La vodka
El fet que la immensa majoria de paraules acabades en –a siguin femenines i que no ho siguin normalment les que tenen altres terminacions ha provocat qualque canvi de gènere en algunes paraules entre persones que no tenen un bon model lingüístic com a referent normatiu (aquí i en algunes èpoques perquè aquest model no ha estat disponible). Per a molts de catalanoparlants orientals la paraula sucre, que acaba en una vocal neutra que pot ser percebuda com una a, és una paraula femenina (la sucre o la sucra). Continua aquí.
6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
I parlant de la vodka, un temps l’Occident se sentia menaçat per l’antiga URSS, avui les menaces vénen d’altres llocs. Però, ai las! el que no canvia des de fa cinc-cents anys és la condició de llengua menaçada del català.
En poder, ens podries explicar per què prefereixes “menaça(r)” a “amenaça(r)”. Gràcies.
En poder. És a dir, quan tengui aclarit (si l’hi tenc mai) el gran tema de la interferència en la formació de verbs amb el prefix -a. Tema que em du de cap fa molt de temps i que és molt difícil.
En el cas de ‘menaçar’ la llengua medieval sembla que diu ‘menaçar’ i ‘menaça’; el francès diu ‘menacer’ i ‘menace’, l’anglès ‘menace’ i ‘to menace’, l’italià, ‘minacciare’ i ‘minaccia’. ‘Menaça’ ve del llatí ‘minacia’ i ‘menaçar’ està format damunt ‘menaça’.
Aquests mateixos fets es donen en altres verbs, com ‘consellar’, ‘moblar’, ‘condicionar’, ‘ruïnar’, ‘turmentar’, ‘travessar’, ‘metrallar’, ‘fusellar’, etc., i en adjectius com ‘fortunat’. Ningú no sap per què alguns d’aquests verbs s’han alliberat del prefix presumptament castellanitzant i altres no.
Si el/la vodka és un aiguardent, o un licor, o una determinada classe de “suc” alcohòlic, a mi em sembla, en principi, més apropiat atribuir-li el gènere masculí, però acceptaré el que finalment diguin els especialistes. Pel que fa a “ràdio”, jo no record haver-ho sentit dir mai, en mallorquí, com a masculí, i sí moltes vegades als castellanoparlants de quan jo era jove (fa molts d’anys): “un arradio”, “el arradio” etc.
Gràcies per l’aclariment. 😉
Potser els erudits medievals a l’hora de prefixar un verb prenien l’exemple de l’equivalent etimològic en llatí, en cas que n’hi hagués. Per ‘menaçar’ tenien la referència de ‘minari’. Potser la forma ‘amenaça’ sorgí de la mateixa manera que ‘una nou’ va esdevenir en alguns territoris ‘un anou’. Si posteriorment ‘amenaça’ es va consolidar és sens dubte per la xacra de la subordinació lingüística.