Reacis, reticents, renitents i reluctants
Reacio és una paraula espanyola, tan antiga com la llengua, inexistent en cap altra idioma. D’origen incert, la seva grafia antiga (refacio o rehacio) i el seu significat originari (‘esquerp’) fan creure a Coromines que procedeix d’un refracidus, derivat de fracidus (‘ranci, podrid’). Com que una llengua subordinada com el català agafa de l’espanyol tot quant aquest té, la nostra gent usa la paraula reaci. El castellanisme hauria pogut passar inadvertit als codificadors, com hi han passat milers d’hispanismes, però, afortunadament, va ser detectat i rebutjat i ara és paraula que no surt als diccionaris normatius. Refractari és una de les solucions proposades.
També mereix un comentari la paraula reticent (i reticència). Continua aquí.
1 comentari1 comentari rebut
Podeu deixar un comentari
Gràcies a Déu que som resilients per a aguantar els cops que contínuament ens enverguen i reluctants a deixar-nos prendre la nostra llengua. No deixem d’ésser renitents a fer-ho.