De topònims, articles i diaris
Albert Pla Nualart avui em fa l’honor de citar-me en el seu sempre interessant article del diari Ara. Però, amb el respecte mutu que ell demana, crec que he de fer-hi algunes precisions.
Jo no he dit mai que, en general, l’article salat escrit en els topònims ofengui la majoria dels balears. Més aviat aquesta és una pràctica molt seguida encara, i en algun article he explicat les raons d’aquest fet, per a mi relacionable amb els dèficits funcionals de la llengua i de l’estàndard.
L’Institut d’Estudis Catalans, que abans del 1989 es limitava a considerar “normal” l’ús del salat en els topònims illencs, a partir d’aquell any, i després d’un bon debat, accepta explícitament com a igualment correctes les dues solucions en litigi: a) l’ús de l’article de la llengua col·loquial, en minúscula i amb les contraccions amb les preposicions (as, des i pes); i b) el tractament de l’article com un article normal i, per tant, estandarditzant-lo i fent les contraccions normals en català comú (al, del i pel). Pel que fa a la preferència de la institució per la primera solució, cal notar que es matisa que “convé recordar que el valor d’aquest argument pot canviar en el futur d’acord amb els canvis de criteri que es poden produir al si de la col·lectivitat balear”. Han passat més de vint anys i puc assegurar que hi ha alguna evolució a la col·lectivitat balear. Exemple clamorós, l’ús del Diari de Balears.
L’Institut preferia l’opció a) del paràgraf precedent atenent l’adhesió a aquesta solució de moltes persones, entre elles algun membre illenc de la Secció Filològica, però crec que també és evident que avui ningú no pot refutar el fet del nul fonament científic de la dita opció: és una contradicció flagrant creure que els articles en qüestió són articles normals per a escriure’ls en minúscula i formar contraccions i que no ho són per a adaptar-se al registre corresponent.
D’altra banda, els mateixos mallorquins donen fe aclaparadora del gran error que és pensar que els articles dels topònims no varien segons el registre (i hi afegiria segons la varietat geogràfica). Primer perquè fins al segle XX els articles dels topònims balears s’havien escrit sempre amb l’article comú; i, en segon lloc, perquè els mallorquins que no salen, com els de Pollença, no posen cap article salat a cap topònim balear ni en somnis.
Més que tirar la cavalleria sobre el diari Ara, jo denunciava en els meus tweets el que crec que és la anormalitat (o l’anormalitat!) d’un fet. Si el diari Ara i el Diari de Balears han fet una aliança que permet que molts d’illencs llegim cada dia els dos diaris “fosos” en un, estaria bé que els dos mitjans seguissin un mateix criteri sobre aquesta qüestió. I si és un tema balear, crec bastant lògic que sigui el Balears el que marqui la línia. I el Diari de Balears a partir de la seva aparició com a mitjà en català s’ha caracteritzat per seguir el criteri de la normalitat dels articles; un criteri que per a mi és un dels millors del model lingüístic del diari. I que s’ajusta perfectament a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Si el diari Ara està tan delerós de seguir les normes (i les preferències) del IEC, bé podria començar per eliminar sisplaus, esclars, siguts i totes aquestes fórmules de verbs i pronoms, com convence’l, que no són recomanades per cap gramàtica fabriana.
9 comentaris
9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
No deu ser ben bé igual però els valencians extremomeridionals, ja deveu saber que sóc d’Elx, fem tota mena de contraccions de l’article literari; tant en la parla oral com en topònims importants diversos. Així, al Vinalopó Mitjà, tenim dos municipis que no pronunciem d’una altra manera que no siga: El Fondó des Neus i el Fondó des Frares. La normativa, i els topònims en català, és clar, són El Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares. Filològicament parlant aquestes contraccions de l’extrem sud valencià ens aproximarien a l’evolució del francès on tant el masculí com el femení plural, com passa en la meua parla heretada, han donar “des”. Així i tot, no se m’acut pensar que la meua parla s’haja d’exportar a la llengua de tots els catalanoparlants en aquests casos. La cosa afecta també llogarets com ara “Es cases del Senyô” (Monòver) i molts altres. Em fa l’efecte que aquí del que es tracta és de cercar no tan sols les diferències dintre el propi parlar -la qual cosa és de per sí greu- sinó animar a la resta a fer el mateix. No m’hi trobaran.
Nualart per terres valencianes:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/182548
Doncs ací ja em sembla que tornem a parlar del sexe dels querubins i, per esser políticament més embafador, querubines.
De la gent de les Illes que escriu topònims habitualment, una minoria petita usa l’article literari i una gran majoria prefereix l’article salat. I pau per tots.
I jo afegiria, que ja que l’article és dinàmic, es contreu i de vegades balla i bota, només és necessari en topònims simples i transparents, per exemple “es Trenc”, mentre noms llargs, que a Mallorca quasi mai no aglutinam, sobren partícules, començant per l’article: [es] Pla de na Tesa
Em penso que el senyοr Plar Nualart tendeix a ofendre’s sempre que algú li porta la contrària.
Instal·lat a la càtedra d’Ignorància dels Usos Mallorquins, el senyor Pla afirma professoralment: “La raó és que […] en diem ‘es Trenc’ i no pas ‘el Trenc'”.
Diria que pren el ell diu diu pel que diuen els mallorquins.
Doncs jo m’he de posar totalment de banda de Bibiloni. Darrerament estic consultant escrits dels segles XVII-XVIII, la majoria d’aquests en català, i empren, sense cap excepció, l’article literari, també per als topònims. Com diu Bibiloni en algun altre article, la introducció de l’article salat a l’escriptura dels topònims va venir ja en el segle XX amb Mn. Alcover.
No crec que en la toponímia menor balear l’article estàndard fos tan general com insinua el senyor Bibiloni. Caldria fer-ne un estudi molt seriós i un buidatge de textos exhaustiu. D’altra banda no entenc perquè s’esvera tant Toni Cucarella quan Pla diu que el valencià i el català s’han de distanciar en els punts conflictius: el llistat de mots prohibits a Canal 9 va nàixer a la facultat de Filologia de la Universitat de València i les seues novel.les són plenes d’aberracions normatives que aborronen.
No és que ho insinuï: ho dic ben rotundament. I puc assegurar que m’he passat molts d’anys fent aquest buidatge de textos que suggeriu.
“Si les opinions estan dividides, potser que busquem l’acord amb el màxim respecte mutu”
No arribo a copsar la lògica gramatical ni el sentit d’aquesta frase de Pla Nualart.
¿Es tracta d’un col·loquialisme barceloní dels quals aquest senyor n’és tan afectat? O és que el meu català està esdevenint obsolet?
Jo crec que s’han de mantindre els noms de topònims salats (sa Dragonera, s’Alqueria blanca, sa Granja, s’Esclop, sa Mola, Cas Concos, s’era des Fossar, s’Arrià, sa Pobla, etc).
Crec que cap mallorquí diu La Pobla, per exemple.
I si els topònims formen part de la cultura popular i aquesta mateixa admet l’ús de l’article salat, no hi ha cap raó per canviar-ho, a no ser que es vulgui crear polèmica i un ambient de crispació.