La llengua a l’estatut de les Illes
Sembla –o han fet que sembli– que el nou estatut de les Illes ha estat a punt d’anar-se’n en orris. Diuen que els populars estan espantats per la possibilitat que el Congrés espanyol transformi –diguem millori, cosa que no seria gaire difícil– el projecte sorgit del Cercle Mallorquí, i que del Parlament espanyol en surti un estatut no a gust del PP sinó a gust del PSOE i d’altres. I per això el PP amenaçava de retirar el text i adéu estatut. Però també diuen que la delegació del PSOE a les Illes ha rebut ordres de pactar sigui com sigui el nou estatut, com va passar a València. El PSOE a darrera hora va treure la igualtat de les llengües, potser per tenir alguna cosa a cedir en la negociació. Al final, l’acord assolit inclou que les diferències seran resoltes en el Congrés. I aquí hi ha el re. Si l’equiparació legal de català i espanyol, igual que l’estupidesa de les ‘modalitats’, és un d’aquests punts sense acord, a Madrid la cosa podria resoldre’s favorablement, perquè el PSOE podria sumar als seus vots els de CIU, Esquerra i altres. Però m’ensum que aquest és un tema tancat i que el PSOE, vista la línia que li coneixem i l’interès que mostra pel català, no voldrà millorar aquesta qüestió. I segurament veurem que algú presentarà una esmena defensant l’equiparació dels idiomes, i el PSOE i el PP, juntos i revueltos, hi votaran en contra. És el que hi ha.
[Afegit el 15 de juny] Article recomanable: La deserció de Francesc Antich
1 comentari1 comentari rebut
Podeu deixar un comentari
Ja ho he dit altres vegades i ho repetesc ara: els catalans que ens resistim a l\’espanyolització i a la francificació hem de trobar camins per fer la nostra via al marge de l\’estat francès i els seus \”départements\” i al marge de l\’estat espanyol i les seves \”autonomías\”. No vull dir que no hàgim de cercar la presència de les nostres formacions polítiques a les institucions dels nostres dos (tres si tenim en compte l\’Alguer) estats colonitzadors. Però la lluita per aquesta presència ha de ser una activitat més, i no precisament la primera, que, almanco al temps que som, ha de dur a terme el moviment nacional catalanista. Jo sóc partidari, com ha dit N RR a un comentari seu en el tema Equiparació de llengües , de cercar la segregació com han fet els flamecs a Bèlgica i els euskalduns a Euskal Herria. Lluitar només des de les institucions dels opressors és, senzillament, fer retxes dins l aigua. Perdre el temps i la llavor.