Aquests dies que a Mallorca es parla de banderes ha augmentat de manera espectacular el nombre de visites a la meva pàgina web sobre símbols de les Illes Balears, que vaig fer ja fa un temps, després de molts d’anys de recerca sobre el tema, amb la intenció de donar una informació històrica, objectiva i sense mentides sobre els nostres símbols, que bona falta feia i fa. Només lament no tenir 600.000 euros per a fer-ne un llibre i regalar-lo amb els diaris un diumenge.

L’essència de l’Estat de les autonomies –versió actual de l’Estat jacobí modern– és la fragmentació de les comunitats lingüístiques –especialment la catalana– en uns compartiments on la llengua i cultura pròpies resten encaixonades, isolades i empetitides mentre que l’espanyol i la “cultura espanyola” actuen com l’element cohesionador del conjunt.

La nova televisió digital, que haurà substituït completament l’analògica el 2010, s’ajusta a aquest esquema com un guant fi a la mà que protegeix. El muntatge consisteix en un caramull de canals d’àmbit estatal (en principi 24), més un grapat de canals de cobertura autonòmica (fins a 8 per comunitat autònoma), més un altre caramull de televisions locals. En el cas de les Illes hi haurà, a més, quatre canals de cobertura insular a cada illa. Només alguns canals públics d’àmbit estatal podran fer desconnexions territorials, i està previst que la canalada autonòmica, insular i local només pugui emetre sobre el territori adjudicat.

La difusió de TV3 i el Canal 33 fora del seu “caixó”, feta possible inicialment per Acció Cultural del País Valencià i Voltor, trencava l’esquema i representava una “anomalia” per a l’ordre establert, que es limità a tolerar-la a desgrat. La cosa important és que el poder espanyol pensa aprofitar el trànsit de la televisió analògica a la digital per reconduir les coses i tornar a l’ordre, a l’ordre de l’encaixonament regional de les “llengües autonòmiques”.

A les Balears, la situació, una vegada acomplits tots els canvis, quedarà de la manera següent: els 24 canals espanyols, amb alguna desconnexió escadussera de TVE (els privats no en podran fer); un o dos canals autonòmics públics (IB3) i dos canals autonòmics privats (El Mundo i Prisa-Localia); dos canals públics insulars adjudicats al Consell (a Mallorca Mallorca TV i una altra freqüència que donarà cobertura a les antigues televisions locals que el PP intentà esborrar) més dos canals insulars privats (Canal 4 i el que ara es diu M7). I, a més, vint-i-vuit canals locals, quatre per a cada una de les set àrees en què s’ha dividit l’arxipèlag, concedits ja als amics del PP (per exemple, a Palma es veurà Popular TV entre altres).

Una de les primeres coses que cal considerar és el percentatge d’ús del català en aquest nou entramat. Tenint en compte els usos actuals de les empreses adjudicatàries, es pot calcular que l’espai del català en el conjunt de l’oferta televisiva que rebrà cada ciutadà de les Illes podria estar al voltant del 10 per cent, un veritable problema.

Un altre element important és la possible pèrdua de la recepció de TV3 i el Canal 33. El govern del PP hi té molt d’interès, i ja tenim una llarga experiència en punyalades d’aquestes, fetes amb el pretext de qüestions tècniques o legals (recordem la desaparició a les Illes del circuït català de TVE, de Ràdio 4, de Som Ràdio o la decisió recent –en part frustrada– d’eliminar d’un cop dotze televisions locals de Mallorca).

D’altra banda, no es tracta només de rebre TV3 i el Canal 33. La solució pactada al País Valencià entre Acció Cultural i Montilla, que permet rebre TV3 però res més, és immensament insatisfactòria. Al Principat hi haurà com a mínim 8 canals en català de cobertura autonòmica, quatre de públics (TV3, Canal 33, el canal informatiu 3/24 i el Canal 300 dedicat a la ficció) i quatre de privats (el generalista Td8, el cultural Vida, l’infantil Parc i el musial Flaix TV). Rebre tots aquests canals a les Illes i al País Valencià seria altament desitjable (diguem de passada que la Llei de normalització lingüística de les Illes, aquella que el Govern balear es passa pel folre, diu que aquest Govern ha de difondre a l’arxipèlag els canals en català de la resta de la comunitat lingüística), però els “condicionants tècnics” estan al servei de l’Estat jacobí.

Ja sabem que la televisió digital no és una revolució sinó una reforma tècnica. La revolució vindrà quan a totes les llars la televisió es rebi per Internet, sense límits tècnics. Però és l’escenari que ara arriba, i a les Balears i al País Valencià podrà ser un escenari de lluita per la llengua com en altres conjuntures decisives. Cal que tothom es posi en marxa. No és hora de badar.

Documents:

Ley 10/1988, de 3 de mayo, de televisión privada

REAL DECRETO 438/2004, de 12 de marzo, por el que se concede a la Comunidad Autónoma de las Illes Balears la gestión directa del tercer canal de televisión 

Real Decreto 439/2004, de 12 de marzo, por el que se aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital local

LEY 10/2005, de 14 de junio, de Medidas Urges para el Impulso de la Televisión Digital Terrestre, de Liberalización de la Televisión por Cable y de Fomento del Pluralismo 

REAL DECRETO 945/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Reglamento general de prestación del servicio de televisión digital terrestre.

REAL DECRETO 944/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital terrestre.