10 de juliol
Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les urnes catalans,
que ens han declarat la guerra.
(Esper que els lectors sabran actualitzar els elements simbòlics, com jo he actualitzat el tercer vers. Hauríem de mirar qui podria ser avui el capità.)
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Demà farà 295 anys que Mallorca va haver de capitular. I el caballero d’Asphelt encara té un carrer a Mallorca.
Com a capità, el de sempre, el trobo excel·lent. Els altres, no li fan cap ombra; més aviat em cansen per la seva ineptitud.
Dius bé, Gabriel, “a les urnes catalans”, perquè si bé el 10-J serà una fita històrica que recordaran moltes generacions, el vertader plebiscit per a l’emancipació de Catalunya haurà de sortir de les urnes. I sortirà ben aviat.
Això que recorda Joan Capó, que el cavaller d’Asphelt (mai no he pogut aclarir quin era el seu vertader nom), tres segles després d’haver passat a la història encara tengui un carrer a Palma, em fa pensar si d’aquí a tres-cents anys encara tindrem carrers o places amb noms de feixistes que feren la guerra amb en Franco. Aquí allargam les coses, i sobre tot si són decisions, fins a uns extrems gairebé increïbles.
Claude François Bidal d’Aspheld (1665-1743), Gran Enciclòpedia de Mallorca, volum 1, pàg. 253.
Ahir es complí l’aniversari d’una data transcendental de la història mallorquina i que, malhauradament, molts de mallorquins desconeixen:
A primera hora de l’horabaixa del dia 11 de juliol de 1715, entrà a la Ciutat de Mallorca l’exèrcit franco-espanyol de Felip V; i el seu comandant en cap, el Cavaller d’Aspheld, va rebre dels jurats del regne, les claus de la ciutat, una d’or i l’altra d’argent.
Perdérem aleshores el nostre autogovern i la nostra sobirania singular, i entràrem en una llarga nit de subordinació de la qual encara no n’hem eixit.
Gràcies Joan Capó per l’aclariment. La veritat és que no no m’havia preocupat gaire per aclarir quin era el nom real d’aqueix nefast personatge.
Pel que fa a la llarga nit de subordinació de la que encara no n’hem eixit, Joan Gabriel, em sembla que encara estarem molt de temps a sortir-ne, si és que algun dia ho aconseguim.
És de vergonya que l’Ajuntament de Palma tengui un carrer dedicat a un dels genocides de la nostra llengua.
No coneixen la història? o potser la coneguin massa i en sien còmplices.
Una cosa aixì no passa ni a les repúbliques bananeres.