Hi ha indignitats que indignen
Que consti que no vull atacar en general el moviment dit dels indignats. Una bona part de les seves reindicacions em semblen molt justes i respectables. Però així com l’essència d’aquest moviment es basa en un esperit crític contra tot allò que sigui criticable, altres també podem (o hem de) exercir la crítica contra el que ens sembla criticable d’aquest moviment o de part de les persones que hi participen. Sí, la crítica és necessària perquè les coses avancin, rebi qui rebi.
Al Principat, una part de la societat s’ha distanciat dels indignats per errors contundents, com els fets de la Ciutadella, i, ja abans, pel component espanyolista que articulistes notables han posat de manifest. Els responsables d’una cosa i l’altra hauran de carregar la culpa si han creat una fractura social o si tot plegat ha perjudicat els interessos de la seva revolta. Malgrat tot, al Principat, on la consciència nacional és més gran que a les Illes, els indignats catalans han aconseguit de frenar fins a un punt l’espanyolització del moviment. L’ús del català ha anat avançant i s’ha batallat per la incorporació del dret d’autodeterminació a la llista d’objectius.
A Mallorca hem vist coses molt grosses, fortes i estridents, com el menyspreu absolut de la llengua pròpia del país per part de líders significats del moviment i una part majoritària dels que hi participen. Per posar només un cas emblemàtic, el cartell que convocava a la manifestació del dia 19 a Palma era en estricte monolingüisme espanyol. Direu que és la societat que tenim i és ver, però això no lleva la necessitat d’exercir la crítica contra les persones i els comportaments indignes. Des d’una perspectiva que no sigui la seva, difícilment es pot entendre que unes persones que es llancen a l’aventura de canviar el món i siguin tan conscients de tantes coses no en vegin una de tan elemental com el fet que aquest país té una llengua i que ignorar-la i menysprear-la és una de les coses més indignes que es poden fer. Ni el Partit Popular en la seva versió més radical s’apuntaria a fer actuacions d’envergadura en monolingüe espanyol. Els indignats ni tan sols es van dignar a fer una convocatòria bilingüe. En aquest punt es van alinear més aviat amb Franco i el seu règim, que sí que prescindiren —i ens obligaren a prescindir— totalment de la llengua d’aquesta terra en tot allò que posaren per escrit. Encara que admetéssim que en les actuacions personals cadascú pot parlar la llengua que vulgui —pressupòsit fals, perquè en els països no colonitzats la gent no parla així com vol sinó així com toca— prescindir del català en un cartell que convoca a una gran manifestació o en els webs principals de la revolta és inadmissible i vergonyós des de qualsevol punt de vista. No hi ha excusa. No poden dir que no en saben: trobar algú que pugui traduir un cartell o un web de pocs continguts és molt senzill. Només que s’ha de “caure” en el compte que aquest país té una llengua pròpia i que, a més, ha estat víctima de la més gran de les injustícies. Si això no entenen, poc podrem donar-los credibilitat en un projecte que aixeca la bandera de la igualtat i la justícia.
24 comentaris24 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
No visc a Mallorca des de fa ja un bon grapat d’anys, però gosaria dir que aquest moviment, a l’illa, està format majoritàriament per les segones i terceres generacions descendents de la immigració. És palesa la seva manca d’integració a la identitat i a la llengua de les Illes. És el resultat de les polítiques espanyolistes del PP i del PSOE, condicionades aquestes per l’autoestima defallent dels illencs catalanoparlants. Tenim el que ens mereixen
… el que ens mereixem.
Sembla també que elements afins a UPyD s’estan aprofitant de la situació i hi estan prenent un paper massa preponderant i decisori. Crec que al final aquest moviment s’estroncarà i farà tenir ver allò de “no deixar les carreres velles per les novelles”. El que sí que és clar és que de les carreres velles és ben necessari canviar-ne l’empedrat!
Tot i que estic essencialment d’acord amb tu, i per exemple, l’atemptat al monument d’en Macià a la Plaça de Catalunya em sembla esgarrifós i com bé, dius, ni Franco, tot i així he de dir que d’acord, majoritàriament el tema del 19 de juny ha estat en espanyol, però jo he vist cartells penjats a Ciutat en català. I molts. Potser no la majoria, però molts. La convocatòria sí que l’han feta en bilingüe. Potser ens hauríem de demanar què feim malament, en aquest país nostre i nostrat, l’ala catalana, per no aixecar prou passions. Per no “modernitzar-nos”, perquè tot i que la colonització espanyola, i l’etnocidi que implica, no em semblen poca cosa, ans al contrari, tot i això, crec que so volem sobreviure, hauríem de reflexionar sobre què feim malament, i sobre perquè no som capaços de crear prou passió, perquè de gent que es mouria per la nostra causa, n’hi ha. Crec, sincerament i humil, que el moviment català d’aquesta illa no fa prou autocrítica. Dic català perquè em fa il·lusió, però crec que no arriba ni a “mallorquí regional”…
Joan Gabriel,
Tens més raó que un sant!
Sí que hi havia convocatòries en català. No obstant, per solucionar la possible manca de presència de la nostra llengua dins aquest moviment, tot el que s’ha de fer és oferir-se a traduir i col·laborar properament amb la seva tasca, fet molt més efectiu que criticar a posteriori els errors. Crec que vostés esperen a que es fiqui la pota, per tenir alguna cosa a criticar. Fiqui’ns al moviment, i defensin la llengua. Ja hi ha gent que ho feim, però no suficientment pel que sembla, així que ajudi’ns.
El que hi hagi quatre cartells en català no justifica aquest menyspreu.
Els que volen substituir la llengua catalana per la castellana sempre trobem motius per fer bilingüisme. Després de la mort d’en Franco era com a una mesura transitòria fins arribar a la normalització, ara és per la llibertat, bla, bla, bla.
A més, amb la situació actual del català a Mallorca, tot allò que es faci bilingüe és fa contra el català.
La nostra llengua, no és nostra, la sentim ja és de la terra on vivim. Ella ens transmet coneixements arrelats a la terra, al aire, al mar.
I a l’acampada (la línia de frente de la revolta), tots ho poden saben i s’ha dit mil vegades. Si transmets bona terra estimaran la terra. El capital ens ha fet i ens farà mal si seguim així, em d’usar la nostra llengua, és clar, peró no podem trepitjar aquest moment de canvi social emergent per aquestes frissures, contruiguem dons.
Pensau indis d’aquesta terra, pensau que el procés no és la imposició (franco), la normalització (bona feina, peró desgastada pels nousvinguts cridats pel capital contructor de hotels a mansalva, cansats ells no tenen ni poden adaptarse).
Cal caminar i demostrar aixó, endavant amb la reflexió ES FEINA DE TOTES.
A les assamblees petitas dels petits pobles (com Portocolom) tot s’ha fet en català, i ho dic perquè jo som granadina i m’ha costat la participació; encara que he fet el esforç de comunicar-me en públic en la vostra llengua, el moment especial de voure part d’un poble reunit parlant de política ho mereixia.
No perquè els espanyols participem en un tant per cent alt d’aquest moviment, vol dir que no respetem la vostra llengua i la vostra cultura. El moviment catalanista també ha de contar amb el suport de tots els espanyols que estimem la vostra llengua….. I si en algún lloc d’aquesta illa hi ha espanyols d’aquesta mena, vos assegur que hi som a les assamblees!!
Completament d’acord, María. El meu respecte, admiració i amistat cap a tots els nouvinguts que s’integren i es posen al nostre costat.
petites*, l’esforç*, a qualque lloc*…(m sap greu no controlar-ho encara del tot)
La capçalera de la manifestació, així com nombroses pancartes de dia 19, estaven retolades en català. Se sentiren consignes en ambdues llengües, i els portaveus del moviment, tant a l’hort del Rei, com a la plaça del Malnom es dirigiren a la massa en català. Hi havia una furgoneta amb megafonia insertada a dins la marxa, en la qual la major part del temps hi hagué ‘speakers’ que encoratjaven la gent amb consignes en català. Fins i tot sonà l’Estaca a través dels altaveus.
Entenc què és la indignitat i el menyspreu a la nostra llengua, perquè l’he vist i sofert en múltiples ocasions. Però en aquest cas, em sembla que els apel·latius d’espanyolisme que se’ls col·loca en alguns llocs són un poc desencertats. A altres bandes com a Barcelona, aquest debat no hi és.
Simplement comentar que si a Mallorca no es fan les convocatòries o les webs en català dins el moviment 15-M és pel simple motiu de la dificultat que ja suposa organitzar-se, cercar i difondre informació amb una llengua, com perque encara haguin de preocupar-se per traduir-ho tot.
Així i tot, comunicar que aquesta tasca hi és, encara que no com a prioritaria, sinó com a nivell personal.
Només volia afegir una cosa, Gabriel, ja que el teu bloc ens ofereix la possibilitat de poder comunicar-nos i dir-ho en públic… (per això, gràcies). Res, només volia afegir una darerra reflexió: crec que no pertoca exigir als indignats que siguin el Moviment d’Alliberamnt Nacional Català que nosaltres no hem sabut ser.
Deixau-me dir algunes coses:
Mònica, per favor, no associïs fer un ús normal de la llengua del país amb ser un moviment d’alliberament nacional. Les dues coses són interessants però són coses diferents. Aquesta associació d’idees, precisament, bé que sovint la fan els qui ens volen dissoldre (los radicales que sólo quieren hablar catalán). La llengua del país ha d’estar per damunt de partits, ideologies, moviments i el que sigui. Ha de ser la llengua de comunicació, de relació i d’integració i res més.
Les meves crítiques, en aquest post i en altres escrits, al menyspreu de la llengua d’aquesta terra tampoc no s’han d’associar a la manifestació del dia 19. Aquesta era molt heterogènia i va haver-hi català i espanyol. No ho repetiu més, que ja ho sabem. Les meves crítiques anaven al que hi havia abans, sobretot a la Porta Pintada, que tothom s’entossudeix a anomenar plaça d’Espanya. Hi vaig anar els primers dies i vaig observar que l’espanyol era la llengua pràcticament general de comunicació (oral i escrita) d’aquella gent. D’aquí surten els qui no han tingut la mínima sensibilitat d’incloure el català a blogs, webs i cartells d’àmplia difusió. Però també estic d’acord amb el que diu el primer comentari: tot això és la conseqüència de la nefasta política lingüística del PP i del PSOE: el discurs del món feliç en què tothom parla com vol i no hi ha cap problema.
“El discurs del món feliç en què tothom parla com vol i no hi ha cap problema”.
Ets massa generós, Gabriel. Les polítiques lingüístiques del PP i del PSOE han estat sempre impregnades d’allò que el TC ha posat negre sobre blanc: l’única llengua obligatòria i prioritària és l’espanyol. La llibertat de llengua és, amb aquesta pressuposició, una fal·làcia.
És clar. Però aquest és el discurs que fan, que la gent s’ha cregut.
Un dels problemes més grans es que els propis natius catalanoparlants sovint no usam la nostra llengua per comunicar-mos, i massa fàcilment i gairebé inconscientment canviam a castellà en moltes situacions (al telèfon quan ens truquen d’empreses que ens volen vendre coses, al súper, al bar, a la disco, al carrer…). Si deixam de fer-ho, la nostra llengua serà realment llengua d’ús i farà falta entendre-la per tractar amb noltros. Avís: quan deixeu de canviar a castellà, us haureu d’enfrontar a moltes situacions difícils, però quans més siguem, menys freqüents seran aquestes situacions. I si algú fa cartells en castellà, doncs fer-los en català i posar-los. O anar a prendre una altra plaça, si un troba menyspreu…
Només m’agradaria afegir-me al punt de vista que donava na Mònica en el primer comentari: estic completament d’acord que el “catalanisme” de Mallorca no ha sabut fer fins ara les coses prou bé.
En política, basta veure com un partit que si el mires bé no té principis, ni solucions, ni aporta res, com el pp arrassa, i la resta no són capaços de fer una oposició com cal, perque són la versió “cutre” o light del pp.
I en altres sectors, el que veig és que l’ensenyament del català s’ha de fer més des d’una perspectiva humana que no des d’una perspectva ideològica i polititzada. Em sap molt de greu veure professors que no aconsegueixen acostar-se a alumnes nouvinguts perquè ja d’entrada els veuen com a oposats a la seva ideologia, o inferiors, etc.
Maria, el que dius dels professors és independent de la seva ideologia política. Simplement, hi ha professors amb extraordinàries qualitats humanes i pedagògiques, i n’hi ha d’altres que en tenen manco.
Vull dir-te, a més, que molts dels que ens reconeixem sota el nom de “catalanistes” ho som per necessitat de supervivènvia -supervivència de la llengua i de la cultura que bastiren aquells de qui som fills. A mi en particular, en circumstàncies normals, conceptes com nacionalisme o patriotisme em resultarien bastant aliens.
Salutacions des de Màlaga, que és la meva llar actual. Tenim en comú que hem fet una emigració semblant, però a la inversa. Ja veus, coses de la vida!
Hola Joan,
Bé, primer t’he d’aclarir que jo no som la 1a María que ha explicat que era andalusa… jo som d’aquí i de moment quedaré per aquí…
Entenc el que em vols dir i a mi em passa el mateix, en circumstàncies “normals” no m’interessaria en absoltut per coses com nacionalisme o patriotisme…
Jo el que volia comentar és que em sembla molt necessària la capacitat autocrítica; i de vegades hi pot haver gent que cregui que per pensar d’una determinada manera, diguem-ne “catalanista”, ja han complit, i deixen de banda la necessitat de millorar cada dia i de corregir algunes conductes que, d’entrada, no s’entenen bé. Sé que no m’explic gaire…
Resumint-ho molt, crec que prou crua és la situació de la llengua, com perquè els que l’estimam i valoram ens creguem “millors” que la resta. No sé si passa molt, però de vegades passa.
T’entenc perfectament i tens tota la raó, 2a Maria.
Professor Bibiloni, ha fet vostè un altre escrit finíssim i magnífic.
Molt bé!
Idò sí… jo també el que trob a faltar, i molt, és aquesta capacitat humana d’autocrítica i humilitat dins les nostres files… que ja no tenc clares si són nostres o qui hi inclouen o, ni tan sols, si les compartim… Crec que pràcticament tots els que som declaradament catalans i/o catalanistes ho som per supervivència. Perquè ens són negats drets humans bàsics i és ben clar que sofrim una sitaució de genocidi cultural, i supòs que també econòmic i d’altres àmbits. En això i en moltes altres coses, Gabriel, hi estam d’acord. Però crec que no vares entendre bé del tot les meves paraules. I com dèiem, i jo la primera, hauríem d’analitzar ben profundament què és el qeu feim malament i reconèixer els nostres errors, potser els nostre prejudicis. Perquè el que és una evidència és que no ens en sortim. Qualcom de l’estratègia ha fallat. I no és només per culpa dels espanyols. Que la tenen tota, i més, evidentment! Però no tan sols… Per posar un exemple… els bascos han sabut crear un model bastant més reeixit i promedetor qeu nosaltres. I el problema, cavallers, és que ens hauria de fer vergonya, perquè se’ns acaba el temps… I un país es construeix amb moltes més altres coses que la llengua, tot i que com deia un il·lustre, el català és el nostre eix vertebrador. Per això pens, que tot i que totes les crítiques que feies, Gabriel, als indignats, jo, com et vaig dir, les compartesc i molt més del que et penses, també pens que el oviment dels indignats ens hauria de sarevir de reflexió: estan preocupats per coses socials que nosaltres, darrera qüestions de llengua (que tb són bàsiques, no dic que no) hem oblidat pilars fonaments sobre els quals s’ha de construir aquest país.