Èxits i successos
Crec que són dues paraules fascinants que demanen un bon estudi, perquè en sabem molt poc. Coromines dedica a la primera unes escasses línies del seu Diccionari etimològic i complementari, i a la segona, quatre línies (una vintena de paraules). És a dir, no se’n diu pràcticament res. En aquest article, igual que en molts d’altres, només podrem fer un esbós, que requerirà més recerca. Continua aquí.
20 comentaris20 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Per si us pot ser d’utilitat, aquests són els resultats que dóna el CICA (“Corpus informatitzat del català antic”) per al mot “succés”:
– 1a meitat del segle XV:
E mentretant, senyor molt excel•lent, suplicam molt homilment vostra gran senyoria vulla per mercé vostra avisar-nos ab lo correu portador de la present, e, aprés, contínuament e sovint, per nostra consolació, de tot lo SUCÇÉS en la dita vostra empresa, car gran e molt gran és lo contínuu desig nostre de saber-ne sovint noves e ardit (“Epistolari de la València medieval”, II, 2/4).
– 2a meitat del s. XV:
Molt noble mossènyer, e molt magnífich e de gran providència: Pochs dies són passats reebem una vostra letra, feta en Balaguer a •VIII• del present mes, fahent-nos menció que, per altra letra vostra que devia portar Comes, correu, nos havíeu scrit pus specificadament e distinta del SUCCÉS dels affers de la sacra majestat; la qual, fins en la hora d’ara no havem reebut (“Epistolari de la València medieval”; II, 3/4).
– 1a meitat del s. XVI:
Ruffo també, en una Epistola que fa a l’emperador Valentiniano de la dignitat real ý consular he imperial ý del SUCCÉS ý senyoria del poble romà parlant de las províncias de Spanya, posa per primera ý principal la Tarraconense (“Llibre de les grandeses de Tarragona”).
Esta primera vista ý encontre de aquestos dos capitans enemichs fonc pronòstich del SUCCÉS de la guerra, que avien de vèncer los romans (ibid.).
– 2a meitat del s. XVI:
No posaré ací los qui som, ni res del SUCCÉS d’ella, pues més largament se veurà en los llibres que estan intitulats “De la Acadèmia”, a on estan totes les hobres que•s feren ý fan en ella (“Autobiografia” de Bernat Guillem Català de Valeriola).
En lo que toca a mes pretensions, conforme serà lo SUCCÉS, axí en faré la memòria (ibid.).
Ý axí, a 11 de setembre, li escriguí una carta, la qual està insertada en lo “Llibre de memòries”, lo SUCSÉS de la qual yo•l diré quant y aurà ocasió (ibid).
Ý tot tingué bon SUCCÉS, laós a Déu (“Diari de Frederic Despalau”).
Lo qual és vingut molt content del bon SUCCÉS [que] avie tingut en la frontera (ibid.).
[…] se fessen en la present ciutat ý diòcesi de València processons ý pregàries supplicant a Nostre Señor […] per lo bon SUCCÉS de la armada que Sa Magestat entenia enviar contra•l regne de Inglaterra ý tenia ja aparellada en la ciutat de Lisboa, en Portugal (“Llibre d’antiquitats de la Seu de València”).
[…] haver comés violència en llur filla, lo que en enteniment de persona alguna no deu entrar ni concèbrer un tal SUCCÉS per lo dalt deduhit ý exposat, verum (“La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI”).
Semblant dia sia scur ý Déu del celestial lloch no li done SUCCÉS en l’ any ni claror alguna aquell il•lustre (“Llibre de Job”).
Ý doncs, lo papa no podia considerar per lo succés de llavors, que no és servit Déu de què ell farà? (“Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa”).
Ara reste ben satisfet ý content de aqueixa història ý del SUCCÉS d’ella no•n resta a demanar sinó com estau certificats de tot això? (ibid).
Yo bé tinch notícia de la eixida de aqueix dàpifer de ma casa, mas no sabia de son SUCCÉS, ý alegre•m que tan bé se sien sustentats allà! (ibid.).
Ý per ço foren elles tan curioses de voler saber lo SUCCÉS ý fi de la reyna (ibid.).
Per ço de assí avant obriu los ulls ý llegiu tostemps que pugau, que no danya a res lo saber lo SUCCÉS de les coses pasades, ans aprofite molt bé ý fa que los que no les ignoren són casi profetes de les per venir (ibid.)
Ý Nostre Senyor lo permeté axí perquè fos descubert a Sa Magestat, al qual axí matex plàtia, per sa infinita bondat ý misericòrdia, donar bon SUCCÉS en tot, ý mostrar miracle per a que es vege ý sie ab effecte, en dit príncep, tot lo contrari del que s’és dit (“Memòries de Perot de Vilanova”).
Ý axí, en dits dies, papa Gregori 13 concedí un jubileu pleníssim per a intercessió del bon succés de dita armada (ibid).
Ý que vulla donar a dita armada bon succés ý victòria en l’empresa contra•ls infels, al seu sant servey (ibid.).
Moltes gràcies. Jo no havia volgut donar exemples ni del CICA ni del CTILC ni del CORDE per a no fer esgotador l’article. Però no hi ha dubte que s’han d’analitzar a fons per a entendre els fets semàntics (aquest article ja he dit que és un primer esbós). I, així i tot, de vegades no és clar el significat amb què s’usa un mot tan complicat com aquest.
No oblidem ‘reeixida’ (ex.: “la reeixida de la nostra iniciativa”). ‘Reeixida’ té una bessona en francès, ‘réussite’, que és sinònima de ‘succès (fr)’, però que no abasta tot el camp semàntic d’aquesta.
Els anglesos tenen SUCCESSFUL (success+ful, com si diguessim “ple de succés”)per a designar allò que ha tingut una bona acceptació o ha duit a un bon resultat o ha causat admiració. EXIT (germà del nostre EIXIDA)ho diuen per ‘sortida’ (una “bona sortida” potser també, per a nosaltres, un “succés” o un “èxit”). La sortida d’un avió, després d’un vol feliçment aterrat, es tot un “exit” (perdoneu la facècia).
Al meu entendre, el català antic tractava “èxit” i “succés” (en el sentit de ‘resultat’, fos bo o dolent) com a sinònims; això sí: amb un clar predomini o major freqüència d’ús de la forma “succés”. A diferència del francès (“succès”) i del castellà (“éxito”), no vàrem arribar a assignar a cap de dits mots, de manera espontània i sense interferències, el sentit especialment (o exclusivament) positiu de “triümf”, a no ser que s’acompanyàs el substantiu d’un adjectiu ponderatiu (com “bon”, “gran”, “extraordinari”, “pròsper”…) o que el context inclinàs la interpretació clarament en el sentit de ‘glòria o victòria’ (p. ex.: «Ruffo també, en una Epistola que fa a l’emperador Valentiniano de la dignitat real ý consular he imperial ý del SUCCÉS ý senyoria del poble romà, parlant de las províncias de Spanya, posa per primera ý principal la Tarraconense» (“Llibre de les grandeses de Tarragona”). I, en principi, crec que hauríem de continuar fent-ho així; en cas contrari, cauríem en el castellanisme i/o en el gal·licisme, sense cap necessitat ni justificació.
O sí que hi podria haver una justificació? No oblidem que quan deim que una cosa ha resultat o ha tengut sortida, volem dir que ha reeixit, que ha tengut un bon resultat; de manera que el sentit favorable seria el no marcat, el que se sobreentendria en la majoria de casos, i això és el que degué permetre al castellà i al francès de dur a terme l’especialització semàntica (aquell amb “éxito” i aquest amb “succès”, que devien ser, respectivament, els mots més freqüents en cadascuna d’aquestes llengües), i això podria deixar una porta oberta perquè en català modern també ho facem, de manera natural i intuïtiva, tant amb “èxit” com amb “succés”, ja que, en el sentit de ‘resultat’, sempre han estat mots sinònims. El que cal és potenciar i difondre l’ús de “succés”, puix que la interferència del castellà ens ha fet oblidar aquest mot (en el sentit de ‘resultat’), que era molt més freqüent que “èxit”; però tampoc no bandejaria “èxit” en el sentit de ‘triümf’, perquè, a diferència del francès, en català sí que teníem aquest mot per a designar ‘resultat’.
Per cert, Gabriel, et volia demanar què penses de la proposta de Juli Moll d’escriure “triümf” en comptes de “triomf” (http://books.google.es/books?id=E_ovmiGZtU8C&pg=PA250&lpg=PA250&dq=tri%C3%BCmf+triomf+di%C3%A8resi+Moll&source=bl&ots=CfXxm5GLnd&sig=FeKJrnLQo1rlxsSfaR1az5GyxPA&hl=es&ei=rj7fS-6mBJeL_AbBrricBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q=tri%C3%BCmf%20triomf%20di%C3%A8resi%20Moll&f=false).
D’altra banda, dels exemples que he posat en l’anterior post arrib a la mateixa conclusió que tu: abans que el mot “succés” prengués el sentit de ‘resultat’, va tenir el de ‘manera o ordre d’esdevenir-se un seguit de fets, l’un darrere l’altre’. Ara bé, un cop va haver agafat també el sentit de ‘resultat final’ (sense arribar mai a substituir o desplaçar aquell primer sentit), crec que això ja va possibilitar que adoptàs també un tercer significat: el d’un ‘esdeveniment concret o puntual’, com en la frase «[falsament acusat d’]haver comés violència en llur filla, lo que en enteniment de persona alguna no deu entrar ni concèbrer un tal SUCCÉS per lo dalt deduhit ý exposat, verum» (“La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI”). I, ja amb aquest sentit, la història ens demostra que els fets que solem recordar són els més transcendents, els “de certa importància o fora del curs ordinari”, els extraordinaris, aquells “que impressionen per la seva importància” (com diu el DCVB), i dins aquests (o juntament amb aquests), els éssers humans tenim especial tendència a recordar, sobretot, els “casos sinistres o dolents (mort violenta, robatori, baralla, etc.)”. Seria el cas de la frase suara esmentada (una acusació de violació —si bé en aquell cas era “notòriament falsa”) o d’aquesta altra: «Ý per ço foren elles tan curioses de voler saber lo SUCCÉS ý fi de la reyna» (“Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”).
Compartesc aquesta visió. Ara la llengua hauria d’anar definint d’una manera més precisa el valor de cada un d’aquests mots, cosa no fàcil amb la pressió omnipresent del castellà.
La forma ‘triumf’ la va defensar tota la vida F. de B. Moll, molt abans que l’altre Moll (en Juli). Deia que ‘triomf’ és un gal·licisme com ‘profond’, tots dos usats durant el XIX perquè pareixien més catalans. Però el IEC no ha volgut acceptar mai ‘triumf’. I jo ja no sé ara què convé fer.
Curiós que el DIEC diu “ha tingut un succés”, perquè en anglès i francès empraríem el verb “ser” (“ser un succés”), i no pas “tenir”. També es pot emprar el verb “ser” en català?
En francès sí que es diu ‘tenir succés’: «leur disque a eu un succès fou»; anglès: «their record was a great success». En italià també es diu «avere successo». Crec que en català, llengua romànica, també ho podem dir.
Si més no, és curiós que les llengües que han adoptat el mot «èxit» com a «bona eixida» siguen aquestes:
— català: èxit
— gallec: éxito [és més, «suceso» en gallec de la RAG vol dir ‘feito de certo interese. Aquel suceso deu moito que falar.’]
— asturià: éxito
Després de veure que les llengües que tenen «èxit» amb aquest significat són, com vós dieu, «satèŀlits de l’espanyol», no em deixa gaire marge de dubte del castellanisme o, més ben dit, la contaminació lingüística del significat.
Què penseu de SUCCEÏT per traduir l’espanyol “suceso” i així deixar camp lliure a la reeixida del mot “succés” amb el sentit internacional?
Cosa succeïda; esdeveniment, fet ocorregut; cast. suceso, sucedido. Es passi sa vetlada amb sos amics i familiars contant fets i succeïts de por, Rond. Eiv. 6.
Fon.: suksəít (or.); sukseít (occ.); susuít (Tortosa); sosoít (val.); suʦəít (mall., men.).
La rúbrica dels “sucesos” dels diaris espanyols, en francès són els “faits divers” i en català com en diem?
IB3 fa servir “succeït” http://ib3noticies.com/20100412_62555-estrany-succeit-a-saragossa.html per a “suceso”
El traductor automàtic Babylon tradueix “succeït” per “acontecimiento” http://traduction.babylon.com/espagnol/acontecimiento
No sé d’on surt això de succeït. No veig la paraula a cap diccionari del XIX. Apareix al Fabra de 1932 i a Alcover-Moll. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana la primera ocurrència és de 1882, d’una obra d’Emili Vilanova. És una possibilitat, però per a mi la paraula millor per a designar ‘una cosa que passa, que s’esdevé’ és esdeveniment. I amb això succés podria agafar el valor internacional. Per a titular les pàgines de successos podríem convocar un concurs d’idees. Convocat.
El Diari de Balears em sembla que en diu (o en deia) “crònica negra”.
Proposta per al concurs d’idees: “Fets Diversos”
Malgrat esser un gal·licisme, és una construcció bastant senzilla i neutra.
jo voto per “esdeveniments”. Es una paraula maleïda del català, té un toc cult per massa composta; tantmateix, només ha de servir de títol.
Pens que també en podríem dir “coses succeïdes”, “coses que han passat”, “esdeveniments locals”, “crònica local de fets/de fetes”,”fets i gent” “accidents i incidents”, o, simplement, “fets” o “fetes”.
PEr cert, tota la vida m’havia pensat que eixit-da/èxit era la tipica dualitat evolució normal/cultisme. Que va sortir abans, el verb “eixir” (que serà un arcaisme, però se sent popularment al P.V, i si dius “sortir” et diuen que ets un afrancesat) o el participi?
Hola! T’he deixat un premi al meu blog. Si et ve de gust seguir la cadena, allí podràs veure de què es tracta. En cas contrari, doncs res, continuarem llegint-te…