Trob(e) poc o, més aviat, gens encertada per falaç la solució sovint atribuïda al valencià – quin valencià? – de la pronúncia, sense elisió, de la -t en grups consonàntics, a final de mot, com ara -nt, -lt i d’altres. Certament no hi ha elisió en valencià central (“apitxat”), valencià meridional oriental i valencià alacantí, com també fan els parlars balears. En canvi, tortosí, septentrional o castellonenc i valencià meridional occidental no pronuncien mai cap la -t dels esmentats grups consonàntics.
Pel que fa als plurals d’aquests grups tots els parlars valencians, llevat del central, emmudeixen la -t. En àrees del valencià central ( el Camp de Túria i l’Horta Nord, com ja va advertir Veny fa més de quaranta anys ) la pronúncia dels parlants acaba convertint el grup -ta i fa -tx, solució aquesta que s’està estenent vertiginosament cap al sud, especialment entre els més jóvens.
2
Rafael Sancho - 12 juliol 2025
11:36 am
Disculpeu,
Resulta obvi que he comés un parell de “lapsus calami”:
-al final del primer paràgraf *cap* no té cap sentit.
-al segon paràgraf he escrit per error “el grup *-ta*” quan el que pretenia escriure era, en realitat, -ts.
3
Rafael Sancho - 12 juliol 2025
11:53 am
I fal•laç, és clar.
Podeu deixar un comentari (només es publicaran els comentaris si l'autor ha omplit el primer camp amb nom i cognom autèntics).
Trob(e) poc o, més aviat, gens encertada per falaç la solució sovint atribuïda al valencià – quin valencià? – de la pronúncia, sense elisió, de la -t en grups consonàntics, a final de mot, com ara -nt, -lt i d’altres. Certament no hi ha elisió en valencià central (“apitxat”), valencià meridional oriental i valencià alacantí, com també fan els parlars balears. En canvi, tortosí, septentrional o castellonenc i valencià meridional occidental no pronuncien mai cap la -t dels esmentats grups consonàntics.
Pel que fa als plurals d’aquests grups tots els parlars valencians, llevat del central, emmudeixen la -t. En àrees del valencià central ( el Camp de Túria i l’Horta Nord, com ja va advertir Veny fa més de quaranta anys ) la pronúncia dels parlants acaba convertint el grup -ta i fa -tx, solució aquesta que s’està estenent vertiginosament cap al sud, especialment entre els més jóvens.
Disculpeu,
Resulta obvi que he comés un parell de “lapsus calami”:
-al final del primer paràgraf *cap* no té cap sentit.
-al segon paràgraf he escrit per error “el grup *-ta*” quan el que pretenia escriure era, en realitat, -ts.
I fal•laç, és clar.