El català bleda-xava va amb tu

Tenim nova campanya de les dentetes. O les dentotes. Aquest cop per a fomentar l’ús del català entre els joves de quinze a vint-i-nou anys que tenen competència oral de la llengua. Molt bé per la iniciativa, naturalment, com totes les que es fan en defensa del nostre idioma. Però… A la campanya precedent van triar una veu no gaire modèlica, cosa potser justificable atès que el missatge s’adreçava a (possibles) neoparlants. Ara han triat una altra veu maldestra, amb fonètica xavejant i que quan diu català ja no pot articular una ela més bleda (ho podeu sentir aquí). Davant la persistència em deman si els planificadors lingüístics responsables d’aquestes iniciatives han abandonat tota aspiració a mantenir la pronunciació tradicional que durant segles ha estat la cara visible (audible) i inconfusible de la nostra llengua i donen per fet la dissolució del sistema fònic. Em deman si aquesta repugnant pronúncia espanyolitzada que ofereixen als joves com a model és el català que desitgen per al futur. I l’interrogant s’estén als responsables lingüístics dels mitjans de comunicació audiovisuals, en què en boca dels joves (a la publicitat, a les telenovel·les o als programes d’entreteniment) no sona altra dicció que la formada per la imitació de tots els hàbits articulatoris de l’espanyol. De joves que pronuncien bé puc assegurar que en queden molts. Potser no interessen perquè la cosa no sonaria “real”. Si és així, si interessa més reflectir una realitat penosa que redreçar la llengua, ja podem córrer. O potser no s’adonen de res. Desastre, en qualsevol dels casos.

[actualització 29-3-2006]
Els amics del Racó català em reprodueixen aquest post, reproducció que ha generat molts de comentaris, en bona part dels quals es parla dels sentits de la paraula xava. Certament aquest mot té diverses accepcions i diversos usos. Jo faig servir el terme per a referir-me estrictament al fet fonètic barceloní i recent (el barceloní tradicional és un parlar fantàstic) que consisteix a substituir la vocal neutra per una a clara. Igual que faig servir el terme parlar bleda per designar la substitució de la ela catalana per la ela espanyola (que lògicament serà denominada ela bleda). Ambdues denominacions –xava i bleda– parteixen del llibre Llengua standard i nivells de llenguatge, de Lluís López del Castillo, un llibre molt llegit els anys setanta. Respecte a les causes del canvi fonètic dit xava, no estic segur que estiguin en els castellanoparlants, que, suposadament, en voler articular una vocal neutra i no tenir aquest so en el seu idioma, pronunciarien una a. Teniu en compte que els forasters que a Mallorca es posen a parlar en català pronuncien unes vocals neutres impressionants. Per tant, l’origen del xava és més complex: hi ha un procés d’obertura de la vocal que no s’explica únicament per l’acció dels nouvinguts. Això sí, és un tret fonètic antitradicional, distorsionador i sempre associat a tots els vicis de pronunciació espanyolitzants.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. Àlex - 09 abril 2006 7:59 pm

    A Barcelona encara hi ha molta gent que fa la vocal neutra. També és cert, però, que allà la vocal neutra és més oberta que en molts altres llocs. Crec que és per això que es produeix el fenomen "xava": els castellanoparlants no perceben la diferència (sí a Mallorca, com tu dius) i pronuncien /a/. Això ho fan molts nouparlants i comença a estendre’s entre els catalanoparlants més joves. Esperem que açò no continue. Em ve molta alegria quan a TV3 algú de Barcelona pronuncia la vocal neutra (els més vells la fan perfecta).
    Ací a València, quan la gent fa broma imitant els barcelonins, també pronuncien /a/. I parle tant dels castellanoparlants com dels catalanoparlants. I és que, com deia, la diferència entre neutra i /a/ és poc perceptible en el cas barceloní.
    Molta salut.

  2. 2
  3. Un indígena - 10 abril 2006 5:17 pm

    Bé, això forma part de l’estratègia socialista que fa temps que patim a TV3 i Catalunya Ràdio. Per a aquests ciutadans del món, cosmopolites i universals, el català correctament pronunciat (en qualsevol de les seves modalitats) els deu sonar carrincló, barretinaire, xarucaire (la seva terminologia), en definitiva menyepreable. Aquesta campanya i el tractament general que rep la nostra llengua als mitjans de la CCRTV és un insult a tots els qui no parlem com el Sebas. No oblidem que les llengües no moren només perquè la gent deixa de parlar-les, sinó també perquè es dissolen dins una altra llengua. TV3 no fa altra cosa que mostrar-nos el català hegemònic del nostre futur. Gràcies.

  4. 3
  5. Jordi Bonet - 25 abril 2007 6:37 pm

    Des de quan TV3 ha estat catalana? Diguem les coses pel seu nom: simplement és l’altaveu de la Genialitat, predominantment xava i fanga, és a dir, en la seva doble vessant de considerar el país com un pati del darrere poc menys que folcòric i, a sobre, maltractar-lo tant com pot a la més mínima oportunitat… Estiguien els uns o els altres: tant se val…

Podeu deixar un comentari