L’Alguer, la tristesa
He estat alguns dies a l’Alguer, la ciutat catalana de Sardenya que ha parlat català del segle XIV al XX. Fins a la dècada dels 50 vivien en català el cent per cent dels algueresos. Després unes noves formes de vida –la televisió italiana, la immigració italiana, l’ensenyament italià, la modernitat– van fer que el català s’ensorràs com un castell de cartes. A la plaça de l’Ajuntament –un edifici del centre històric on oneja la quatribarrada– asseguts a uns cafès fan la xerrada un esbart de vells. Un d’ells em comenta assenyalant el grup: “tots aquests parlen en català”. Devia voler dir que són els únics, i segurament els darrers, que hi parlen. La gent menor de seixanta anys són italians homologats. Hi ha activistes que resisteixen i fan coses amb la vista en els joves, però no sé si els joves podran veure cap utilitat a una llengua que ja els és tan estranya com qualsevol altra, que no té gens de presència en el paisatge urbà i que només parlen un residu d’ancians. La situació en aquesta altra banda de la Mediterrània no és comparable, però l’Alguer ha de ser un motiu de reflexió i un toc d’alerta.
Com que és costum, quan vas de viatge, dur alguna cosa als teus, us he portat d’allà un petit record: un cartell en tres idiomes, italià, anglès i espanyol. Atenció a l’espanyol.
2 comentaris2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Impagables, aquestes imatges!
Us heu fixat que a la Catalunya Nord, com a l’Alguer, on la llengua no sembla que tingui tanta for?a, l’obsessi? amb emmascarar -encastellar- la senyera no ?s tan gran? Al nord venen cer?mica amb senyera com a Mallorca toreros i ensa?mades, i fins i tot es permeten el luxe de dir-ne ‘Pays Catalan’. Qui gosaria fer aix? mateix a Mallorca, o a Val?ncia? I no f?ra tan exacte?
Acabo d’arribar de l’Alguer, d’impartir un curs a l’escola d’Estiu de mestres. Veritablement els joves veuen el català de lluny, però han sentit parlar català als avis i el tenen com a llengua passiva. Quan et senten proper s’arrenquen a parlar català amb prou correcció pel poc que el practiquen. De totes maneres, potser els irlandensos del RYANAIR, amb l’avió diari Girona-Alguer faran que el català, amb el turisme del Principat, sigui una eina útil a l’Alguer.
Els algueresos mostren una estima molt especial als catalans, sigui a l’hotel, al restaurant, al carrer, a la botiga,…
Aquest any hi haurà una hora d’alguerès a l’escola. També hi ha un llibre de texte en alguerès. Hi ha mestres engrescats amb la llengua. Tot plegat dóna una certa esperança.