Aquest és el darrer article de la sèrie Amb bones paraules, que hem anat publicant cada dissabte en el Diari de Balears. Hem estat cent trenta-dos dissabtes —faltava poc per a complir tres anys— amb els lectors, parlant de coses de llengua, sobretot fent propostes per a una llengua més genuïna i millor. Totes les coses que comencen acaben i tot són cicles. Els humans —o alguns humans— necessitam de tant en tant fer una aturada, respirar, pensar i continuar després en el mateix camí o agafant una altra direcció. Naturalment no faré cap pausa en la meva dedicació a la llengua que dóna sentit i ànima al meu país. Altres projectes ja estan ocupant el meu temps i la meva concentració. Ha estat una aventura fascinant. He gaudit escrivint aquests articles i he après moltes coses. Els textos han tingut un acolliment i un públic fidel que m’omplen de satisfacció. Encara que també he tingut en alguns moments la sensació de predicar en el desert (i és dur esforçar-se per parlar quan algun interlocutor a qui t’adreces especialment és mentalment absent o no t’escolta). Vull expressar el meu agraïment als lectors d’aquest blog, i especialment a aquells amics que hi han anat posant comentaris de manera contínua, pacient i generosa. No faig la llista per no deixar ningú oblidat. Però vull dir que han estat comentaris savis, brillants, que han millorat clarament els meus textos i que m’honoren. Gràcies.

I aquí teniu l’article.