El Termcat, un vaixell sense orsa ni timó
El Termcat ha decidit de normalitzar el terme bloc, amb –c, per a designar allò que en el món en general es diu blog, amb –g. Alhora ha instituït el derivat blocaire per a designar el que en anglès es diu blogger. Em sembla un gran error: crec que, malgrat que puguin circular sinònims diversos a gust dels usuaris, el terme estandarditzat pel Termcat hauria de ser inequívocament blog.
A la seva pàgina web la institució ens dóna aquesta explicació: “Pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web.”
La primera part de l’explicació és més aviat greu. Primer, hi ha una inquietant confusió entre adaptació fonètica i adaptació gràfica (del punt de vista de la fonètica l’adaptació hi és, perquè en català es pronuncia blok tant si s’escriu bloc com si s’escriu blog). En segon lloc, l’afirmació suposa desconèixer o ignorar les mateixes bases de l’ortografia catalana. Les paraules procedents d’altres llengües acabades en –g mantenen aquesta consonant en la seva forma gràfica catalana (buldog, grog), igual que les paraules derivades d’ètims llatins o grecs amb aquesta consonant final (mag, pedagog, demagog, biòleg, pròfug). Prou que Fabra es va escarrassar defensant en el seu moment que si totes les llengües de cultura escrivien àcid o pròleg amb consonant sonora, els catalans no havíem de fer-ho d’una altra manera per molt que la fonètica ho semblàs exigir. Bloc no pot ser de cap manera una adaptació al català acceptable del terme anglès blog, que en la nostra llengua només es pot escriure blog. Igual que pedagog no pot ser pedagoc.
La segona part de l’argumentació ja és més discutible. Si es tracta de substituir el mot anglès per un de català preexistent cercant una equivalència en el significat, l’adopció de la paraula bloc (com es podria adoptar diari, llibreta o una altra de semblant) és també molt problemàtica. Primer perquè aquesta adopció queda perversament embolicada amb la inadmissible adaptació gràfica detallada més amunt. I, a més, perquè perdem la possibilitat de distingir dues coses que, per molt que s’assemblin, són completament diferents, com és un bloc fet de fulls de paper i un blog d’Internet. No havíem quedat que una llengua de cultura ha de distingir conceptes i expressar amb precisió el major nombre possible de matisos?
És ben trist, però aquest és un altre cas que s’afegeix als errors, badades i castellanades que el Termcat acumula (lloc web, arrova, escaneig, assecadora de roba, assecador de cabells, gasolina, gravadora de CD, etc.), sempre amb l’excusa que són termes molt introduïts. Em tem que la pífia del bloc ja és irreversible, i, malgrat que alguns bloguistes, no blocaires, continuarem resistint, en aquest punt el català resta penosament separat de les altres llengües europees. Perdona’ls, Fabra, perquè no saben què fan.
13 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
De cap manera bloc pot esser s’adaptaci? fon?tica de blog. Senzillament sonen distint: en angl?s blog no sona com bloc en catal?. Aix? de senzill.
Al meu blog, faig servir la part?cula "bloc". No estic en disposici? d’afirmar si la faig servir com a mot o com a terme. En tot cas, a m?s de per la segona ra? del Termcat, consider que el derivat "blocaire" es distancia de l’espanyol i ?s una marca de genu?nitat. No s? si estic en condicions, per?, de defensar-lo com a terme. En Bibiloni en sap m?s que jo.
Pensem que en temps de Fabra hi havia una esp?cie de fil?legs que pensaven que "llavial" o "cervellal" eren millors que "labial" o "cerebral" perqu? els segons eren massa iguals que els corresponents espanyols. La terminologia cient?fica i el l?xic culte (crec que en el sac hi podem ficar el "blog") tendeixen a la universalitat. Normalment els qui se separen de la regularitat s?n els espanyols. Avui totes les lleng?es diuen "blog" (encara que el franc?s tamb? diu "blogue"). No m’estranyaria que fossin els nostres ve?ns que qualsevol dia fessin la raresa: ja he vist per alguna p?gina web la forma "bloj".
No res, les deix aqu? per a complementar el debat:
http://www.caballe.com/2005/10/11.html#a6084
http://www.softcatala.org/noticies/12102005327.htm
http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/12410
Com a usuari s?c contundent: Dic Blog!!! I en tenc un parell. Us anim a escriure’n.
?s curi?s, em sembla que ?s la primera vegada en molt de temps que no estic d’acord amb en Gabriel B. i en canvi s? que estic d’acord amb el Termcat. A?? ?s una mena de miracle.
Que no serveixi de precedent, eh?, que una oreneta no fa estiu. Jo continuar? criticant el Termcat sempre que s’ho mereixi, per? no en aquest cas, que em pareix que han tingut un gran encert.
Aquesta discussi? m’ha recordat quan a Vilaweb van decidir d’escriure "Irac". Alg? m?s escriu "Irac"? Em sembla que no gaires persones… En canvi, "bloc" est? prou est?s, i no hem d’oblidar que tampoc no s’allunya tant d’altres termes inform?tics com ara "ratol?", "Xarxa", "navegador", "galetes"…
Considero que la forma "bloc" defineix perfectament un weblog si tenim en compte el DCVB. Aquest diccionari recull per a "bloc" la doble condici? d un weblog: quadern i calendari; ?s a dir,un diari, ordenat cronol?gicament. Volem evitar confusions?; diguem-ne "bloc intern?tic", per? em sembla que hi haur? pocs casos de confusi?. Si alg? diu que participa en un bloc, pot c?rrer el risc que alg? no l entenga? I si conv?, sempre podem usar la forma m?s universal "weblog"
En un comentari precedent es diu que la pronunciaci? de "bloc" no ?s semblant a la de "blog". Tenia ent?s que les dos os eren obertes…
Pel que fa a la derivaci?, ara mateix segurament ens ?s m?s euf?nic "blogaire" o "bloguista" (per tal com hi ha d’altres paraules acabades amb C que fan els derivats amb G, i pel costum del "blogger") que no pas "blocaire", que potser podr?em pensar que ?s un senyor que bloca, un "blocador". Per? amb el costum i el sufix " aire" no hem de tindre cap problema.
Ho has vist aix??
http://turrai.lamevaweb.info/post/2116/37786
M’agraden les formes blog i bloguista. Per? com seria l’infinitiu, blogar? Igual com boxar o xatar?
Podria ser "blogar". Per? no estic segur si aquest verb ?s gaire necessari. A mi no em fa gens de falta. M’estim m?s expressions com "editar un blog", "gestionar un blog", "llegir blogs", etc. que s?n molt m?s clares. Si em permeteu la broma seriosa, tenim "piano" i "pianista" per? no "pianar".
El meu bloc ha passat a ser un blog.
Aqu? teniu un post que vaig posar a Racocatal?.
T?tol: per qu? "xat" i no "chat" o "txat"?
Ja s? que xat a primer cop d’ull sembla una adaptaci? amb un estil molt catal?, per? jo en aquest cas hi veig un nyap de l’IEC.
A veure, que potser els catalans no podem dir els sons [tS] a principi de mot? ([tS]=ch a la paraula anglesa chat)
Resposta: s? que podem ja que tenim una paraula que comen?a amb aquest so: txec, tx?quia. Per qu? no ho han convertit en xec, x?quia? Misteri.
Ara us posare l’exemple de l’alemany (ho sento pels antigerm?nics):
l’alemany t? una llargu?ssim llista de paraules que comencen amb el so [S] ([S]=sh a la paraula anglesa she), que ells escriuen "sch" i nom?s t? una paraula que comenci per [tS], que ells escriuen "tsch". Endevineu quina paraula ?s? La paraula ?s "tscheschich" que significa "txec" justament.
Per tant, referent a aquest aspecte, l’alemany ?s absolutament calcat al catal?.
El tema ?s que els alemanys, tot i nom?s tenir una paraula comen?ada per [tS] no han tingut cap problema a acceptar la paraula "chat" tal com v? i pronunciar-la [tSat]. Ni tant sols s’han molestat a canviar l’escriptura per una d’alemanya (seria tschat). I per qu? no ho han fet? perqu? s?n perfectament capa?os de dir [tSat], igual que els catalans tamb? som perfectament capa?os de dir [tSat]. De fet la gran majoria dels catalans diu [tSat]. Llavors per qu? escrivim "xat"?
Si no us agrada "chat" escriviu "txat" encara que jo votaria per escriure-ho de la manera original anglesa, com fan a tot arreu del m?n (q?esti? d’opci? personal meva).
Els espanyols diuen "chat" quan aix? no podria ser una paraula espanyola, ja que no hi ha cap paraula espanyola d’origen que acabi en "t". Com ?s que no ho han convertit a "cha" o "char" o "chate"?
El fet ?s que molt espanyols diuen "cha". I especialment en el plural diuen "chas" ja que els costa molt dir "ts" a final de paraula.
Els espanyols no han modificat la paraula i nosaltres si? aix? no t? gaire l?gica. Ells s? que l’haurien d’haver modificat en una manera pronunciable per a ells, per? nosaltres podem dir "txat" tranquil?ssimament.
Per qu? els catalans sempre hem de fer coses rares?
Pd: jo dic i escric sempre "chat".
[afegit m?s tard]
El fet aqu? ?s: per quin motiu d’una paraula anglesa amb el so [tS] al principi s’ha de passar a una paraula catalana amb so [S]?
Un motiu podria ser que els catalans no poguessim fer el so [tS] al principi. Per? est? clar que podem:
1- tenim algunes paraules amb el so [tS] al principi: txec, txad, txet?nia.
2- molta gent, de tots els dominis dialectals, de fet diu [tS] en paraules comen?ades per "x".
Que en el passat pel motiu fon?tic que fos el catal? cre?s molt?ssimes paraules comen?ades per [S] no significa que el so [tS] sigui prohibit per a nosaltres. Simplement aquell "succ?s" fon?tic va oc?rrer per uns motius que no tenen res a veure amb passar de [tSat] a [Sat]. ?s simplement absurd fer aquest canvi. I poc professional.
Jo sóc ninotaire, no “ninotista”. Que jo sàpiga hi ha drapaires i firaires, no “drapistes” o “firistes”. Lingüistes sí que n’hi ha. I per molts anys. Aquesta part de l’argument, per tant, em sembla més aviat pobre. No tinc una especial simpatia pel Termcat, ni en cobro cap comissió –més aviat no, i ja m’aniria bé- però em cansa l’energia gastada en aquestes discussions de conseqüències divisòries entre els propis parlants de la llengua, que valdria més emprar en altres problemes lingüístics que considero són molt més importants. Se’m podrà dir: “oh, és que acceptes un dit i se t’enduen el braç, eh”. Però, malgrat les meves mancances acadèmiques, tampoc vaig néixer ahir com per confondre quan cal emprar aquesta advertència.
Jo no en sóc de lingüista i només amb aquest argument de dalt no en tinc prou per a començar una guerra -ni ganes- sobre si formo part dels bons o dels dolents per emprar bloc enlloc de blog. No podria mai defensar perquè al final vaig decidir-me pel primer, emprant termes com “ecdòtic” que no sé que volen dir -mentida, ja ho he consultat al diccionari però, ai! no n’hi ha prou amb això. Però sí que sóc, insisteixo, ninotaire, coses que passen. I, vaja, crec que, tot i que una mica antic, el terme no el considero ni despectiu. En absolut.
I bloc, em sap greu, m’agrada força. Mentre continuï usant-la sense perdre amics, ho continuaré fent. El dia que en perdi un que realment valgui la pena –si és un ser energumènic, per mi ja sap on és la porta- cap problema, començaré a usar blog i aire, que fa pujada. El que és segur és que jo, al meu bloc -ho sento-, no faré distincions entre els comentaristes que anomenen les seves andròmines virtuals d’una manera o de l’altra. Cansa, a aquestes alçades de la vida, que et mirin pel damunt i et posin l’etiqueta d’ignorant amb aquesta alegria pel que considero, modestament, una collonada.
Crec que hi ha moltes altres coses força més preocupants a la nostra llengua. Ara, si del que es tracta és de començar a inventar polèmiques artificials per tal de dividir els parlants que quedem, jo tinc molta imaginació i me’n venen al cap una pila: en quatre dies aconseguiré que tots s’hagin passat al castellà. Prefereixo deixar, però, aquesta feina per als nostres amics de Madrid, que d’això de dividir-nos en tenen la mà trencada. Ara, si els volem donar-ho tot mastegat, perfecte: nosaltres en sabem també un niu de col·laborar a l’autodestrucció.
Que tingueu un bon dia.