevol observador (escoltador) serà incapaç de distingir quin és el jove català i quin és l’altre. També en el nivell de la fonètica, ço que vol dir que la nativització de l’espanyol per part del jovent català és total. Però hi ha una segona part que els polítics també haurien de tenir en compte: la qualitat del català que parlen els joves escolars, almenys a l’àrea metropolitana de Barcelona, no es correspon, ni de bon tros, a la qualitat del seu espanyol. Aquests joves –els de l’àrea metropolitana– parlen un català desastrós, pura mescla de català i espanyol, en camí de convertir-se en un pidgin esgarrifant. La fonètica és tota espanyola i la sintaxi i la fraseologia una mera còpia de les de la llengua veïna. Si l’objectiu –com diuen alguns– és assolir un mateix nivell de competència en les dues llengües oficials, l’objectiu es troba a llegües lluny, i el problema és per la part del català. A part, és clar, l’alt nombre de joves que no amollen una paraula en català per molta immersió i molt ensenyament en català que vulguem. Tot això s’hauria de tenir molt present a l’hora de planificar els continguts de l’ensenyament i els horaris de les matèries de llengua.
7 comentaris7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
300 anys de racisme anticatalà fan molt de mal — l’estrany és que encara hi hagi indrets fora de Barcelona on el català no hagi capitulat. Recordi que és a Barcelona d’on vénen els racistes anticatalans dels Fiudadanos. I allò que de debò fa riure (i plorar) és que saber el garlar de l’enemic no serveix de re! El món i el garlar de l’enemic no es corresponen en re. Tot aquest accent tan “centralista” i borbònic que tenen els derrotats només fa pena de sentir. Vagin on vagin es retraten sols. Malaguanyats.
Totalment d’acord. És un argument molt obvi, que la gent parla molt millor castellà que català. Però sembla que ningú no ens fa cas.
Una pregunta per a en Bibiloni: això es diu de manera natural a Mallorca? ço que vol dir o es tracta d’un arcaïsme.
No, no es diu de manera natural. És llengua “artificial”. Una llengua literària és una cosa artificial i selecta, deia Mestre Fabra.
Em sembla perfecte. Jo estic molt a favor de la reintroducció de ço.
Al Rosselló diuen ço que. Ho he vist en escrits a Internet.
A Menorca sí que deim “ço que vol dir”, o “açò que vol dir” de manera ben natural, encara que jo normalment escric “açò”.