Parlem de ‘semblar’, si us sembla
Ara és moda rabiosa l’expressió si us sembla —amb qualsevol dels dos sinònims pel que fa al verb i amb totes les formes del pronom—, que sentireu pertot arreu. El professor diu als alumnes: “I ara, si us sembla, llegirem un poema de Maragall”. El moderador d’una tertúlia televisiva diu als participants: “I ara, si us sembla, farem una petita pausa”. Un amic diu a un altre: “Si et sembla, et telefon demà a les deu”. L’article complet, publicat avui en el Balears, aquí.
14 comentaris14 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
A mi em sembla bé.
La distinció entre “sembla” i “pareix” no m’ha quedat del tot clara. Son 100% intercanviables? A Cat. “pareix” es gairebé desconegut, sona a castellanisme, però a València ho diuen sempre i a més diuen que “semblar” es un gal·licisme. El que si que deu ser gal·licisme es “ressemblar”, en comptes de “assemblar-se” no?
Vet-ho aqui quines coses.
Voldria preguntar-li si ha escrit sobre l’expressió “ens veiem” que jo considero un castellanisme gravíssim i que fins i tot persones com Santiago espot la fan servir de forma contínua.
Si no ho ha escrit, `podria fer-ho.
Li a agrairia una resposta Sr. Bibiloni.
El felicito i li agraeixo la seva important aportació i defensa de la nostra llengua comuna.
Salvador Molins, des de Berga
A mi, Gabriel, em sembla beníssim fer fora de la nostra parla aqueixes expressions calcades del castellà, però crec que a hores d’ara les tenim tan assumides que serà difícilíssim renunciar-hi, perquè, a més de la pressió del castellà, l’economia general del llenguatge afavoreix aqueixes supressions. Amb tot, deixant de banda “be” en expressions com “si us sembla”, és ben poc l’estalvi que aconseguim, com ho és també dir “un de cada”, omitint, “classe”, “casta”, “mida”, etc. És bo estalviar en segons quines coses, però estalviar en correcció lingüística no tan sols no ens farà rics sinó que ens farà culturalment més pobres.
Tinc entés que “La casa em sembla modernista” no és la mateixa cosa que “La casa pareix modernista”.
M. Cirach deia que a València diem sempre «parèixer», però no és cert.
En la meua comarca (l’Horta) la diferència entre «parèixer» i «assemblar-se» és la que expliqueu en l’article. I sempre ho he sentit dir així en els parlants tradicionals.
«Què et pareix esta taula que m’he comprat?»
«I com s’assembla a son pare, el xiquet!»
Gabriel,
Segons el DCVB, a l’entrada de ‘parèixer’, en l’accepció 2, (com a sinonim de semblar) solament hi ha exemples de `parèixer’ en l’accepció 1 del verb semblar (copulativament), és a dir, no n’hi ha cap de semblar a qualcú (accepció 2, usat intransitivament ). Per tant, ja és un indici que no es pot dir ‘aquest al·lot pareix a son pare’.
‘Voldria preguntar-li si ha escrit sobre l’expressió “ens veiem”’ Salvador Molins
Sens perjudici que el professor Bibiloni hi vulgui donar la seva més autoritzada opinió, “ens veiem” en comptes de “ens veurem” em sembla un castellanisme per mimetisme flagrant. En català tenim solucions més planeres i genuïnes: “ens veurem”, “a reveure”, etc.
Com diu Xavier, els valencians fem servir “paréixer” (o “parèixer”) amb tots els significats llevat del cas que parlem de la semblança física entre dues persones. En aquest darrer cas utilitzem “semblar”, i per la meua intuïció i experiència com a parlant diria que a nivell de llengua no culta, familiar, s’usa preferentment la forma “semblar”, i no pas “assemblar-se”. Per exemple:
“Aquell xiquet li sembla molt a son pare”.
Ara bé, en llenguatge culte i escrit, utilitzem “s’assembla a son pare”, “s’assemblen molt”, etc.
Quant al motiu de l’apunt, la frase “si vos sembla” jo no la diria mai; més prompte diria “si voleu”, que crec que és la fórmula adequada i genuïna.
“Ressemblar” és un verb ben català (baldament s’empri poc ara), comú a l’occità, al francès i a l’anglès. Existeix el verb “parer” , arcaic : “Par que haja de ploure», «Aquest homo par que sia beneit». Una bella expressió occitana i catalana que el DCVB curisoment no recull : “çò’m par” (=em sembla) que podem fer servir de bell nou.
En francès hi ha també el trio paraitre/sembler/ressembler i en italià parere/(as)somigliare i rassomigliare. En espanyol és un duo : parecer/parecerse
Al Cantalausa, diccionari d’occità :
Semblar v. intr. revertar ; donar o aver l’impression que… Sembla son paire : revèrta son paire. Sembla que vòl plòure. Me sembla que fumas tròp. Li semblava qu’ausissiá qualqu’un que parlava.
Semblar (se) se revertar. Se semblan coma dos esclòps.
Ressemblar v. tr. e intr. tornar acampar / amassar ; semblar / revertar / retraire.
Ressemblar (se) se semblar / se revertar / se retraire.
A l’Alguer diuen un bonic “Avís meu” (‘abisumeu’) per ‘em sembla’
Parlant del verb “semblar”, el comentarista de fórmula 1 acaba de dir cinc vegades “sembla ser”, un castellanisme flagrant i innecessari.
en català central del nostre país complet (occidental), “assemellar-se” : assemblar-se
Em sembla bé la proposta de revisar-ho, però,podem aplicar-ho ja directament en el nostre taranna,no?
Per altre banda no trobo altre lloc per agraírte el fet d’haver inclos al temari de fonètica una cançó tan bonica com la de Vinyes verdes cantada per Lluís Llach, que no havia tornat a sentir des que vaig deixar d’usar el vinilo..(ara estodio pel certificat C i he conegut la teva pàgina i nom per mitjà de la profesora.
La meva mare quan em demanava qualque cosa i jo li reponia -em sembla que…- ella em reptava dient-me: una atzembla és un ruc! Fonèticament s’assemblen.
Gràcies Gabriel.