La Ruquipèdia

Sempre he defensat la Wikipedia. Com a professor —i a diferència d’altres, que la menystenen— l’he recomanada als meus alumnes com a font d’informació, sempre que se sàpiga utilitzar (agafar-la com una font més, tenir esperit crític i comparar sempre diverses versions en diferents idiomes, sense oblidar mai en segons quins articles la versió en anglès). El projecte, lliure, obert, cooperatiu, és un gran projecte. Però també té els seus problemes. Com la desigualtat entre els articles, alguns realment excel·lents i altres que s’assemblen als exàmens d’alumnes d’educació secundària (pens ara en la versió en espanyol). O com la manca de proporcionalitat que fa que a la Wikipedia l’entrada d’un afeccionat a cantar (feta potser per ell mateix) pot tenir el triple d’espai que la d’un científic eminent. Inconvenients que no té una enciclopèdia amb un equip de direcció que imposa uns criteris objectius i regulars. El control de l’instrument és el gran problema, i el funcionament de la Wikipèdia també entranya el perill que alguna versió caigui en mans d’alguna màfia d’incompetents o d’impresentables. El comentari 4 del post precedent és il·lustratiu. La Wikipedia en espanyol, que ja he criticat algun cop en aquest blog, té unes coses que posen a prova la nostra capacitat de sorpresa. Avui trec aquí unes captures de pantalla fetes avui mateix, que mostren el que no hauríem mai cregut que algú pot fer amb la toponímia de Mallorca. Sembla que els articles han estat redactats pels “acadèmics” del Círculo Balear, que potser ja preparen alguna nova retolació de les nostres carreteres, amb el suport legal de la nova legislació lingüística que el Govern de les Balears es disposa a perpetrar.

Davant aquest desastre, que també s’estén a la toponímia catalana continental, no sé si és millor protestar —aquest post només informa— o deixar-los córrer i pensar que la Wikipedia en espanyol està totalment desprestigiada i és un instrument que no mereix gens de fiabilitat i doncs que ens n’hem d’allunyar com d’un niu de puces. Si en el camp de la toponímia diuen aquests disbarats, també en poden dir de semblants en el camp de la física o de la història de l’art. Tothom està advertit. Que els directius globals de Wikipedia avaluïn el mal que els indocumentats de la versió en espanyol fan al projecte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

19 comentaris

19 comentaris rebuts

    1
  1. David - 18 gener 2012 5:18 pm

    n’hi ha per tirar-hi la gorra al foc!

  2. 2
  3. Timothy Barton - 18 gener 2012 5:48 pm

    Ja n’ha parlat diverses vegades en els fòrums en espanyol, però no hi ha manera. Insisteixen que els topònims tenen la forma castellana, encara que siguin formes sense cap tradició o que hagin caigut en desús. És ridícul. Fan servir “Maastricht” justificant que la forma “Mastriche” ja no es fa servir, però a l’hora escriuen disbarats com “San Quirico de Tarrassa”.

    En fi, afortunadament no és un problema que afecta tota la Wikipedia en espanyol i podem trobar altres articles de molt bona qualitat en aquesta llengua.

  4. 3
  5. Bernat Bordoy - 18 gener 2012 6:25 pm

    La wikipedia espanyola és molt polititzada, ja coneixeu el cas de l’article de Ramon LLull i la llengua castellana quan asseguraven i juraven que la sabia parlar l’escriptor mallorquí. Jo vaig esmenar un article, Canto de la Sibila, on es parlava sistemàticament de la llengua mallorquina i el mallorquí antic com a ‘lengua romance’, fins i tot quant feien referència a les versions de l’Alguer i Ontinyent. Tot per evitar de dir ‘català’.
    Quant als topònims, el problema no és la traducció (si hi ha tradició en una llengua es pot utilitzar, oi? En la toponímia menor només ho he vist en casos de llengües minoritzades), el problema és que voldran implantar la traducció castellana i fer-la oficial als topònims de tot Balears. El govern actual vol seguir el camí del País Valencià, són calcats!! Ben segur que també voldran fer dues retolacions dels carrers i ficaran la mà al sistema educatiu i les línies escolars…

  6. 4
  7. Víctor - 18 gener 2012 6:29 pm

    Tant de bo fos una broma perquè sonarien divertits i tot…

  8. 5
  9. Joan Capó - 18 gener 2012 8:03 pm

    No crec que els agradàs que els nordamericans traduïssin els topònims castellans de Califòrnia, Texas, etc.

  10. 6
  11. Gabriel Bibiloni - 18 gener 2012 8:47 pm

    The Angels !

  12. 7
  13. Jordi Minguell Roselló - 18 gener 2012 9:25 pm

    Amic Gabriel,
    crec (fins a prova contrària) en la bona fe i l’honradesa de la gent, però prefereixo el material signat de manera que tothom en pugui verificar l’origen. Em penso que, per la seva naura, la Wikipèdia no ofereix aquesta garantia. Per això no la consulto mai.

  14. 8
  15. josep - 19 gener 2012 3:43 am

    Que tradueixin Gerona o Lérida tampoc em sembla malament, però traduir la Garrotxa com a Garrocha o allò de ‘San Baudilio’ sona molt malament.

  16. 9
  17. illenca - 19 gener 2012 12:55 pm

    A Binissalem ens han tret una essa. Ho he intentat arreglar, però ho han interpretat com un acte de vandalisme i ja no puc modificar cap article.

    Lamentable.

  18. 10
  19. Gabriel Bibiloni - 19 gener 2012 4:55 pm

    Benvolgut Jordi,

    Cada entrada de la Wikipedia va acompanyada d’una pàgina amb l’historial, amb les aportacions i modificacions que hi fa cadascú. Crec que això està bé, malgrat que hi ha molts redactors que signen amb pseudònim.

  20. 11
  21. Antoni Llull Martí - 20 gener 2012 12:32 pm

    Amb relació al que diu Josep, a mi em sembla bé que en textos castellans es posi Gerona i Lérida, Londres i Milán, formes castellanes amb llarga tradició, com La Coruña o San Sebastian, igual de bé que utilitzem nosaltres Còrdova, Conca, Saragossa i Terol. El que resulta absurd és voler imposar, actualment, formes que no són ni han estat mai tradicionals, tot i que hagin estat usuals durant alguns anys en què la cultura ha anat p’en terra. Per exemple Andrach, no ha estat usual mai. Seria defensable la forma antiga Andraig, però no la forma de grafia castellanitzada Andrach,o la forma absurda Andraitx.Avui en dia no hauria d’haver-hi polèmiques per aquest tipus de bajanada.

  22. 12
  23. Joan Ignasi Servera Vila - 20 gener 2012 4:21 pm

    La cosa no passaria d’un episodi més del mostrari de l’esperpent continu a què estam sotmesos si no fos que la forma dels topònims de la Wikipèdia és la que pren de referència el Facebook. Això vol dir que quan al facebook hi vols posar el teu lloc d’origen o de residència, si aquest indret és dins l’Estat espanyol, el Facebook pren de referència la wikipèdia en espanyol, i ja tenim servit el plat de bunyols grotescs corresponent. Si qualcú sap qualque manera de fer que el Facebook o qualsevol altre programa (darrerament a Google Maps i al Google Earth ja comencen a florir podridures d’aquestes, de l’estil “ensenada de Santa Ponza”, perquè en faceu un petit tast indigest) respectin l’única forma que legalment poden tenir els nostres topònims, li estaria molt agraït que m’ho fes a saber.

  24. 13
  25. Antoni Salvà Salvà - 22 gener 2012 2:10 am

    La wikipedia insisteix que hi ha d’haver referències a fonts reconegudes en els articles. He estat mirant les “referències” per posar les castellanitzacions dels topònims que hi apareixen. Sistemàticament fan esment a unes “fitxes” (no arriben a ser articles) d’un tal Jairo J. García Sánchez que apareixen a la web del “Instituto Cervantes” (http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/default.asp) amb el nom “Baleares y sus topónimos” i que també és autor de “Atlas toponímico de España” (ISBN 8476356609 84-7635-660-9), i al conegut tertulià de la COPE a “La Atalaya” Pancracio Celdrán Gomáriz, que té publicat un “Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios, 2002.” (ISBN 84-670-0146-1.). Així que sobre les espatlles d’aquests “gegants” donen suport a aquestes aberracions.
    El problema de fons el tenen a la pròpia wikipèdia, efectivament. Vos recoman llegir el criteri de la wikipedia en castellà quant a la traducció dels topònims (http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Top%C3%B3nimos_de_Espa%C3%B1a): es situen explícitament fora de l’àmbit d’ús oficial de la llengua (un mal favor a la llengua castellana).
    De tot aquest tema, el millor que he trobat per donar una mica de llum i sentit comú és aquest document de la DG de Política Lingüística que, a més, conté les referències oficals: http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/pdf/criteri.pdf#page=7

  26. 14
  27. Pau Cabot - 24 gener 2012 10:22 pm

    Vaig fer-hi una mica de feina fa gairebé tres anys però vaig aconseguir arreglar molt poques coses. La cosa no sembla tenir remei. Aquí hi ha la llista de seguiment que duia: http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Paucabot/Top%C3%B2nims_balears

    Si qualcú té molta paciència i temps per perdre …

    Pau.

  28. 15
  29. manel carrera - 02 febrer 2012 12:55 am

    jo fa temps que ho denuncio això mateix que també passa amb els noms de pobles de Catalunya:

    Ja tornen a canviar els noms…
    http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=1614

    i ara ja crec que caldria fer alguna cosa, com una campanya a la xarxa. Penso que seria important demanar als propis ajuntaments que siguin ells qui editin la informació – en totes les llengües, inclosa el castellà- sobre el seu municipi. Però que siguin ells qui controlin la informació publicada. Encara que no ho sembli, és una tasca important.

    manel
    manel@festes.org

  30. 16
  31. […] a 30 de gener de 2012: En aquest post el lingüista Gabriel Bibiloni denuncia que estan fent el mateix amb els topònims dels pobles de […]

  32. 17
  33. Xavi Garcia - 03 febrer 2012 1:16 pm

    Abans hi col·laborava assíduament, però això dels topònims i el poder d’un grup d’editors que s’han fet forts i respectats amb una ideologia bastant nacionalista espanyola, que trepitgen i eliminen allò que no els hi convé ideològicament, van fer que no tingues cap ganes de tornar a aquella wiki.

  34. 18
  35. Tomàs A.Suay - 15 febrer 2012 9:30 pm

    “ara ja crec que caldria fer alguna cosa, com una campanya a la xarxa”
    Bé, entenc el problema, pero no sé perque us hi heu de ficar. Com a castellanoparlants?

    Desenganyeu-vos-en. Sou castellanoparlants, però de segona, adoptius, i per tant no necessariament assumiu la seva mentalitat de fer les coses.

    Més val que us mireu la llengua castellana com un instrument i rés més.

    No ens correspon a nosaltres “enriquirla y darle esplendor”.

  36. 19
  37. Sebastià Serra - 18 setembre 2012 6:03 pm

    Tot i que aquesta entrada es de fa uns quants mesos, no la havia llegida fins avui. Sóc editor de la Wikipedia en espanyol i em trob amb el problema dels topònims balears des de fa anys, la política interna de l’enciclopèdia va ser creada per evitar disputes del tipus Gerona/Girona, Lérida/Lleida, San Sebastián/Donostia o Orense/Ourense. El problema va arribar quan un grapat d’editors varen entendre-la al peu de la lletra i la varen aplicar a qualsevol lloc, per petit que aquest sigui – s’han arribat a castellanitzar edificis argumentatnt-se en aquesta política.

    Es comentava per aquí que la wikipedia en espanyol (que no espanyola) estava molt polititzada, és un error, totes aquestes “adaptacions a la grafia castellana” són producte del radicalisme d’alguns editors i no d’ideologia, ja que m’he trobat amb que molt dels defensors d’aquests “topònims” no tenen cap relació amb Balears i els hi ha que ni tan sols resideixen a l’Estat Espanyol.

    Em consider força neutral en aquest tema, no sóc partidari d’aquestes barbaritats però tampoc crec convenient que es faci servir sempre el nom oficial tenint en compte que és la wikipedia en espanyol. Veig correcte que s’utilitzin topònims amb certa tradició entre el castellanoparlants com poden ser La Puebla, Santa Margarita o San Juan però estic totalment en contra de l’adaptació de la grafia -ch per -tx (Andratx, Felanitx i Marratxí) tèrmins que no s’han fet servir mai.

    Sense proposar el canvi, només citant-les d’aquesta manera a altres articles, un usuari – denominat JM Domingo – va revertir les meves edicions i totes en les quals no apareixia el topònim amb -ch. Vaig argumentar que les formes tradicionals d’aquests pobles han estat també utilitzades pels castellanoparlants, amb fonts com l’INE (on apareixen aquests noms sense canvis des de’l segle XIX) o les estacions de tren, on el cartell té més de cent anys. Però segons la normativa el ”Diccionario Toponímico” de Celdrán té més pes que res, per la qual cosa després de discusions i reversions vaig decidir enfocar cap a altre camp les meves edicions, al igual que la majoria d’editors que com jo, esteim cansats de la radicalització de la política.

    A la pràctica, el que digui un senyor de Múrcia té més valor que la tradició i l’història d’un poble, ja sigui català o castellà.

Podeu deixar un comentari