La Llotja o la Llonja?
Llonja és una paraula que no figura en el DIEC —i no voldria ara donar idees— i, malgrat tot, a Mallorca és paraula escrita habitualment, sobretot per a referir-se a l’edifici de Sagrera; no tant en les altres accepcions, com les llotges del peix, dels estadis de futbol o dels teatres, en què se sol dir formalment llotja. Llonja és un mot autoritzat per una certa tradició que passa per Alcover, Moll, etc. i ha rebut un valuós cop de mà de Coromines, qui diu que llonja seria un castellanisme inacceptable en el Principat, però és completament legítim a les Illes i al País Valencià. Una afirmació matisable i que, en tot cas, representa una visió peculiar de la unitat de la llengua. Coromines també ha defensat la idea que l’espanyol lonja és pres del català (de València) llonja. Amb tot, i sense pretendre rebutjar absolutament la forma llonja, crec que allò que s’ha dit és ampliable i alguns punts clarament revisables.
Aquí podeu llegir la resta de l’article. I aquest és el que fa cent!
10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
A mi me pareix que d’article inicial, ni salat ni literari, no cal posar-ne cap. A més, com que és Mallorca, caldria fer servir ‘llonja’ en comptes de ‘llotja’. Quant a l’article de ‘del peix’ em falta informació. Seria millor sense, en cas que no es volgués indicar exclusivitat, és a dir, si hi hagués més d’una llonja (‘Llonja de peix’); si n’hi hagués solament una, potser seria més adequat amb article (Llonja del peix). Tot això, en cas que aquesta fórmula sigui tradicional. Perquè si cercam altres fórmules i deim, ‘llonja de mar’, no té perquè ésser necessàriament de peix, pot ésser de mercaderies.
Com se justifica sa mecla d’articles, un de salat i un de lalat? I per què “llotja” i no “llonja”?
Es començament des comentari d’en Bernat per ventura explica sa mescla (o mescladissa, però no “mecla”) d’articles. Segurament, qui va redactar es ròtol també va percebre que es primer article era postís, que no formava pert des nom, i a posta el va salar.
Una altra cosa s´´on es noms comercial. A Palma hi ha una botiga anomenada “El paradís del matalàs” i un puticlub anomenat “El templo del faraón”. Trop que en aquests casos es primer article no fa nosa.
Lluís,
Ha, ha, ha… Molt bo l’exemple de ‘El templo del faraón’, no en coneixia l’existència. També hi ha (o hi havia) ‘El globo rojo’. També amb article, clar. Sense article seria força estrany.
No només és el contingut, sinó també la forma allò que fa aquest rètol grotesc. Els qui van a la llotja són miops? Em recorda més aviat la grafia de les atraccions dels parcs temàtics. I d’això deu anar la cosa, una llengua de parc temàtic, o llibrets de les falles, amb totes les folcloritzacions que hi capiguen.
Aquesta vegada he volgut fer un avançament de l’article penjant només la imatge de baix, a fi de deixar córrer la imaginació dels lectors. Faig constar que els comentaris precedents han estat escrits abans que els seus autors llegissin l’article i coneixent només la imatge.
Bernat, “El templo del faraón” ès a Son Castelló. Ocupa una nau sencera.
En el meu llibre Prenint el demble a les paraules hi ha un article titulat Llonja, llotja, lògia, en el que don a conèixer l’opinió de Coromines en defensa de la denominació de Llonja per a les llotges de Palma i de València. Com a nom propi, jo li diria “La /Sa Llonja”, i com a nom genèric “llotja”, però no em repugna la denominació de “La Llotja” per a l’edifici d’En Sagrera si això ha d’ésser beneficiós per a la unitat de la llengua.
Gabriel,
El teu criteri és molt coherent, de fet em sembla més encertat; tant de bo a Barcelona fessin igual i cercàssin sempre solucions comunes. Normalment no és així. En aquest cas, però, també cal tenir en compte tots els esforços dels lingüistes que ja fa anys que reivindiquen l’ús de ‘llonja’. Jaume Corbera, per exemple, un col·lega teu de l’UIB. És a dir, tant de temps reivindicant ‘llonja’ i ara cal tornar a ‘llotja’? Crec que hem d’ésser oberts, receptius i capaços de rectificar, però seria bo no desorientar (encara més) els parlants i no canviar de criteri continuament.
Realment és curiós. Vénga dir als mallorquins que renunciïn a tal mot o tal altre, tot i la defensa, com han dit en un comentari anterior, que en fa Jaume Corbera. En un dels seus diccionaris de barbarismes (Parlar bé, oikos-tau, 1996) diu: “Escriu Eiximenis al Llibre Dotzè del Crestià, capítol CLIV (any 1381-6?), a un conte protagonitzat precisament per un mercader de Mallorca:
“E com lo valencià anàs a un hostal e el mallorquí a sa casa, lo mallorquí escriví ab almànguera, en la Llonja e per diversos carrers de Mallorca, aitals paraules:
“Mallorca és deserta,
car los seus desacull
e als estranys és oberta”.”
(Extret del volum 6 de la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, p. 73; Barcelona, 1925.)
També hem de renunciar, a Mallorca, a cartó, caragol…? Ara ens bombardegen amb “cartró” als contenidors i molts de restaurants ens ofereixen “cargols” que, segurament, deuen pensar que són més gustosos que els “caragols” o més correctes. No sé fins a quin punt hem de discutir sobre aquestes coses.