Terminologia electoral

Un seguidor dels meus articles, que ha viscut de prop les eleccions recents del Principat, em demana la meva opinió sobre les paraules sondeig, comicis i mesa. I la meva opinió és que els tres mots són castellanismes dels molts que infesten la nostra pobra i desfigurada llengua.

Podeu llegir l’article complet aquí.

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Llull Martí - 14 desembre 2010 6:48 pm

    Tens més raó que un sant. I sobre tot, perquè tots aqueixs castellanismes no ens feien cap falta, i ara és molt difícil prescindir-ne. Els vicis vells són molt mals d’erradicar, i supòs que seguirem fent coses per l’estil durant anys i més anys, però convendria que es canviàs d’actitud i començàssim a anar pel nostre compte, en les qüestions lingüístiques, en lloc d’imitar tan servilment això que fan els castellanoparlants.

  2. 2
  3. Sebastià Salvà - 16 desembre 2010 12:44 am

    El cas de “passeig” i “passejar” no veig gens clar que sigui un castellanisme, atesa la seva antiguitat (c. 1405, segons el DCVB) i el sentit reiteratiu i recreatiu que té (a diferència de “passar”).

    I “bombardejar” també té aquest sentit reiteratiu, sens perjudici que, si es tracta de llançar una sola bomba o canonada, pugui parlar-se de “bombardar”.

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 16 desembre 2010 12:53 am

    No, ‘passejar’ no és cap castellanisme. El castellanisme és (hipotèticament) ‘passeig’. Segons Alcover-Moll documentat per primera vegada al Lacavalleria (1696)(en el sentit de ‘acció de passejar’). El sentit de via urbana és encara més modern.

    Sobre ‘bombardejar’ no veig tan clar el que dius.

  6. 4
  7. Bernat - 16 desembre 2010 10:22 am

    Gabriel,

    Em sembla que tens raó. Crec que caldria revisar el terme ‘passeig’, en els dos casos que esmentes. L’Alcover-moll recull ‘Passejada’ com a acció i com a via pública en rossellonès. Potser aquest darrer cas és influència del francès (no ho sé cert) perquè en francès també es pot dir ‘promenade’ al lloc o via urbana destinada a passejar (malgrat que avui dia crec que s’usa més ‘boulevard’o en el cas de vora mar ‘bourd de mer’).
    En els diccionaris d’occità que he consultat, no és gaire clar: em sembla que la forma principal seria ‘baloard’, però crec que també es podria dir ‘passejada’ (aquesta darrera forma és també l’acció de ‘passejar’). De tota manera, també he trobat un diccionari (a Internet) en què a la via urbana se l’anomena ‘passeg’, és a dir, ‘passeig’. Val a dir, però, que l’occitanisme modern ha seguit sovint la fressa del català i no sé i això seria un catalanisme modern en l’occità dit de referència.

    L’aplicació de l’acció de passejar a la via pública deu ésser moderna en totes les llengües esmentades. En català, em semblaria força adequat, en cas que recuperem ‘passejada’ com a acció’, aplicar aquest terme també a la via urbana: ‘Passejada del Born’,’passejada de Gràcia’; i en el cas de Passeig marítim? Passejada vora mar/de la riba? També es podria proposar un altre terme per substituir ‘passeig’ com a via pública.

  8. 5
  9. Sebastià Salvà - 17 desembre 2010 12:42 pm

    “Passeig Marítim” –> “Façana Marítima” (com en altres llengües).

  10. 6
  11. Bernat - 18 desembre 2010 10:22 am

    Sebastià,

    Crec que ‘façada marítima’ fa referència a l’urbanisme de la ciutat, al litoral. Almenys això és ço que diu el Termcat. També m’ha sorprès que aquest mateix organisme proposi com a equivalent francès de ‘Paseo marítimo o passeig marítim’, ‘promenade maritime’. Pens que és un error perquè en francès s’usa ‘bord de mer’. Bé, això ho hauria de dir qualcú més expert en francès, però crec que és així. Per ventura en francès a la via urbana vora mar destinada a passejar no se l’ha batejada amb cap nom.

  12. 7
  13. Bernat - 18 desembre 2010 10:33 am

    A Palma hi havia un nom anterior al Passeig Marítim: Passeig de la Riba. Per ventura es podria intentar de recuperar o transformar en ‘Passejada de la Riba’ (aquesta darrera opció seria l’ideal,pens, però no sé si tendria gaire seguiment

Podeu deixar un comentari