No titlleu més, si us plau
Hem arribat a un punt en què no hi ha diari, de paper o digital, que cada dia no dugui en algun títol —que és com s’hauria de dir, i no titular— la paraula titllar. Després de qualsevol declaració que faci un polític, ja tenim que “el senyor (o la senyora) Tal titlla tal o tal cosa de…”, i aquí posau-hi l’adjectiu que vulgueu. Segons els diccionaris, titllar significa “assenyalar (algú) amb una nota denigrant, desfavorable”. Segons aquesta definició, es podria dir “avui m’han titllat de mentider” o “la va titllar de llepafils”, i amb aquest significat degué començar la profusió de titllar als diaris. Però tant s’ha usat el mot i tant se n’ha abusat que ara ja es fa servir amb el simple significat de ‘qualificar’. Fa pocs dies he llegit a un digital de cert prestigi que “Ridao titlla les consultes de ‘petit assaig’ per (sic) un futur referèndum”, i no crec que Ridao vulgui atribuir a les consultes cap “nota denigrant o desfavorable”. Hauria d’haver dit “Ridao qualifica les consultes de ‘petit assaig’ per a un futur referèndum”.
Gratant una mica en aquesta qüestió, però, trobarem altres sorpreses. Continua aquí.
3 comentaris3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Després de la lectura del teu article, ens guardarem prou de titllar-lo, però l’haurem de qualificar de ben aclaridor.
“Duran i Lleida titlla d’impossible una Catalunya sobirana” (Racó Català)
Benvolgut Gabriel, aquests darrers dies, rellegint Llorenç Galmés, he pensat en tu per l’article sobre “titllar de”: vaig veure que ell usava “motejar de” i “reptar de”; ara m’ha llegut cercar-ho al DCBV i hi surt.
Et salud cordialment, M.