«Actitud», paraula problemàtica
Ja fa molts d’anys que en diverses publicacions i a les meves classes vaig denunciar com a castellanisme la paraula actitud. La primera observació pertinent és el fet que en totes les llengües que han adoptat aquest mot hi apareixen dues tt o una, i l’única llengua en què hi trobam una c és l’espanyol (i les seves còpies, català i gallec). Italià attitudine, francès i anglès attitude, portuguès atitude, romanès atitudine, danès attitude, suec attityd, maltès attitudni. Doncs quan totes les llengües coincideixen en un terme i l’espanyol i el català discrepen d’aquella forma universal, podem posar-nos a investigar. L’article complet, publicat en el Diari de Balears dissabte passat, el podeu llegir aquí.
2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Gabriel,
En occità han seguit la tendència catalana, però la pronunciació del mot ‘actituda’ seria ‘attituda’ ja que un tret característic és l’assimilació de les oclusives amb la consonant següent. Tal com es fa en mallorquí o empordanès.
*ja que (causal) : puix que, com que, car, per tal com, perquè
No, en occità diuen ATituda
https://opinion.jornalet.com/lenga/blog/2808/actitud-un-mot-amb-una-istoria-especiala