Avui és festa

Jo també he estat molts d’anys pensant que avui, 12 d’octubre, els catalans no teníem res a celebrar. Però després de llegir algunes coses vaig canviant d’opinió. Tenim una cosa important a celebrar: el descobriment d’Amèrica. I tenim més motiu per a celebrar-ho que altres que també ho fan, en una esgatinyada competició per a atribuir-se’n el mèrit. I per què? Doncs senzillament perquè el descobriment d’Amèrica el vam fer nosaltres. O això és el que sembla. Jordi Bilbeny ha anat teixint un entramat d’argumentacions que té tota la pinta d’encertar-la de ple. Segons el sagaç investigador, la gesta va ser bàsicament catalana: català pels quatre costats era Cristòfor (o Joan) Colom, de la família noble dels Colom de Barcelona; catalans eren els mariners i els caps de les naus, com Joan de la Cossa o els germans Anes Pinçon de Pals, el port d’on sortiren; catalans eren els assessors cosmogràfics de Colom –com Jaume Ferrer de Blanes– i inseparables del saber dels cartògrafs mallorquins; catalans eren els diners dels Santàngels de València, que van finançar el projecte; catalana, la bandera que onejava a dalt de tot de les caravel·les; i catalans els qui ho narraren, com Bartomeu Casaus (dit Bartolomé de las Casas en els llibres oficials). Els qui no eren catalans eren els censors castellans que per ordres de la superioritat van manipular els primers llibres i documents que explicaven la història de la descoberta (curiosament els originals han desaparegut tots), amagant la catalanitat dels protagonistes i de l’empresa, perquè Castella pogués apropiar-se-la. Altres investigadors del país posen en dubte algunes d’aquestes afirmacions, però defensen la catalanitat bàsica del descobriment i del descobridor. És evident que s’ha de celebrar.

En aquesta pàgina i en aquesta hi ha una mina d’informació sobre el tema. Avui és un dia molt indicat per a recomanar-la.

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. Marc - 13 octubre 2006 8:44 am

    D’aquesta manera la corona catalano-aragonesa no pogué tenir tractes comercials amb Amèrica fins al 1778.

  2. 2
  3. Autòmat constret - 16 octubre 2006 12:29 pm

    I a Castella, coneixen l’existència d’aquestes descobertes fetes per en Jordi Bilbeny?, o potser n’hi ha censura perquè la “turba multa” no perda el sentiment patriòtic ‘espayol’?, encara que, com deia “Mircea Eliade”, la veritat no importa, tan sols la fe, i la fe no en sap gaire de veritats, allò que importa és creure, encara que siga en un mite, en una mentida, i la fe, encara que es demostrés el contrari, seguiria creient en això… Els castellans no mai acceptaran altre que no siga la història oficial… i llurs adalils no han de témer en Jordi Bilbeny; un poble manté els seus mites per sobre de qualsevol evidència… la història oficial, si més no la castellana, encara que la comunitat científica internacional ho reconega, no canviarà, el mateix em va dir un capellà sobre la recent descoberta de l’evangeli de Judes… Comptat i debatut, la veritat és una extravagància idealista i la fe allò que mou les ànimes mortes…

  4. 3
  5. Lluís Barceló - 17 octubre 2006 11:15 pm

    Em sap greu, però en tot l’afer de la falsa descoberta d’Amèrica no hi trob res a celebrar. Som pocs els que estudiam i defensam les llengües ameríndies i de moment cap dels que conec ho celebra. La falsa descoberta d’Amèrica no ha estat més que el principi de la fi de milions de vides i cents de cultures i llengües. I tot, com sempre, per un motiu econòmic que s’ha perllongat per segles.
    Del fet que en Colom era català no en tenc el menor dubte, emperò no és per a res un motiu d’orgull ni celebració.
    Tanmateix, deixant de banda els primers homes que trepijaren el continent americà abans que Beringia desaparegués, els víkings o els asiàtics que també trescaren les seves costes, o els bascos que des de feia molts d’anys anaven a caçar balenes a l’actual Canadà (i d’ací el concomitant pidgin algonquí-èuscar ja desaparegut) hi ha moltes més coses que no quadren en la teoria oficial que els estats europeus han escrit sempre sobre aquest tema.
    Reconeguem la catalanitat de Colom, però reconeguem també que hauria estat millor que no hi hagués arribat mai, per bé que tard o d’hora qualcú ho hauria fet, car sembla que era un secret a veus.

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 18 octubre 2006 4:29 pm

    L’aversió de la nostra gent a la commemoració del descobriment d’Amèrica, molt comprensible, és deguda a la seva associació a la hispanidad. Continuu pensant que la travessia de l’Atlàntic i l’arribada al nou (per a Europa) continent és una gran gesta lligada al progrés de la navegació, la cartografia, la cosmografia, la tecnologia, etc. Una gesta que va posar en contacte mons i cultures que havien estat separats fins al moment i que haurien (condicional) pogut enriquir-se mútuament amb el contacte. Tot una altra cosa, òbviament, és la destrucció de llengües, cultures o l’extermini d’indians. Això és una gran vergonya per a la humanitat o una part considerable d’aquesta. L’ideal seria que tothom assumís la joia de la primera part i la vergonya de la segona, per damunt els nacionalismes. Però ni la història es pot canviar, cosa que de vegades sembla oblidar una certa progressia (com els contraris a celebrar el 31 de Desembre mallorquí amb el discurs aquell que parla de masacre de musulmans), ni han desaparegut encara els nacionalismes. Vull dir que si els italians (per allò de l’esperpèntic Colombo genovès) i els espanyols (per la història que han inventat) ho celebren, nosaltres tenim més motius per a fer-ho, sense complexos.

Podeu deixar un comentari