La glosa
A Mallorca la glosa (corranda al Principat, albada al País Valencià) ha estat sempre no sols un recurs per a la festa i la diversió compartida sinó un instrument per a vehicular missatges, visions de la realitat, crítiques socials i un contenidor de la memòria històrica. Grans glosadors, com el Cabo Loco o els Capellà, van entusiasmar multituds amb la seva agudesa i capacitat per a la improvisació i ara ja són en l’imaginari col·lectiu. Malgrat la desaparició de molts de glosadors i l’envelliment d’altres, i malgrat els canvis en les formes de vida, la glosa continua, perquè està arrelada en el poble i perquè surten nous cultivadors i més que en sortiran. Un d’aquests glosadors, d’identitat desconeguda, ha fet aquesta glosa, que és un retrat dolgut de la Mallorca d’aquest moment.
Mallorca està ben perduda,
totes ses desgràcies té:
beneits que voten PP
i traïdors que l’han venuda;
destructors sense mesura
que ho farien tot malbé
i un Estat sempre guerrer
que l’espolia amb mà dura;
governants de poca altura
de pasta de botifler
i un president foraster
que es país pensa desfer
esborrant llengua i cultura.
2 comentaris
2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
La glosa, en temps antic, era molt temuda (“lliberau-nos sant Antoni, de llengua de glosador”), però avui en dia, els mitjans de comunicació impresos i electrònics l’han desplaçada del seu àmbit natural. Poca gent, proporcionalment, escolta (o llegeix) gloses. Aquesta que poses com a exemple, tan aguda i ben feta, fa cent anys, hagués pogut fer matx. Ara, és molt possible que només arribi als lectors d’aquest blog, que generalment no necessiten ésser convençuts d’això de què parla. Salut!
Lliberau-nos, Sant Antoni,
de llengua de glosador:
n’hi emprèn com un pintor
que amb sa mateixa color
tant pinta sant com dimoni.